Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

S'aprova el mapeig de la posidònia a les Illes per fer front a la seva destrucció

Amb una dotació de més de 740.000 euros, la cartografia de la planta marina haurà d’estar acabada en els pròxims 12 mesos. La mesura agrada als col·lectius ecologistes, que la consideren “una passa important i molt positiva per la conservació de la posidònia”, ja que permetrà aplicar de forma “implacable” les sancions previstes en el decret de protecció aprovat el passat any

 

Tomeu Mesquida | @thumderbir

Les Illes tindran en menys d’un any un mapeig complet de les praderies de posidònia que s’estenen baix les seves aigües. El passat 29 de març el Consell de Govern va autoritzar la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca per executar el projecte “Atles submarí: cartografia de posidònia oceànica a les Illes Balears”, dotat amb un import de 740.072 euros. Els diners per elaborar la cartografia procedeixen de l’impost de turisme sostenible, també conegut com a Ecotaxa.

Tot i que moltes persones pensen que es tracta d’una espècie d’alga, la Posidonia oceanica és una espècie de planta fanerògama marina amb gran importància ecològica. Absorbeix grans quantitats de diòxid carboni de l’atmosfera; oxigena les aigües i les fa més transparents; ja que reté partícules de l’aigua i protegeix el litoral en moderar la força de l’onatge. Els Països Catalans alberguen el 83% de la posidònia de l’Estat espanyol. Catalunya compta amb un 1,8% del total, el País Valencià amb un 27,6% i les Illes Balears amb un 54%, segons dades de l’Atlas de las praderas marinas de España publicat per l’Institut Espanyol d’Oceanografia.

El decret posava el focus en una de les principals amenaces per les praderies submarines, especialment durant l’estiu: el fondeig indiscriminat d’embarcacions d’esbarjo que, en aixecar les ancores, arrosseguen grans superfícies del fons marí malmetent i matant la posidònia

Precisament, les Illes són una referència en la protecció de la planta marina i l’ecosistema que hi forma. El passat mes de juliol, el Govern balear aprovava el Decret 25/2018 sobre la conservació de la posidònia oceànica. El decret posava el focus en una de les principals amenaces per les praderies submarines, especialment durant l’estiu: el fondeig indiscriminat d’embarcacions d’esbarjo que, en aixecar les ancores, arrosseguen grans superfícies del fons marí malmetent i matant la posidònia, la qual té un creixement i poder de regeneració molt limitat. La norma aprovada pel Govern el passat any possibilitava la capacitat sancionadora de les embarcacions que es dediquen a la preservació de les praderies de la fanerògama.

Tot i la valoració positiva del decret per part d’entitats ecologistes i membres de la comunitat científica, aquests col·lectius manifesten una clara preocupació per la manca de personal amb potestat sancionadora davant una infracció ambiental i pel nombre de barques que conformen el sistema de vigilància de la posidònia. Toni Muñoz, coordinador de l’àrea de conservació del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), el col·lectiu de referència en la defensa del territori a les Illes, veu un punt clau a millorar: “amb les dades de l’any passat veiem que es va arribar a moltes barques i es va informar molta gent, però en canvi, els procediments sancionadors oberts són poquíssims”.


Més capacitat sancionadora

L’any 2018, el servei de vigilància de la posidònia va informar, assessorar, o comprovar el fondeig de 45.218 embarcacions arreu de l’arxipèlag i en va moure 5.249 en comprovar que no estaven fondejades correctament. Ho van fer en diferents etapes: des del 15 de maig a les Pitiüses i a partir de juny a la resta d’illes, fins al 30 de setembre. Pel que fa a les sancions, es van aixecar 42 actes (27 a Mallorca, nou a Menorca i sis a les Pitiüses), vuit més que el 2017, quan encara no s’havia aprovat el decret. Per ara, encara no es pot saber quantes actes s’han acabat pagant, ja que, segons ha explicat el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir, “tot i que alguns ja s’han cobrat, la majoria encara s’estan instruint”. Mir, apunta que tot i no tenir dades “aquest estiu s’ha establit el pagament anticipat; un mecanisme que consisteix en una reducció de l’import de qualsevol infracció mediambiental, si s’abona ràpidament, el que està facilitant que la gent pagui més aviat i es tanquin els expedients amb més agilitat”.

“Està molt bé que s’informi la ciutadania, en una societat responsable hauria de bastar”, explica Muñoz, “però tots sabem que les mesures punitives ajuden a fer que la gent es cregui la importància de la norma. Si ens tornem a trobar en una situació on només s’informa, i no se sanciona a qui està fondejat, la gent ho seguirà fent perquè saben que com a molt vindran a informar-los”.

Segons el Govern, la nova cartografia “serà útil per a l’elaboració i l’avaluació de la possible afecció que les diferents activitats, plans o projectes (com, per exemple, emissaris o ports esportius, entre d’altres) puguin tenir sobre aquesta planta

Segons el Govern, la nova cartografia “serà útil per a l’elaboració i l’avaluació de la possible afecció que les diferents activitats, plans o projectes (com, per exemple, emissaris o ports esportius, entre d’altres) puguin tenir sobre aquesta planta”. El coordinador de l’àrea de conservació del GOB pensa que “és una passa important i molt positiva per la conservació de la posidònia”, perquè “la cartografia en detall serà una eina imprescindible per poder aplicar el decret llei de forma implacable pel que fa a les sancions”. Així, es pot reduir el marge d’error i les possibles al·legacions que facin els infractors, com ha passat aquest estiu, on “s’ha trobat gent fondejant teòricament fora posidònia i a l’hora de la inspecció s’ha vist el contrari, això vol dir que el que tenim ara segurament no és del tot fiable”.

El projecte “prendrà com a base la tasca feta pel Ministeri de Medi Ambient, l’Institut menorquí d’Estudis (IME) i el biòleg marí Manu San Félix” i segons explica el director general Miquel Mir, el treball a desenvolupar consistirà a “ajuntar totes les cartografies ja existents i, amb treball de camp, millorar aquelles zones que generin dubtes o no tinguin la qualitat desitjada”. També es preveu més treball amb embarcacions dotades d’escàners laterals a Mallorca; ja que la cartografia actual és de menor qualitat i on directament hi ha zones sense cartografiades com la badia de palma o la zona d’Alcúdia, paradoxalment dues de les zones amb més pressió d’embarcacions. La iniciativa del Govern inclourà també una aplicació que permetrà als usuaris saber si es troben en zona de fondeig permès i una campanya de divulgació dels resultats amb “xerrades destinades al sector nàutic”, “un vídeo sobre les aplicacions” i la impressió de “30.000 exemplars d’un fullet explicatiu i 300” cartells informatius.

 

CONTINGUT RELACIONAT

Els boscos submarins de posidònia, sota amenaça