Aquest mes de febrer les companyes de l’Associació Filosa de Menorca ens varen convidar a un viatge. “#ToQueerLAB: transfeminisme, pensament crític i acció social” és, en paraules seves, “un laboratori de recerca, formació, reflexió i creació. Un espai transfeminista pensat per compartir idees, referents, eines i estratègies travessades per la perspectiva transfeminista, antiracista, queer i trans*, que compten amb un horitzó comú de transformació, emancipació i justícia social”.
És en el marc d’aquest espai que el darrer cap de setmana de febrer, ens verem immerses en una proposta entorn les possibilitats de repensar l’ecologisme des de la teoria queer. Dos dies intensos en què abordarem, des de la reflexió col·lectiva i l’intercanvi d’experiències, un espai de pensament crític que va partir d’una mirada a les arrels de les construccions del pensament des d’on s’han configurat històricament les lluites ecologistes i en defensa del territori, per aterrar-ho a la realitat i context particular de Menorca i l’entorn dels activismes més propers. Tot això, amb l’ànim d’aportar mirades que ens aboquin a la transformació radical del fet de pensar i fer des dels activismes ecosocials en aquest temps de col·lapse i urgències i de degradació de la vida en totes les seves dimensions.
Amb les aportacions i crítiques de l’ecofeminisme materialista, decolonial i antiracista, amb la reflexió des del pensament queer, tallant els biaxos reproductivistes i dibuixant el gir ontològic que ens cal, vàrem qüestionar i rompre els marcs mentals essencialistes i estàtics
Així, amb una mirada crítica, àmplia i oberta més enllà de les rígides i estàtiques definicions, classificacions, instrumentalitzacions i identificacions que el món –tal com l’hem construït en el marc del capitalisme, que Nancy Fraser defineix com a ordre social institucionalitat– necessita construir i donar per fet per poder continuar perpetuant-se, vàrem fer com si recollíssim el testimoni/proposta que ens llança Dona Haraway en el seu llibre Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno per abordar el repte de reconfigurar les nostres relacions amb la terra i els seus habitants (humans i no humans) per poder “continuar amb el problema de viure i morir junts en una terra ferida.”
Així, amb les aportacions i crítiques de l’ecofeminisme materialista, decolonial i antiracista, amb la reflexió des del pensament queer entorn la construcció de les ètiques tradicionals i les noves ètiques que requereix la construcció de present i futur no restringits als cossos normatius, no restringits als humans, albirant futuritats queer humanes i no humanes, tallant els biaxos reproductivistes i dibuixant el gir ontològic que ens cal, vàrem qüestionar i rompre els marcs mentals essencialistes i estàtics que a moltes ens han conformat. Així, ens vàrem abocar a pensar des de la incomoditat del qüestionament radical una nova construcció social discursiva, fluida, plural, diversa i en permanent interpel·lació que pugui reconduir i reconstruir el punt des del que activam i provocam les transformacions que ens calen per habitar els territoris, habitar la terra, i deixar-nos habitar per ella. I fer-ho en una simbiosi multiespècie (tornat a Haraway) que ens permeti enfocar la sostenibilitat de la vida com a horitzó polític de transformació per reapropiar-nos de la possibilitat de construir futurs vivibles i desitjats.
Ens interrogàrem, ens deixàrem travessar per la incomoditat, pel fracàs, pels qüestionaments, per la terra, per la reflexió entorn els vincles que fem, com i des d’on, per les rialles compartides, pels afectes generats
A partir de les reflexions de Siobhan Guerrero, de les companyes de Via Menorca, de Rebel·lió o Extinció, de Soulèvements de la Terre, de E. Urko, de les integrants de Filosa i de la multitud de persones diverses que varen passar pels dos dies de Lab, ens interrogàrem, ens deixàrem travessar per la incomoditat, pel fracàs, pels qüestionaments, per la terra, per la reflexió entorn els vincles que fem, com i des d’on, per les rialles compartides, pels afectes generats i per tot un seguit que gestos, reflexions i preguntes que de manera sublim va recollir Tonina Matamalas en la seva meravellosa i intel·ligent relatoria gràfica. El retorn d’aquesta proposta anirà sortint, n’estic segura, en les nostres maneres d’activar, de construir, de confrontar i de resistir en els pròxims temps, perquè aquests tipus de reflexions són les que necessitam fer col·lectivament per generar la inflexió necessària per abordar aquest moment d’incertesa, col·lapse, polaritzacions i violència del món que hem engendrat i que decau amb el perill d’arrossegar-nos. Aquests espais ens donen l’alè necessari que representa el fet de pensar juntes la possibilitat. El disputar juntes aquesta possibilitat fent-la real.
