En una roda de premsa convocada aquesta tarda a les portes de la sotsdelegació del Govern espanyol a Lleida, en la que han intervingut Maria Taribó, portaveu de l’Ateneu Cooperatiu La Baula, Gerard Sala, portaveu d’Alerta Solidària i l’advocada Mercè Jordana s’han donat a conèixer les novetats del cas d’infiltració policial en l’activisme lleidatà destapat l’1 d’abril d’enguany per aquest mitjà. Han anunciat que aquest matí s’ha entrat al registre del jutjat de guàrdia una querella criminal contra l’agent que actuava sota la identitat falsa de Joan Llobet Garcia.
No només l’assenyalen a ell, també consideren que s’hauria d’investigar i determinar les responsabilitats de tota la cadena jeràrquica
L’acusació és de revelació de secrets per, presumptament, haver captat informació personal de la militància, així com pel seu accés “a les bases de dades dels col·lectius afectats”. Entre l’argumentari jurídic hi destaca el fet que participés “en la presa de decisions”, alhora que denuncien que el policia va establir “relacions afectives que superen l’estricte àmbit de la relació militant”. A més, no només l’assenyalen a ell, també consideren que s’hauria d’investigar i determinar les responsabilitats de tota la cadena jeràrquica. Entre les diligències que demanen a la justícia hi ha la citació a declarar de l’acusat i dels seus superiors.
Tal com va passar amb la resta dels casos d’infiltració policial, no consta que existís cap cobertura judicial i, per tant, es tractaria d’un agent camuflat per ordres del Ministeri de l’Interior, el que es coneix en argot policial com un “agent d’intel·ligència”, malgrat que aquesta figura no està contemplada en la normativa de l’Estat espanyol. Es tracta de la quarta querella interposada als Països Catalans per l’espionatge d’agents sota les ordres de Fernado Grande-Marlaska, totes elles –contra les identitats falses de Dani Hernández, Maria Perelló i Ramon Martínez– desestimades per la fiscalia i pels jutjats d’instrucció.
Fugida i desaparició
El policia infiltrat va arribar a Lleida el setembre de 2019 i va marxar a inicis de novembre de 2021, al·legant que havia trobat feina a Barcelona i que havia empitjorat la salut de la seva àvia, que segons explicava, vivia a Esparreguera (el Baix Llobregat). Un cop aterrat a Barcelona, va posar-se en contacte amb l’entorn de l’esquerra independentista, concretament, amb el Casal La Cruïlla de la dreta de l’Eixample, on es va atansar per sumar-se –amb l’aval de la seva militància a Lleida– a un grup que va despenjar una pancarta a un pont del nus de les Glòries, en el marc de la jornada del 25 de novembre contra la violència masclista. Després d’aquell dia mai més va tornar a participar en l’activisme, va desconnectar el seu telèfon mòbil i es va fer fonedís.
