Més enllà de les amistats que conservis i de la família que et quedi… Qui plorarà quan tu moris? Per respondre aquesta pregunta cal fer-te’n abans moltes altres. Per exemple: ets una persona racialitzada? Ets pobre? Ets dona? Ets cis? Ets migrant? I encara podria preguntar-te: I això de què serveix, si, fet i fet, ja seràs morta? Segons Butler, serveix, i molt: és amb el valor que se li dona a la mort d’una persona –o el que ella anomena “dret al dol”– que es detecta el valor social que tenia la seva existència. I això, és clar, no és només un detall per imaginar el funeral d’aquesta, sinó que defineix quines oportunitats i quines amenaces ha tingut al llarg de la vida.
Per Butler, “cal construir un nou imaginari igualitari que assumeixi la interdependència de les vides”, entendre que “tu” i “jo” som diferents però indissociables i, encara més, insostenibles sense el món
I és que segons quin dret al dol tingui una persona pot ser o pot no ser fàcilment “assassinable”, i per tant, algú altre podrà ser o no ser fàcilment assassí. Això és un fet estructural i social, que no es pot justificar com una tara individual (“els homes que violen o assassinen les dones estan malament del cap”, “els blancs que assassinen els negres tenen un problema”), sinó que cal entendre i descriure aquestes violències com la reproducció d’un sistema que segueix en funcionament tot i que no funciona per la gran majoria, que pertany als qui no tenen dret a dol. Pensar que totes les vides tenen el mateix valor és deformar la realitat: és necessari diferenciar el que és del que hauria de ser. Per Butler, “cal construir un nou imaginari igualitari que assumeixi la interdependència de les vides”. És a dir, entendre que “tu” i “jo” som diferents però indissociables i, encara més, insostenibles sense el món.
Butler aborda la violència estructural en un viatge de qüestionaments, de plantejaments, de fer diàleg amb altres autors i autores. Des de la filosofia moral o la psicoanàlisi, provant d’entendre què és violent, com es pot respondre a una violència, com tractar la vulnerabilitat i el paternalisme, quins imaginaris cal trencar per poder exercir una no-violència ni passiva ni inútil.
