A més dels prats de pastura i boscos, al seu voltant es troben amb altes muntanyes de tràmits que es veuen obligades a escalar. Per poder fer la seva feina, no només depenen dels seus ramats. Hi ha personal tècnic, administratiu i polític al qual han de recórrer per desenvolupar la seva activitat econòmica. “Les incomoditats i angoixes pels papers són una constant al grup que compartim”, remarca Clara Mongé Sabanes, ramadera a les Planes d’Hostoles, a la Garrotxa. Ho corrobora Núria Cabré Gensana, ramadera a Sant Martí d’Albars, al Lluçanès, que s’afegeix a la conversa per via telemàtica. Aprofita que, avui, té festa de la feina a mitja jornada que ha de compaginar amb el seu projecte de ramaderia. Són dues de la seixantena de dones que treballen amb un ramat en extensiu o semiextensiu i que s’apleguen al col·lectiu Ramaderes de Catalunya.
Per denunciar la “sobreburocràcia” a què han de fer front les petites explotacions, en els darrers mesos han tirat endavant la campanya “Foc als papers”. Han situat la seva problemàtica públicament i, també, davant del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Demà, faran sentir les seves demandes al Parlament de Catalunya.
D’on surt “Foc als papers”?
Clara Mongé: D’aquelles coses que ens remouen, n’intentem fer alguna acció. Fa vora sis anys, es va decidir fer un document que era un mapa de tots els tràmits burocràtics pels quals s’havia de passar. Fa un any, el va llegir un diputat de Junts per Catalunya al Parlament, en forma de llista, i després vam fer unes reunions amb el Departament [d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural] per començar a treballar-lo. Ens van dir que s’havia creat un grup de treball dins el Govern per fer reduccions de burocràcia, però nosaltres vèiem que continuava augmentant. Sobretot, durant la Covid, amb els nous tràmits telemàtics. Cansades de tot això, dins de Ramaderes de Catalunya vam crear la comissió “Foc als papers” i, partint del primer mapa, hem desenvolupat el document que es va presentar l’octubre passat.
Què és el que reclameu, exactament?
C.M.: No demanem deixar de fer papers, perquè entenem que és una manera de controlar que tot vagi bé i els projectes funcionin, però no podem assumir aquest nivell. Som projectes molt petits i ens ho hem de fer tot nosaltres. Depenem de diferents departaments i cada un demana les seves coses: pel menjar, Agricultura, pels animals, Ramaderia, per l’elaboració, el departament de Salut… A banda dels tràmits d’autònoma.
Per ara, heu obtingut resposta a la demanda?
C.M.: A escala governamental, es va fer una reunió amb alts càrrecs d’Agricultura i Ramaderia: amb Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia, les dues subdirectores i el director del departament d’Acció Climàtica. Ara se’ns ha convocat a comparèixer al Parlament el proper dia 30 de gener per presentar el document Foc als papers.
“Ens demanen que definim un model de petita pagesia, a banda de la gran indústria, que ja existeix a països com França, Grècia o Suïssa”
I de què heu parlat en aquestes reunions?
Núria Cabré: Se’ns ha demanat que definim un nou model d’agricultura, que seria la petita pagesia. És un model a banda de la gran indústria, que ja existeix a països com França, Grècia o Suïssa. Es tracta de petites explotacions que poden elaborar sense haver de fer un obrador i que estan autoritzades per vendre tot el que produeixen.
Per tant, considereu que es va avançant cap al que necessiteu per promoure la vostra activitat econòmica?
C.M.: Està molt bé que comptin amb nosaltres perquè, un cop allà, t’adones que qui posa les lleis no coneix la nostra realitat. Tot i això, per nosaltres, suposa fer una feina extra, a part de tots els papers que ja ordinàriament no podem assumir. Ho estem fent, però necessitem saber que serà utilitzat i acabarà a algun lloc.
N.C.: Com a càrrecs polítics, tindrien molt fàcil accedir a la informació d’altres països, però no ho estan fent. Ens estem trobant que estan arribant lleis d’Espanya i d’Europa que ens afavoreixen més que les catalanes. Són normatives a les quals ens podríem acollir, perquè són superiors, però no se’n fa difusió.
Aquesta setmana compareixeu al Parlament, dins de la tramitació del projecte de llei per modificar la llei d’Orientació Agrària, de l’any 2001. Què hi demanareu?
N.C.: Que hem de lluitar pel bé comú, que és el sòl agrícola. Que volem tenir sobirania alimentària. Que volem que es valori el que tenim a casa. Que volem acompanyament, no sancions. En definitiva, tot el que demanem són coses que no valen diners i que ajudarien molt al sector.
Com veieu el futur de “Foc als papers”?
C.M.: Volem que sigui un espai per unificar forces. El document és una denúncia, però també una eina per persones que estan començant un projecte o que se senten perdudes davant la complexitat dels processos. Tant de bo no serveixi d’aquí a un temps perquè la meitat d’aquests papers ja no hi són!
Més enllà dels contactes amb el Govern, hi ha hagut altres reaccions arran de la vostra campanya?
N.C.: Ens hem sentit recolzades per col·lectius com Pastors formatgers, Pastors GPS o Arran de Terra, així com persones a títol individual. Pel que fa al ressò del document dins el sector, tenim la impressió que més aviat s’han quedat sorpresos de la feina que hem fet nosaltres soles.
“Tot el que demanem són coses que no valen diners i que ajudarien molt”
C.M.: Ens hauria agradat aprofitar l’embranzida per unir-nos en alguna acció conjunta, però també ha sigut bonic sentir el suport d’altres sectors, d’associacions de productors d’horta ecològica o de projectes petits com els nostres.
Hi ha hagut algun canvi per ara, amb relació als tràmits? Quins demaneu?
C.M.: Hi ha algunes propostes molt específiques en el document que a la reunió amb el Departament es van parlar i van dir-nos que els mirarien de resoldre. Per exemple, la recollida dels residus veterinaris. Proposem que els petits productors puguem portar les xeringues a la farmàcia o a una agrobotiga on hi hagi recollida i presentar-ne el comprovant, en lloc de pagar a una empresa perquè vingui periòdicament a recollir un contenidor que està buit.
N.C: També hem demanat pagar la taxa de renovació del permís de remolc, tràmit obligatori cada cinc anys, sense necessitat de presentar altra vegada tota la documentació.
C.M.: O en lloc de registres diaris dels litres de llet has fet, la quantitat d’àcid fòrmic, el pH que té la llet o la quantitat de pH de l’aigua a diversos punts, omplir només fulls d’incidències.
“El tipus de projecte que plantegem va totalment a desritme de la societat en què vivim”
N.C.: I deixar de duplicar analítiques pel departament d’Agricultura [Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural] i pel de Salut, per exemple, havent d’analitzar la llet que produeixes i, després, la que t’entra a la formatgeria, que és la mateixa perquè procedeix del teu propi ramat.
Econòmicament, com us repercuteix el temps que invertiu en la burocràcia?
N.C.: Si tinguéssim una finestreta única on penjar les analítiques del ramat, per exemple, tothom podria veure-ho i no caldria tornar-ho a repetir, perquè al final és un cost afegit per la nostra activitat. Demanem moltes coses com aquestes, que no costen ni un duro. Però ens van reconèixer que el 80% de la seva feina és fiscalitzar i sancionar.
Sancionar en lloc d’acompanyar. Com us sentiu davant aquesta situació?
C.M.: Jo estic començant una formatgeria. Fins al moment, era un projecte tan petit que gairebé no tenia tràmits. Ara, estic espantada perquè ningú m’ha dit el que he de fer ni tots els papers que he d’omplir. Et trobes que l’única manera de tenir informació és a partir de la xarxa que tenim entre nosaltres. No hi ha cap entitat que treballi donant suport en temes administratius en el món de la ramaderia, com a molt, persones individuals.
Aquesta forma de treballar la terra que vosaltres representeu és una alternativa al model productivista de la gran indústria agroalimentària. Us considereu víctimes del sistema agroindustrial que domina?
C.M.: El tipus de projecte que plantegem va totalment a desritme de la societat en què vivim. Requereix temps, calma, escolta, mirar-te els animals. Dona molt pocs beneficis econòmics en un món on s’exigeix la constant adquisició de moneda intercanviable. Però, en canvi, proporciona aliments i una manera de viure amb la que creiem.
N.C.: Nosaltres no volem aquest model capitalista. No és viable ni per la nostra salut ni pel medi ambient. Hem de tendir cap a un model de decreixement, oposat a tot el sistema agroindustrial de Catalunya.
