El genocidi contra el poble palestí, que entra ja en el seu tercer any de massacres constants a la Franja de Gaza, no és només fruit de la impunitat política d’Israel i els seus aliats. Té també una arrel estructural: és un genocidi econòmicament lucratiu. Tal com assenyala l’informe de la Relatora Especial de Nacions Unides, Francesca Albanese, titulat “De l’economia d’ocupació a l’economia de genocidi”, el sistema d’apartheid, colonial i d’ocupació militar d’Israel es manté, en part, gràcies a un entramat global d’empreses transnacionals que en treuen benefici i contribueixen a la continuïtat dels crims.
Albanese descriu l’economia israeliana de les últimes dècades com una “economia d’ocupació”. Es basa en l’explotació sistemàtica de terres, aigua i altres recursos palestins, en imposar la dependència econòmica i en un control militar i social que converteix el territori ocupat en un laboratori d’armes
i tecnologies de vigilància que després Israel exporta amb el segell “provat en combat”. Des d’octubre de 2023, aquesta dinàmica ha fet un salt qualitatiu per fer de l’economia israeliana, una “economia de genocidi”: empreses de construcció, fabricants d’armes, fons d’inversió i gegants tecnològics es beneficien directament de la devastació irreparable a la Franja de Gaza. Les complicitats no són derivades només de participar directament en l’ocupació, sinó que s’estenen a l’economia israeliana.
L’economia global del genocidi
Israel no comet aquest genocidi sol. Ho fa amb el suport d’estats, institucions i corporacions. Empreses internacionals i israelianes s’estan lucrant de les massacres
i de l’opressió a la Franja de Gaza, a Cisjordània i a tota Palestina. Els exemples que esmenta Albanese són nombrosos: Lockheed Martin i Leonardo, fabricants de components dels avions de combat F-35; Caterpillar, proveïdora d’excavadores que enderroquen habitatges palestins; Google, Amazon i Microsoft, subministradores de tecnologia al sistema de seguretat israelià; o Airbnb i Booking, comercialitzadores d’allotjaments en colònies il·legals. Aquests són només alguns casos significatius que il·lustren com funciona aquesta estructura còmplice amb el genocidi.
Google, Amazon i Microsoft, subministren tecnologia a Israel i Airbnb i Booking comercialitzen allotjaments en colònies il·legals
L’origen transnacional d’aquest teixit empresarial explica també la complicitat internacional dels estats davant el genocidi: quan els grans interessos privats es lucren amb cada massacre, els governs protegeixen els beneficis en lloc de fer complir el dret internacional.
L’informe d’Albanese reforça el que organitzacions palestines com Al-Haq, Palestinian Center for Human Rights o Who Profits han documentat durant anys: els beneficis econòmics derivats de la devastació de la població palestina situen empreses i inversors no només com a còmplices, sinó com a responsables directes de crims internacionals.
Casos propers
Existeixen moltes més empreses que es beneficien de l’opressió israeliana contra el poble palestí, algunes són properes com Ametller Origen, que ven dàtils d’Israel o eDreams, que té activitats en assentaments israelians il·legals.
També hi ha casos com el d’ICL al Bages. Israel Chemicals Ltd. operant a Catalunya mentre sosté vincles amb l’exèrcit d’Israel i contamina el territori. Després de campanyes de la societat civil, està perdent suports institucionals i socials –com la ruptura amb la UVic, UManresa o el Teatre Kursaal–, però la seva presència demostra fins a quin punt l’economia catalana està connectada al genocidi. A més, aquesta empresa ha rebut suport de la Generalitat de Catalunya nombroses vegades.
Una despesa pública còmplice
Les administracions públiques són gestores de grans fons públics: a través de contractes, subvencions i convenis estableixen relacions sovint milionàries amb empreses transnacionals. Com a part de les estructures estatals, les administracions han de respondre davant legislacions internacionals, com la Convenció sobre la Prevenció del Genocidi.
En els últims mesos s’han produït certs avenços fruit del treball persistent de la societat civil pel que fa a la responsabilitat de les administracions. La instrucció aprovada per l’Ajuntament de Barcelona, que prohibeix contractar empreses que operin en territori ocupat palestí, així com el tancament de l’oficina d’Acció a Tel-Aviv de la Generalitat de Catalunya, responen a demandes que la Coalició Prou Complicitat amb Israel fa anys que planteja. Aquestes mesures recorden que operar en territori ocupat constitueix una violació del dret internacional i que cap empresa que ho faci hauria de poder optar a contractes públics.
Per un Centre Català d’Empresa i Drets Humans
El que assenyala l’informe d’Albanese és clar: no existeixen mecanismes efectius de control sobre les empreses, perquè el dret internacional està profundament erosionat pels interessos corporatius. Amb tot, mentre a Europa es retallen les ja dèbils legislacions en matèria de deguda diligència empresarial, la societat civil catalana fa anys que proposa una eina innovadora: el Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Aquest organisme –actualment en tràmit d’aprovació al Parlament– vol garantir que tota empresa que opera a Catalunya compleixi els drets humans, tant al territori català com a l’exterior. No es tracta només de Palestina, sinó de posar fre a l’abús empresarial arreu del món.
Així, el Centre Català d’Empresa i Drets Humans busca exigir responsabilitats a empreses i administracions, construir un marc jurídic que asseguri el control corporatiu i impedir que ni un sol euro acabi en mans d’empreses que es lucrin amb l’ocupació i el genocidi.
El boicot com a eina
Davant d’aquesta situació, la societat civil té una eina històrica i efectiva: el boicot. Les campanyes de pressió internacional ja han aconseguit que empreses com Puma
o Ben & Jerry’s abandonin inversions vinculades a l’ocupació d’Israel i són cada vegada menys empreses les que estan disposades a arriscar la seva imatge i els seus beneficis associant-se a un règim d’apartheid, colonial i genocida.
Tot i això, encara hi ha companyies de consum quotidià que tenen implicació directa en l’opressió contra el poble palestí: Carrefour, Zara, Coca-Cola, Airbnb i Booking tenen negocis al territori ocupat, per exemple. El boicot afecta la seva imatge i les seves vendes perquè visibilitza la seva complicitat amb l’Estat d’Israel. Alhora, el boicot les posa davant d’una dicotomia: beneficis immediats o reputació a llarg termini? Israel és conscient de l’eficàcia d’aquestes campanyes i inverteix milions per desacreditar-les.
