Ni és nou ni passa només aquí. El sentiment de soledat ha fet córrer rius de tinta i ha protagonitzat cançons i poemes des que el món és món, però ha estat en els darrers anys que alguns estudis han posat xifres a la magnitud d’un fenomen global molt lligat al procés de modernitat. L’Organització Mundial de la Salut qualifica ja la soledat de “pandèmia” i un estudi de la Comissió Europea de 2018 equipara el risc de mortalitat causada per aquesta amb el de morir per obesitat o per tabaquisme. Les conseqüències, però, van més enllà de la salut i del benestar individual i afecten la cohesió social.
Al Regne Unit, des de 2018, i al Japó, des de 2021, ja disposen d’un ministeri dedicat a combatre la situació de desemparament que afecta un percentatge important de la població. Encara lluny d’aquestes iniciatives pioneres, Barcelona ha estat la primera ciutat dels Països Catalans a engegar una estratègia municipal contra la soledat. Amb un horitzó de treball de deu anys, l’Ajuntament pretén sensibilitzar la població i desplegar serveis per prevenir i atendre les situacions d’aïllament social, però també adaptar la ciutat, els seus espais comunitaris i l’organització municipal per fer front a aquest repte.
Per la seva banda, a la ciutat de València, s’ha engegat un projecte pilot de xarxa comunitària contra la soledat no desitjada al barri de Benimaclet. Sota el nom de Vincles, ha estat impulsada per Las Naves –un centre municipal d’innovació social i urbana– i ha comptat amb múltiples complicitats sobre el terreny. Entre aquestes, la de La Dula, una cooperativa especialitzada en la generació de processos d’acció comunitària que s’ha encarregat de desenvolupar les metodologies participatives i de formar les actores implicades en la xarxa. L’elecció de Benimaclet per al desplegament d’aquesta iniciativa, que es vol replicar a altres barris, no ha estat casual. “De manera incipient i poc sistemàtica, l’Assemblea feminista, l’Associació de Veïns i Veïnes i el centre de salut ja havien estat fent alguns acompanyaments i treballant la sensibilització al voltant de la soledat no desitjada. És a dir, hi havia una preocupació latent en el barri”, explica Lluís Benlloch, tècnic de La Dula. Això, afegeix, permet que la institució agafi un rol que no és el de líder d’un procés comunitari, sinó el d’acompanyament i suport a iniciatives preexistents.
Diversitat i intergeneracionalitat
Vincles, que es va presentar oficialment el 30 d’abril, a banda de donar suport a les activitats que fan les entitats integrants de la xarxa, ja n’ha engegat tres de pròpies: els “cafenets”, que són trobades setmanals per compartir una estona; un taller de ganxet, en què participa una escola del barri, i les passejades en grup. La xarxa disposa d’una comissió de benvinguda que inclou un espai tècnic on es reuneixen Serveis Socials, centres de salut i algunes associacions per compartir coneixements. “S’hi està generant com una xarxa de suport, perquè sorgeixen molts dubtes, però també grans debats”, explica Mireia López, tècnica de La Dula, la qual atribueix aquestes discussions precisament a la confluència de perfils ben diversos, “des de persones que provenen d’espais molt autònoms fins a d’altres que venen de les parròquies”. A la comissió de benvinguda hi ha també el que anomenen “lligams veïnals”, veïnes que fan de pont entre les persones en situació de soledat i l’activitat associativa o pública. “La xarxa està oberta al veïnat en general, tot i que sabem que hi ha col·lectius preferencials, perquè són els que més pateixen la soledat, com la gent gran, les persones migrades, les adolescents o les mares i pares en situació de primera criança, sobretot si són nouvingudes al barri”, explica Benlloch, que admet que, malgrat aquest enfocament, les primeres persones d’acostar-s’hi han estat les ancianes i les que estan a prop de la jubilació.
La xarxa Vincles, a Benimaclet (València) organitza “cafenets”, tallers de ganxet i passejades en grup
Tot i que cada cop hi ha més evidències que no és la gent gran la que més soledat pateix i s’està obrint la mirada d’algunes intervencions comunitàries, encara és aquest col·lectiu el que concentra més atenció. A Cardedeu, a l’abril va començar a rodar En bici sense edat, una proposta que ja existeix a diferents municipis catalans i que vol apropar a les persones grans o amb mobilitat reduïda el plaer de passejar en tricicle gràcies al pedaleig d’una voluntària.
Acompanyament de doble sentit
“El més interessant d’aquest projecte és que, a través de la bicicleta, hem arribat a la qüestió de la soledat no desitjada, en el qual no ens havíem plantejat intervenir”, reconeix Maria Vidal, membre de Cardedeu Vital. La seva entitat, de caràcter ambientalista i focalitzada en la promoció de la mobilitat sostenible, ha dissenyat la iniciativa amb el suport de l’Ajuntament. En uns mesos, ha creat una borsa amb una vintena de voluntàries i les ha format per poder oferir un acompanyament adequat. Ja compta amb una quinzena d’usuàries, que provenen d’un centre de dia per a gent gran. Aviat començarà a treballar també amb una residència i, més endavant, hi ha la voluntat d’accedir a persones grans que viuen soles.
Vidal considera que és tot un repte per a algunes d’aquestes usuàries posar-se en mans de desconegudes, però explica que també n’hi ha que “s’hi han llençat de cap i estan molt emocionades”. Explica també que, tot i que es mostren molt agraïdes, el passeig acaba sent més un regal per a les que pedalen que per a les que són acompanyades i que s’han adonat que s’està combatent també la soledat no volguda de les persones voluntàries. “Tot això –afirma Vidal– ens està fent replantejar-nos com ens comuniquem, perquè de vegades sembla que siguem una ONG que ofereix ajuda, quan en realitat hi ha una relació d’intercanvi”.
Una xarxa de detecció
Al Prat de Llobregat (el Baix Llobregat), el programa Antenes va revisar la mirada de la seva intervenció contra la soledat l’any 2018. El Departament d’Acció Social i Comunitària de l’Ajuntament havia posat en marxa la iniciativa uns anys abans amb el suport d’algunes entitats socials. La missió era detectar, mitjançant el cens, persones majors de 80 anys que visquessin soles i oferir-los algun tipus d’acompanyament mitjançant una voluntària. En un moment de decreixement del voluntariat, va incorporar-hi l’entitat Grups associats pel treball social, cultural, comunitari i ambiental (GATS) amb l’encàrrec de codissenyar i dinamitzar el projecte. A partir d’aquell moment, es va ampliar l’actuació cap a persones adultes de qualsevol edat i que no necessàriament visquessin soles, però que sí que se sentissin soles o es trobessin en alguna situació de fragilitat emocional. Es van fer campanyes de difusió i s’ha aconseguit ampliar la borsa de voluntariat, però també s’ha reforçat el vessant comunitari de la intervenció.
El programa Antenes al Prat de Llobregat ha ampliat la seva activitat a gent de totes les edats i a les que no viuen soles
“Imbricades en l’estratègia de salut mental i comunitària de la ciutat, fem xarxa amb els serveis de salut i els centres cívics”, explica Carme Pardo, membre de GATS i coordinadora del programa Antenes. Aquests espais actuen com a identificadors de persones en situació de soledat i fan de vincle entre elles i el projecte. Ja s’ha fet una campanya per implicar les farmàcies en aquesta detecció i la voluntat és fer-ne més per aconseguir la complicitat de la resta de comerços. Més enllà dels acompanyaments individuals mitjançant el voluntariat, l’entitat organitza activitats grupals, com tallers o sortides a esdeveniments culturals, amb què es creen espais més relacionals i oberts. Segons Pardo, cal restablir els vincles que existien abans i el bon veïnatge. “Vivim en comunitats, però cadascú a la seva cel·la. El repte és que tothom es posi unes ulleres que ens permetin, amb respecte i sensibilitat, interessar-nos pels altres”, apunta la coordinadora d’Antenes.
Soledat juvenil fora de la pantalla
“Alguns estudis recents mostren que hi ha una proporció més gran de gent jove que de gent gran que se sent sola, i aquí és quan ens hem de plantejar com a societat que alguna cosa està passant”, alerta Pere Soler, investigador de Liberi, un grup de recerca en infància, joventut i comunitat de la Universitat de Girona. Des de la comprensió de la soledat com a vivència subjectiva, assegura que està molt estesa la imatge que les joves han de sortir de festa, han de ser les més actives, les que tenen més amistats i les que aconsegueixen més “m’agrada” a les xarxes socials, però la realitat és que n’hi ha moltes que no encaixen amb aquesta idea i “això ho viuen malament, perquè la pressió social els genera la sensació que no estan fent el que és esperable”.
L’investigador lamenta que la soledat s’hagi abordat tradicionalment només des de la psicologia i no com a fenomen social i que, a més, no s’hagi tingut en compte el jovent, quan la joventut és una etapa de transició en què conflueixen més factors de risc. Com a coautor de la “Guia per a la prevenció, detecció i acompanyament d’adolescents i joves en situació de soledat”, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, assegura que hi ha molta feina a fer des de l’àmbit comunitari i de serveis públics per prevenir situacions que es poden complicar més en el futur i per facilitar les relacions i la creació de xarxes en aquest col·lectiu.
