Dues activistes mediambientalistes estaven citades a judici oral aquest matí al Jutjat de Reus (Baix Camp). Anaïs Estrems, membre de la Plataforma pel riu Siurana, i Andreu Escolà, president del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC-EdC), s’enfronten a peticions de penes de presó de fins a quatre anys cadascuna, per dues accions reivindicatives, l’any 2017 i 2018, a Cornudella de Montsant, per protestar pel que consideren un “espoli” de l’aigua del Siurana, curs fluvial que creua la comarca del Priorat fins a desembocar a l’Ebre. En la primera de les protestes, situades en el marc de la campanya “Riu Siurana viu”, un grup d’activistes va taponar amb fustes l’entrada de l’assut que serveix per desviar bona part de l’aigua del riu i enviar-la a través d’un canal, inaugurat el 1949, fins al pantà de Riudecanyes (situat a més d’onze quilòmetres, a tocar de Reus). Aquesta canalització, segons les activistes prioratenques, ha estat la causa principal de l’assecament de la llera del Siurana al llarg del segle XX, amb el consegüent impacte mediambiental i en la biodiversitat. La segona acció, encara més simbòlica, va consistir en una galledada popular mitjançant la qual desenes de concentrades es van endur testimonialment alguns litres d’aigua de l’entrada del desviament. El judici estava fixat per les 11 del matí. Mitja hora abans, activistes de la Plataforma pel riu Siurana i de diversos grups de defensa del territori del Camp i les Terres de l’Ebre han convocat una concentració per donar suport a les acusades. Just al moment de començar, la vista ha estat suspesa i ajornada fins el 23 de novembre.
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, una societat privada que és titular de l’embassament i administradora dels recursos hídrics que hi van a parar, és qui va denunciar les accions i ara està personada com a acusació particular en el procés. Imputa a les activistes la comissió d’un delicte danys agreujats (o subsidiàriament un delicte greu de distracció del curs de les aigües) i un delicte lleu d’usurpació (o, subsidiàriament, de coaccions); això per la primera acció, la del 2017. Per la segona, atribueix delictes de danys agreujats i un delicte lleu d’usurpació (o, subsidiàriament, de coaccions). Per tots aquests tipus penals, demana penes de presó de fins a quatre anys per a cadascuna de les activistes i multes que poden arribar a sumar 9.600 euros, a banda d’una reclamació de 4.253 euros en concepte de responsabilitat civil. Al seu torn, el ministeri fiscal demana multes per una quantitat màxima de 3.000 euros pels delictes d’usurpació, distracció d’aigües i danys lleus.
Andreu Escolà, una de les dues persones jutjades, considera que “que no té cap sentit la usurpació perquè nosaltres no ens vam endur res ni vam treure cap profit de l’aigua, sinó que ens vam limitar a fer-la baixar pel riu Siurana, que és el seu curs natural”. El cas ha arribat a aquest judici després d’un llarg procediment que va començar en forma de reclamació civil per part de l’entitat titular dels drets hídrics, que va ser arxivada, la qual cosa, segons fonts de la Plataforma pel riu Siurana, els va fer decidir a optar per la via penal. Des d’aleshores, malgrat les veus que des de diversos àmbits han reclamat que el cas es resolgués a través de la mediació, la Comunitat de Regants de Riudecanyes no ha cedit en cap de les seves demandes i ha tirat endavant amb l’acció judicial. El març de 2021, coincidint amb una primera declaració de les acusades al jutjat de Falset, la mateixa Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va demanar aquest diàleg. I encara fa un parell de dies el sindicat Unió de Pagesos expressava el desig, a través d’un comunicat, que es retiri una causa que considera “desproporcionada” i “coercitiva”, tot i “no compartir el 100% de les demandes dels activistes”, però sí que creu necessari “un millor aprofitament dels recursos hídrics”. La pagesia és teòricament el sector que es beneficia de l’aigua desviada del Siurana cap al Baix Camp, ja que el pantà va ser creat per a nodrir el rec dels camps d’avellaners de la comarca, tot i que des de les entitats ecologistes s’apunta que “en els últims anys la gran majoria d’aquesta aigua es va servir per al consum urbà i en zones turístiques com Port Aventura”, apunta Anna Estrems, de la Plataforma pel Riu Siurana.
“No té cap sentit que ens acusin d’usurpació perquè nosaltres no ens vam endur res ni vam treure cap profit de l’aigua, sinó que ens vam limitar a fer-la baixar pel riu Siurana, que és el seu curs natural”, apunta Andreu Escolà, una de les dues persones processades
A banda, l’aigua desviada del curs fluvial del Priorat també es fa servir amb finalitat agrícola en quatre municipis de la comarca –Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera– mitjançant un conveni de cessió amb la Comunitat de Riudecanyes. L’any 2018 es va constituir la Taula pel Riu Siurana per negociar el repartiment dels metres cúbics del curs fluvial, però aquesta no es reuneix des d’abans de la pandèmia. Cal recordar que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va establir un cabal de 35 metres cúbics per segon per al Siurana a partir de l’any 2021, un flux que no s’està complint, i encara menys enguany a causa de la sequera. I és que la crisi de pluviometria ha situat l’escenari del conflicte en una situació molt diferent de la de les protestes de fa cinc anys, ja que el Pantà de Riudecanyes també es troba a una capacitat mínima i l’ACA ha plantejat buidar-lo del tot per salvar la temporada de l’avellana al Camp i s’estudien sistemes alternatius per obtenir aigua de rec com l’ús d’aigua reciclada de la depuradora de Reus. “És irònic que hagi hagut d’arribar una sequera perquè es prengui consciència de l’espoli que s’estava fent”, apunta Escolà.
Litigi per una placa d’època franquista
Els dos casos que es jutgen avui no són, però, els únics exemples del zel judicialitzador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes contra el moviment ecologista que protesta pel desviament d’aigua des del Priorat. Andreu Escolà també va ser denunciat per la desaparició, l’any 2018, d’una placa col·locada el 1966 en un dels murs de contenció de la infraestructura, en la qual s’anunciava: “El estado entrega el dominio a perpetuidad de estas aguas a la comunidad de regantes”.
Però el cas fou denunciat tres anys més tard, el 2021, quan va començar a circular per les xarxes una fotografia de l’activista del GEPEC sostenint la placa amb les mans. Per aquest motiu, el maig de l’any passat Escolà fou citat a declarar, però la titular del jutjat de Falset va arxivar la denúncia, arxivament que actualment es troba recorregut per la Comunitat de Riudecanyes davant de l’Audiència Provincial de Tarragona. Això va donar peu a una campanya de suport al moviment en defensa del Siurana al Priorat i a les comarques del Camp i de les Terres de l’Ebre, mitjançant la qual moltes persones es van fotografiar amb una reproducció de la placa desapareguda acompanyada de l’etiqueta #FotoLaPlaca.
