Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Als jutjats per lluitar contra la mort d’un riu al Priorat

Dues activistes ecologistes han estat citades avui, dimecres 17 de març, a les dependències judicials de Falset, investigades per usurpació, danys i coaccions. Els fets es remunten al 2017 quan, en el marc d'una acció reivindicativa, van aconseguir per unes hores barrar el pas de l’aigua que, a través d’un assut, es desvia del riu Siurana fins al pantà de Riudecanyes, on nodreix el reg i consum humà de poblacions com Reus, Riudoms o Vila-seca. És l'últim capítol d’un conflicte de dècades entre la comunitat de regants de Riudecanyes i el moviment de defensa del territori prioratí, que denuncia que el transvasament s’endú el 90% de l’aigua d’aquest afluent de l’Ebre i causa un greu impacte paisatgístic i ecosistèmic

Un mural reivindicatiu a la presa del pantà de Siurana / Arxiu

Per a moltes visitants de fora, el nom de Siurana evoca un poble de postal, un dels més bonics de Catalunya segons moltes guies turístiques, de situació i vistes privilegiades. Però, per a la gent del Priorat, Siurana és, sobretot, un riu, que travessa pràcticament tota la comarca d’Est a Oest i acull una àmplia conca fluvial que n’ha conformat la morfologia i el paisatge característics. Curiosament, el Siurana neix al Baix Camp (a la Febró) i mor a la Ribera d’Ebre (a Garcia, en confluir amb l’Ebre pel marge esquerre). A banda d’aquestes anècdotes territorials, és un riu ben arrelat a la identitat prioratina.

Però els progressos tècnics i els avatars històrics del segle XX s’han anat cruspint el riu. Des de fa unes quantes dècades, el Siurana es deixa bona part de l’aigua pel camí. I durant gran part del seu curs, la seva presència es redueix a esquitxos entollats o, directament, a un llit ben sec, durant els mesos d’estiu. “Ens han fet creure que és un riu estacional, però tots tenim records i fotografies d’abans i sabem que no fa gaires anys no era així”, recorda Anna Estrems, membre de la Plataforma pel Riu Siurana.

El canal que transporta aigua des del llit del Siurana fins al pantà de Riudecanyes, situat a uns onze quilòmetres, que abasteix d’aigua de reg i consum humà diversos municipis del Baix Camp com Reus, Riudoms o Vila-seca, és el principal responsable de la sequera del riu, segons els col·lectius de defensa del territori. Inaugurat l’any 1949, aquesta conducció se serveix, des del 1973, d’un altre pantà, aquest situat al Siurana, amb la presa instal·lada uns quilòmetres més amunt de l’assut que desvia l’aigua i que, segons Andreu Escolà, president del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (Gepec-EdC) “té l’única funció de fer de magatzem de l’aigua que no pot assumir Riudecanyes”.

Segons Andreu Escolà, president del Gepec i un dels citats a declarar, el pantà de Siurana “té l’única funció de fer de magatzem de l’aigua que no pot assumir Riudecanyes”

Des de l’any 2015, després d’intentar que, emparant-se en la Directiva Marc de l’aigua de la Unió Europea, es garantís un cabal ecològic mínim per al Siurana –actualment està establert en 20 litres per segon, que per al moviment de defensa del riu és un volum totalment insuficient per garantir un curs d’aigua fluït– es va articular un moviment veïnal d’ampli abast al Priorat, al voltant de la plataforma  pel Riu Siurana, amb el suport de grups ecologistes, la Plataforma de Defensa de l’Ebre o la Xarxa Sud, que lluita contra diverses agressions al territori (particularment, parcs eòlics) a les comarques del Camp i de l’Ebre, per reivindicar que el riu tornés a tenir aigua i vida. Pancartes als pobles, murals a les lleres del riu i tota mena d’accions reivindicatives, així com rutes a peu auspiciades per la Xarxa Sud per mostrar “diverses agressions mediambientals” que pateix la comarca: l’última, aquest passat diumenge, 14 de març, centrada en el cas de “l’espoli del riu Siurana”. Les protestes de seguida van alertar la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, societat privada titular de l’embassament receptor de l’aigua. 

El conflicte entre aquesta entitat i el moviment veïnal té una data assenyalada aquest dimarts, 17 de març. Al matí, dues activistes antitransvasament estan citades a declarar com a investigades al Jutjat de Falset, com a presumptes autores de delictes d’usurpació, danys i coaccions, arran d’una denúncia interposada per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes per una acció de protesta que va tenir lloc l’agost de 2017. Aleshores, un grup de persones van taponar amb fustes les rescloses de l’assut del Molí dels Aubins (a Cornudella de Montsant) impedint durant unes hores que l’aigua penetrés al canal de Riudecanyes. La comunitat de regants ho va considerar a través d’un comunicat un “sabotatge” que li havia ocasionat una pèrdua de 16.000 metres cúbics d’aigua i una ocupació d’una propietat privada. 


Escolà, un dels dos citats a declarar –juntament amb Anaïs Estrems, de la Plataforma pel Riu Siurana– entén que la denuncia “no va enlloc perquè no ens poden acusar d’usurpar res. Tot va passar en la llera d’un riu que és un domini públic, i no hi pot haver usurpació perquè no ens vam apropiar de res. No ens vam endur l’aigua, sinó que va seguir corrent per la llera del riu, que és el seu àmbit natural”. Des de la plataforma també s’argumenta que “no hi ha cap prova de res contra les persones concretes denunciades, simplement els hi va tocar perquè van ser les que van actuar com a portaveus el dia de l’acció”. Es recorda, igualment, que una acció semblant l’any 2014 també va derivar en accions judicials que es van arxivar. Una protesta posterior, l’estiu del 2018, encara més simbòlica, que va consistir a recollir aigua de l’embassament del Siurana amb palanganes i cubells, també ha estat objecte d’una denúncia per part de la societat titular del pantà de Riudecanyes, però de moment no ha derivat en cap actuació judicial. Anna Estrems especifica que la Comunitat de Regants va interposar en primer lloc demandes civils, “però com que veien que no prosperaven, van optar per la via penal”.

Una protesta posterior, el 2018,  que va consistir a recollir aigua de l’embassament del Siurana amb cubells, també ha derivat en una denúncia per part de la societat titular del pantà de Riudecanyes

Durant els darrers dies han circulat pel Baix Camp rumors de moviments polítics per tal que la querella sigui retirada. La mateixa Agència Catalana de l’Aigua (ACA) –titular del pantà de Siurana– ha emès un comunicat demanant que el conflicte se solucioni per la via del diàleg en el marc de la Taula del Riu Siurana, establerta el 2018 per renegociar les condicions del transvasament, però que no es reuneix des de fa més d’un any. Andreu Escolà admet haver rebut una trucada dels Serveis Territorials d’Agricultura de la Generalitat a Tarragona, instant-lo a una reunió amb la societat que administra l’aigua del pantà, però és del parer que “si volen retirar la denúncia que la retirin, nosaltres no hem de negociar-ho”. Des de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, amb qui la Directa s’ha posat també en contacte, declinen fer cap  valoració i es remeten a esperar la decisió del jutjat encarregat del cas.


Cent anys d’història i un enginyer il·lustre

La disputa de l’aigua entre la conca prioratina i el Camp de Tarragona no ve de fa quatre dies. Cal buscar-ne l’origen més de cent anys enrere. L’any 1897, l’Ajuntament de Reus, urgit per la manca d’aigua per abastir una ciutat que creixia i per al conreu d’avellaners (que aleshores era un dels motors econòmics de la regió), va encarregar un primer estudi per a la construcció d’un pantà. El projecte el van firmar els enginyers Josep Mora, Alfons Benavent i  Francesc Macià i Llussà, aleshores tinent coronel del cos d’Enginyers de l’Exèrcit espanyol i, unes dècades més tard, primer president de la Generalitat republicana. El projecte ja incloïa una canalització per captar aigua del riu Siurana.

Els principals prohoms de la burgesia de Reus va auspiciar el pantà de Riudecanyes, inaugurat el 1919, famílies que encara mantenen el seu pes en la comunitat de regants titular

Però no fou fins uns quants anys més tard, el 1919, que es va construir la presa a la riera de Riudecanyes, després d’una subscripció popular que va donar lloc a la Comunitat de Regants, en la qual van tenir el principal pes específic algunes figures rutilants de la burgesia reusenca, com l’industrial Josep Maria Tarrats o els advocats Julià Nougués i Pau Font de Rubinat. Encara avui, algunes d’aquestes famílies exerceixen un paper preponderant en la comunitat de regants. Dilluns passat, la CUP de Reus, en un acte de suport a les dues activistes investigades per l’acció del 2017, va reclamar explicacions a Ricard Font de Rubinat, besnet del prohom fundador, ja que la formació esgrimeix que, a banda d’assessor de l’alcalde Reus, també fa d’advocat de la societat hídrica i és un dels responsables de la querella, un extrem que, des de la comunitat de regants, s’assegura que és fals.

El 1930 es va aconseguir la llicència per construir l’anhelat canal des del Priorat, una comarca aleshores en greu risc de despoblament i depauperació a causa de l’epidèmia de fil·loxera que havia arrasat els tradicionals conreus de vinya. Les obres, interrompudes per la guerra civil, es van demorar vint anys. El 1949 va entrar en funcionament. Aviat la capacitat de l’embassament de Riudecanyes no va donar més de si (unes obres als anys noranta van permetre que es dupliqués), per la qual cosa l’Estat va autoritzar una nova presa, aquest cop a la llera del Siurana. El nou pantà va inaugurar-se, enmig de la febre tardofranquista per aquesta mena d’obres d’enginyeria, el 1973.

Als jutjats per lluitar contra la mort d'un riu
Una altra de les accions reivindicatives del moviment per la preservació del riu Siurana, que va consistir en la recol·lecció d’aigua amb cubs i galledes, l’any 2018, també ha estat denunciada |Arxiu


A finals dels anys noranta, quan des d’alguns pobles del Priorat ja començava a ser apressant la manca d’aigua, en una negociació impulsada des del Govern de la Generalitat (a la comarca hi ha qui assegura que amb la intervenció directa del mateix Jordi Pujol), quatre municipis prioratins –Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera– mancomunats amb el pintoresc acrònim de Topograpo, van firmar un contracte amb la Comunitat de Regants de Riudecanyes pel qual aquesta els cedeix 200.000 metres cúbics d’aigua anuals per al seu ús. Val a dir que la concessió a aquesta societat privada per a l’ús de l’aigua del Siurana és possible mitjançant un conveni que venç l’any 2035.

Bona part de les terres que travessa el Siurana estan incloses des del 1990 en Pla Especial d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat i en la Xarxa Natura 2000

Des de la comunitat de regants s’afirma que en realitat l’aigua del canal que utilitzen els municipis és molt superior que l’establerta en l’acord: l’estima en 436.000 metres cúbics el 2019 agafant-se a informes de l’ACA. Des de la Xarxa Sud, també analitzant dades de l’ACA, s’assegura que l’aigua que consumeix la pagesia del Priorat correspon tan sols al 5% del volum que transporta el canal. La societat administradora ha fet sempre un gran esforç per rebatre les afirmacions dels col·lectius ambientalistes i assegura que es compleix amb escreix el garantiment del cabal ecològic fixat. L’any passat, en un comunicat, la comunitat de regants de Riudecanyes va afirmar que només un 32% de l’aigua va ser transferida i 4,2 hectòmetres es van quedar a la conca del Siurana, mentre que 2,6 van ser transvasats.

Andreu Escolà considera que, en qualsevol cas, els 20 litres per segon fixats com a cabal ecològic de mínims (que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha ampliat a 37 litres per segon en el seu Pla Hidrològic 2021-2027)  “són totalment insuficients per garantir la supervivència del curs fluvial” i que el que cal és posar fi al transvasament. A més, assenyala que fa anys que es produeix un malbaratament d’aigua al Baix Camp. “Nosaltres no estem en contra dels pagesos i no volem confortar-nos-hi, però la majoria de l’aigua avui ja no es destina al reg.  Els principals consumidors són els ajuntaments”. En aquest sentit argumenta que els municipis del Camp ja reben aigua del ministransvasament de l’Ebre des de fa uns anys i assegura que bona part d’aquesta aigua no s’utilitza sinó que, a través de la depuradora, s’aboca al mar.

Des del Gepec es recorda igualment l’impacte que l’assecament del riu Siurana té en espècies pròpies d’ecosistemes fluvials com àlbers, pollancres, salzes blancs o freixedes, en una zona que, a més, està inclosa des del 1990 en Pla Especial d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat i en la Xarxa Natura 2000. Anna Estrems, de la plataforma pel Riu Siurana, tem un dany irreversible si no s’actua, perquè “estem comprovant que quan baixa aigua pel riu, cada cop li costa més, perquè a causa de l’assecament el llit s’està perdent”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU