El sector pesquer dels Països Catalans podria desaparèixer en els pròxims deu anys. És la cantarella que s’escolta arreu dels ports i a l’interior dels vaixells. A la falta de relleu generacional i les polítiques europees restrictives per fer front a la sobreexplotació de la mar en els últims anys com a dificultats endèmiques s’hi afegeix ara l’increment del preu del gasoil, després que la Unió Europea anunciés la supressió de les ajudes per a combustibles al sector de la pesca aquest mes de març.
“Fins que no canviem la imatge de víctimes no millorarà la nostra situació”, afirma el president de la Confraria de Roses, Toni Abad, qui també és president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. I és que malgrat ser un col·lectiu que s’ha d’enfrontar a una bona colla de reptes, encara li queda energia per organitzar-se i iniciar projectes per donar a conèixer el món de la pesca a la població i, sobretot, a la consumidora potencial. Es tracta de diferents iniciatives que tenen l’objectiu de tornar a fer valdre la feina del pescador, la importància nutricional del peix i els factors diferencials que distingeixen el model pesquer dels Països Catalans del gran sector multinacional.
La cultura i el comerç del peix
Només a Catalunya es desembarquen 200 espècies diferents de peix en un any, segons dades de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya. “Som un dels territoris amb major consum, però si preguntem a qualsevol consumidor quantes espècies consumeix habitualment, dubto que arribés als dits de les dues mans”, explica Sergi Tudela, qui n’és el seu director. “És una llàstima perquè tenim espècies que són bones. Tanmateix, com que no les coneixem o no sabem cuinar-les, no les comprem”. Segons Tudela, “a través de la millora en la gestió, la comercialització i la formació del consumidor hi ha molt de marge per augmentar la quota de la flota catalana en el mercat de peix”
i assegurar la seva pervivència, apunta.
El correcte etiquetatge dels productes permet a la clientela reconèixer de seguida el peix de proximitat
Gran part de les iniciatives aparegudes darrerament van molt lligades a la divulgació de les espècies autòctones. Les visites a les llotges, per exemple, han estat pràctiques d’èxit a molts municipis pesquers, així com les aules gastronòmiques o la formació de personal per a peixateries. És el cas de l’Espai del Peix de Palamós (el Baix Empordà), on s’organitzen tallers de cuina marinera i demostracions culinàries, sempre amb espècies poc cotitzades, però molt valorades, i amb la presència d’una pescadora-cuinera. Al municipi de Roses (l’Alt Empordà) també s’ha creat una aula gastronòmica en un local cedit per la Confraria de Pescadors, on s’ofereix formació relacionada amb el món de la pesca.
Iniciatives innovadores de famílies de pescadores
El projecte La Platjeta dedica molts esforços a donar a conèixer el peix i marisc que es pesca des del barri de la Barceloneta. Cal destacar que les poc més de vint barques que en l’actualitat pesquen des de Barcelona són gairebé l’única resistència del sector primari a la capital catalana. Cristina Caparrós, filla d’una família pescadora de moltes generacions, explica que “la intenció de La Platjeta és fer arribar la cultura del peix i posar-ho a les consumidores el més fàcil possible: que estigui net, envasat al buit amb bosses biodegradables, que t’arribi a casa o que el puguis demanar a partir de la cooperativa de consum”. Afegeix que “per mitjà d’una plataforma en línia i de missatges de mòbil arribem a la població. Assegurem un preu just pel pescador i una forma de pescar no abusiva que garanteix la continuïtat del producte”.
A La Platjeta, no només utilitzen les noves tecnologies i tenen en compte l’impacte ambiental, sinó que des de l’associació Cap a mar, de la qual formen part, pretenen recuperar la cultura marinera de la Barceloneta i donar a conèixer els seus valors. Per això, organitzen visites guiades als molls, on les assistents poden veure com es descarrega el peix i com es ven i es distribueix a través de la subhasta a la llotja. A més, també ofereixen l’opció de convertir-se en pescadores per un dia o la possibilitat de fer tallers gastronòmics.
També partint d’una família de pescadores, en aquest cas de Palamós, el gener de 2021 es constitueix la cooperativa Un mar de dones, amb la intenció de diversificar l’economia del sector. La idea es basa en tres objectius: difondre l’ofici, donar visibilitat a la dona dins el món pesquer i conscienciar de la problemàtica dels plàstics al Mediterrani. Segons explica Teresa Ferrés, una de les germanes i fundadora de la cooperativa: “proposem activitats vinculades a la pesca, però és el pescador qui les conta”. De moment, ja han engegat la campanya gastronòmica “Enxarxa’t a la vida”, en col·laboració amb restaurants de la Costa Brava per fomentar activitats de recollida de residus. Promouen una xarxa d’allotjaments de turisme pesquer i també han posat el primer producte al mercat, el fumet “La mar de dones”.
De cara a l’any vinent, es plantegen més projectes. “Volem fer una jornada d’emprenedoria vinculada a l’economia blava amb projectes liderats per dones i estem organitzant una sortida de plogging –recollida de residus mentre es fa esport– a diferents punts del litoral, juntament amb algun aliat que ho faci al fons marí. I crear algun producte més”, afegeix Ferrés, qui explica que els agradaria recuperar el BCN Plogging Congress, que el 2021 va ser anul·lat per la pandèmia.
El paper dels GALP
L’aparició dels Grups d’Acció Local Pesquers (GALP) ha estat una peça fonamental a l’hora de coordinar els diferents agents que intervenen en el que s’ha conegut com a “economia blava”. A banda de treballar per una pesca sostenible i fomentar els productes del mar, actuen com a vertebradors del territori, fent que treballin conjuntament confraries, administracions públiques, empreses privades i centres d’investigació, tal com explica Francesc Galí, gerent del GALP de la Costa Brava. “Més enllà del fet que un pescador vulgui canviar una xarxa, el GALP té en compte què necessita el territori al voltant del tema marí i pesquer”, afegeix, fent referència a on es decideix invertir els diners procedents dels Fons Estructurals Europeus que se subministren als GALP. Fins ara, n’existeixen dos, un a les Terres de l’Ebre i l’altre a la Costa Brava. Amb l’assignació de nous fons Europeus es planteja crear el de la Costa Central de Catalunya
i el de Tarragona.
El programa divulgatiu sobre el món de la pesca La mar de bé –emès per TV3– o el “Manual de supervivència per anar a la peixateria” són només dos exemples de les múltiples iniciatives creades des del GALP Costa Brava per donar visibilitat al sector pesquer, i que han tingut la gastronomia i la cuina com a nexe principal.
Divulgació i consum de peix a l’escola
L’àmbit educatiu és un altre eix en el qual es dirigeixen els esforços del món pesquer per connectar el sector productiu amb les consumidores potencials. Per una banda, hi ha aquells projectes que ho fan a través de la cultura i de la vida quotidiana de les pescadores, com les xerrades que algunes imparteixen organitzades per Un mar de dones o els vídeos documentals “Camins de pesca”, realitzats des de la Càtedra Terra Ciutadana de la Universitat de València.
Des de Cap a Mar s’ofereix l’opció de convertir-se en pescadores per un dia o la possibilitat de fer tallers gastronòmics
Tanmateix, per l’altra banda, es vol incidir en el consum de peix a les escoles. És el que fa Mendoza Colectividades, una empresa especialitzada en l’alimentació als centres educatius, a diversos menjadors de la zona d’Alacant. Segons Belen Folch, responsable comercial i coordinadora dels centres, “el peix no agrada a la xicalla i n’hi ha poca cultura alimentària, perquè des de les famílies no s’educa en menjar peix”. Per això, treballen amb productes de la mar per fer sopa o peixos sense espina, com la mussola, que aporten sabor i nutrients al menjar. “Els arrossos tradicionals o la fideuà feta amb aquest brou de peix no només tenen més sabor, sinó més substàncies nutritives per a la xicalla”.
Aquesta iniciativa no només incideix en el consum de peix en la població infantil sinó que compra segons l’oferta disponible al mercat de proximitat i n’actua de reguladora. “Com que la subhasta és a la baixa, abans que baixe molt, tant per la morralla com per a la mussola, la comprem nosaltres, així sempre ho regulem tot. Nosaltres paguem un preu econòmic
i ells no estan forçats a vendre per davall del preu de cost”, constata Folch.
Una marca de qualitat pesquera
De tot el peix que es menja a Catalunya, només el 20 % procedeix de les nostres costes. Aquest fet, segons el president de les confraries catalanes, Toni Abad, ha de canviar. “L’input final que hem de fer arribar al consumidor és que quan vagi a la botiga i vegi l’etiqueta no s’hagi de preocupar per reconèixer si és o no és peix de la costa” i afirma que des de la pandèmia hi ha més consciència de comprar peix de proximitat, també dins del sector de la restauració.
La traçabilitat del que es pesca és obligada pel Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, però no ho és identificar amb un distintiu la procedència territorial, l’hora de captura i l’hora d’arribada a la llotja. Per això es va crear la marca Peix Nostrum a l’illa d’Eivissa, l’any 2008. Les pescadores professionals, segons explica Pere Valera, responsable de la comercialització de Peix Nostrum, van presentar la marca que a partir d’aquell moment identificava tots els productes pescats i comercialitzats per la flota artesanal de les dues confraries de pesca de l’illa. “Garanteix que els seus exemplars han estat capturats per una embarcació de la flota pesquera professional de l’illa d’Eivissa i que no han transcorregut més de quatre hores des de la captura fins a l’arribada a la llotja i també que ha estat manipulat, refrigerat i protegit de manera correcta, amb la màxima higiene, i que ha estat pescat de manera artesanal, selectiva i respectant el medi ambient, tal com estableix el nostre Reglament de bon ús de la marca, que acaten tots els pescadors
i compradors que la comercialitzen” afegeix Valera.
“Hui he menjat peix del meu poble”, el lema utilitzat en un dels projectes de menjador de Mendoza Colectividades és el que el sector pesquer busca i totes les iniciatives anteriors demostren. Un reconeixement del món de la pesca que es traslladi en un augment del consum de peix, fruit de la seva descoberta. Amb paraules d’Abad, “hem de donar més identitat al peix del nostre territori”. Conèixer el món del peix per valorar-lo i redescobrir-lo.
