L’energia, una part fonamental del nostre dia a dia, que ens dona llum, calefacció i fa que els nostres aparells funcionin, està en mans d’un sistema ple de controvèrsies i interessos ocults. La transició energètica és un dels reptes més urgents del segle XXI, però, a poc a poc, el debat s’ha convertit en un camp de batalla entre interessos econòmics, la protecció del territori i la necessitat d’un futur més sostenible.
L’energia és un bé de valor incalculable. Mentre ens preparem per a un futur renovable, hi ha un aspecte clau en la transició energètica que sovint passa desapercebut: la xarxa de distribució elèctrica. Aquestes xarxes són essencials pel sistema energètic, ja que per elles circula tota l’energia que ens arriba a casa, així com a comerços i indústria.
El debat s’ha convertit en un camp de batalla entre interessos econòmics, la protecció del territori i la necessitat d’un futur més sostenible
Per aquesta raó, fa anys que les organitzacions ecologistes i els col·lectius i plataformes locals denunciem el model de transició energètica que proposen les administracions públiques, que prioritza criteris tècnics i econòmics, deixant en un segon pla els aspectes mediambientals, socials i territorials. En aquest context, el debat sobre la transició energètica s’ha polaritzat, centrant-se gairebé exclusivament en megaprojectes d’energies renovables.
El debat sobre la transició energètica s’ha polaritzat, centrant-se gairebé exclusivament en megaprojectes d’energies renovables, i considerem que això és un error, perquè oblida una visió més àmplia del sistema energètic i impedeix tenir debats més profunds, essencials per aconseguir una transició realment justa i sostenible.
De la liberalització a la concentració de poder: com hem arribat fins aquí?
A l’Estat espanyol, la majoria de les xarxes de distribució elèctrica estan en mans de les empreses de l’oligopoli. A Catalunya, E-distribución, l’empresa distribuïdora del grup Endesa, és propietària del 98% de la xarxa. El cas de l’estat espanyol és ben diferent del que passa a molts altres països del nostre entorn, on la xarxa és operada per una empresa pública o gestionada per empreses privades en règim de concessió. Així doncs, com hem arribat a aquesta situació?
La resposta comença amb l’expansió de la xarxa de distribució per part d’actors privats. Un procés seguit, entre els anys 80 i 90, per la privatització d’actius públics en el sector. Aquests canvis van ser induïts per la pressió de la Unió Europea, que imposava la liberalització del sector elèctric mitjançant lleis amb l’objectiu de crear un mercat més competitiu, introduint una major transparència i eficàcia en els serveis.
A Catalunya, E-distribución, l’empresa distribuïdora del grup Endesa, és propietària del 98% de la xarxa
No obstant això, els resultats han estat diferents de les expectatives. En lloc d’obrir el mercat a una competència real, les reformes han acabat consolidant el poder de les grans empreses, conegudes com l’oligopoli elèctric. Aquestes empreses són les propietàries de la major part de la xarxa de distribució, tant de la infraestructura existent com de les noves línies. Aquest fenomen ha estat qualificat de “monopoli natural” perquè, malgrat l’aparença de competència, el control de la infraestructura essencial per a l’abastament d’electricitat es manté en poques mans.
La situació ha creat una sensació d’impunitat per a les grans companyies elèctriques, ja que les administracions públiques han deixat de qüestionar les seves responsabilitats en el manteniment i operació de la xarxa. A més, les empreses de l’oligopoli reben uns imports fixats a principis d’any, independentment de si s’executen aquestes tasques, i sense necessitat de justificar les despeses associades. El que es podria definir com a negoci rodó.
Gestió pública per aconseguir una distribució elèctrica justa
La Xarxa per la Sobirania Energètica fa anys que treballem per recuperar la xarxa de distribució a mans públiques. Hem estudiat les vies legals per aconseguir-ho, com la compra directa, però també les legítimes. Sembla que una auditoria de la xarxa de distribució elèctrica demostraria que les tasques de manteniment realitzades fins ara no han estat adequades i, per tant, una negligència per part del gestor actual. Això podria legitimar les administracions públiques de cara a una eventual expropiació de la xarxa i que aquesta passés a mans públiques.
En els últims anys hem estat col·laborant amb l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), de la qual formem part més d’un centenar d’entitats i municipis, governats per partits de diferents colors. Fa poques setmanes, vam presentar conjuntament el Decàleg de propostes per a una energia pública i sostenible a Catalunya, un conjunt de propostes per al nou Govern català.
Sembla que una auditoria de la xarxa de distribució elèctrica demostraria que les tasques de manteniment realitzades fins ara no han estat adequades i, per tant, una negligència
Com no podria ser d’una altra manera, una de les propostes és treballar per la titularitat pública de la xarxa de distribució, motiu pel qual hem reclamat la creació d’un grup de treball entre Generalitat i Estat per canviar la normativa. A més, proposem que la Direcció General d’Energia sigui dotada dels recursos necessaris per avaluar l’estat actual de la xarxa, les seves necessitats i les inversions previstes i necessàries, elaborant una auditoria que reculli tota la informació sobre el seu estat i en faci un seguiment periòdic.
La Generalitat de Catalunya té les competències per garantir que les xarxes de distribució estiguin en bon estat i exigir a les empreses que compleixin amb les seves responsabilitats. L’Energètica, l’empresa pública d’energia de la Generalitat de Catalunya, podria jugar un paper clau en la gestió de les xarxes de distribució si aquestes passessin a mans públiques, assumint-ne la propietat i gestió. A més, podria oferir suport a aquelles petites distribuïdores públiques municipals que encara sobreviuen.
El sistema energètic pot semblar distant o complex, però és essencial per al nostre dia a dia. Fins que no aconseguim alliberar-nos de l’Oligopoli energètic en tots els àmbits del sistema, com la distribució, l’energia continuarà sent tractada com una mercaderia. La transició energètica ens ofereix una oportunitat per canviar el model i assolir la sobirania energètica en el seu sentit més ampli.
