Ubicat als afores del barri de Sant Francesc, annex al nucli antic de Sant Cugat del Vallès, i al principi del polígon industrial de Can Magí, hi ha una parcel·la de terreny que anys enrere havia albergat una antiga fàbrica, segons les fotografies aèries de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, de la qual tan sols en queden els fonaments. Són 9.595 metres quadrats en desús, coberts d’herbes altes i algun arbre, que, durant més de dotze anys, van quedar amagats de la vista de les vianants esporàdiques que transiten la zona per una llarga paret, característica pel seu color blau, i que du el logotip de la promotora immobiliària vallesana Grupo Alcaraz. Algunes veïnes però, asseguren que la fàbrica, abans d’anar a terra, ja duia més de quinze anys abandonada. Des de 2012, el terreny és propietat de Servihabitat, la immobiliària de CaixaBank, però ja fa uns dies que un grup d’activistes ha estat treballant-hi per construir l’Horta Alliberada de Sant Cugat, que s’ha obert al públic avui dissabte 13 de juny.
Les activistes han estat uns dies preparant el terreny i creant els primers bancals a la zona més fèrtil, “per fer-lo atractiu al veïnatge i per treure’ns la imatge pejorativa que es pugui tenir de l’okupació”, explica el Pau, membre de l’assemblea de l’horta. Simpatitzants del projecte i entitats locals s’han reunit a primera hora del matí de dissabte per difondre el projecte entre veïnat, penjar cartells, repartir fulls volants i fer piquets informatius, i s’ha convocat una roda de premsa amb mitjans locals on s’ha llegit un manifest. Diumenge es celebrarà la primera assemblea oberta de l’horta, això sí, respectant sempre les mesures de seguretat i les restriccions imposades per la fase dos de desconfinament.
“Un dels objectius de l’hort que ens hem marcat des del principi és arribar a tots els sectors de la població”, explica la Marta, també membre de l’assemblea. “El manifest l’hem escrit en tres idiomes, incloent-hi l’àrab, per representar la diversitat cultural del veïnat, a diferència de l’Ajuntament”, afegeix, fent referència a la segregació per origen cultural i de procedència que s’acaba generant entre les usuàries d’altres horts urbans del municipi. Seguint aquesta línia, buscaran la creació d’una assemblea heterogènia que no tingui tanta presència militant, com passa a altres espais del poble, per tal de facilitar l’acostament de tot el veïnat, emmirallant-se en projectes com l’Horta Alliberada de Sants. A part de l’hort urbà, l’espai també espera servir com a escenari polivalent per realitzar diferents activitats autogestionades, actes i concerts “que s’adaptin a la realitat del barri”, puntualitza el Pau.
Durant la jornada d’avui s’espera poca presència de la policia, gràcies a la situació jurídica favorable de l’espai, ja que no està edificat i que estat abandonat per un llarg període de temps. Durant la jornada de treball del dia anterior, la policia va interrompre l’activitat i va identificar tres de les activistes, però no va impedir-ne la continuïtat.
Un dels municipis amb més renda però amb més desigualtats
Entre els objectius polítics del projecte d’okupació de l’hort, hi ha una clara voluntat de lluita contra la desigualtat provocada pel sistema econòmic i polític capitalista, i que s’ha fet encara més evident, segons diu el manifest, durant la pandèmia del coronavirus. Per fer front a la crisi econòmica per la COVID-19, l’assemblea aposta per l’agroecologia, els llaços comunitaris, l’horitzontalitat, l’autogestió i el suport mutu, com a alternatives “al monopoli de l’agroindústria, que fomenta les desigualtats, l’explotació de recursos naturals i la contaminació”, tres grans protagonistes de la crisi climàtica.
Entre les fàbriques que es troben al voltant del perímetre de l’hort, hi ha una planta química de la multinacional Lubrizol, especialitzada en la fabricació de plàstics, que des de la seva obertura ha topat amb crítiques per representar un possible perill per a la salut pública. Lubrizol compta amb nou mil treballadores arreu del món i forma part del conglomerat nord-americà Berkshire Hathaway, l’accionista principal del qual és el multimilionari Warren Buffet, considerat per la revista Forbes com a l’home més ric del món l’any 2008.
A Sant Cugat hi ha una diferència de disset mil euros anuals de renda per habitant entre el barri més ric i el més humil, que justament és el barri de Sant Francesc
La distribució “injusta” dels recursos té un sentit especial a Sant Cugat del Vallès, la població de Catalunya que actualment ostenta el rècord de major renda per càpita i amb menys atur, segons un estudi publicat per l’Institut Nacional d’Estadística entre municipis de més de vint mil habitants, i la quarta de l’Estat Espanyol. Tanmateix, quasi un terç de la població del municipi assegura tenir dificultats per arribar a final de més, segons l’Observatori Sociològic de l’Ajuntament del 2019.
Clara Hosta, del Sindicat de Llogateres de Sant Cugat, explica a la Directa que “a causa del desorbitat cost de l’habitatge al poble, amb un sou mitjà no és suficient per arribar a final de mes. Pràcticament no hi ha cap lloguer inferior a 900 euros”. Segons la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, Sant Cugat també té un altre rècord: ser un dels municipis amb una major desigualtat entre la ciutadania i on les rendes més altes acumulen més riquesa, arribant a una diferència de disset mil euros anuals de renda per habitant entre el barri més ric i el més humil, que justament és el barri de Sant Francesc, juntament amb el barri de Les Planes. Des de l’inici de la pandèmia del coronavirus, els serveis socials del Consistori han atès més de quatre mil persones, d’una població de més de noranta mil habitants.
Finalment, el manifest també se centra a assenyalar la manca de voluntat política de l’Ajuntament —govern de coalició d’ERC, CUP i PSC— per fer efectiva la declaració d’emergència climàtica que es va fer durant el ple del 16 desembre del 2019. Entre d’altres, després que l’accés al programa d’horts comunitaris resti tancat per manca de places i per la dificultat d’accedir-hi si no formes part d’una entitat o per traves burocràtiques, fet que, segons les activistes, “fomenta la segregació”. Actualment, a Sant Cugat hi ha cinc horts urbans actius, i dos d’inactius que resten des de fa anys a l’espera d’inauguració, però segons explica la Marta, activista de l’assemblea, “fins ara encara no existia un hort on tu poguessis anar lliurement”, perquè “la remunicipalització d’hortes okupades crea unes traves burocràtiques i horaris de funcionariat que després no encaixen amb les necessitats reals de la gent.”
