Negació, vergonya i dissociació van ser algunes de les primeres reaccions en els entorns activistes quan es va revelar que Marc Hernàndez, Dani Hernàndez, Ramon Martínez i Maria Perelló no eren qui deien ser, sinó agents del Cos Nacional de Policia espanyola. Les respectives descobertes van derivar en dinàmiques de sobrealerta, por i desmobilització, i no només entre les persones directament afectades. Amb el temps, però, la situació s’ha transformat en acceptació i oportunitats de millora, en protecció i organització col·lectiva per a fer-hi front. D’aquesta manera, els col·lectius sacsejats per infiltracions policials han pogut desmuntar la individualització de l’afecció i, en conseqüència, també de la resposta.
Al voltant dels casos destapats per la Directa a Barcelona, València i Girona, s’han format grups locals de suport mutu per a acompanyar l’entorn més afectat i per a poder articular la denúncia política. Al barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, per exemple, s’ha creat el projecte antirepressiu Acció contra l’Espionatge d’Estat (Acció) per a donar suport a les persones afectades per la infiltració de l’agent que actuava amb el nom de Dani Hernàndez i per a afrontar les despeses judicials de la querella interposada arran de la descoberta.
En el cas de València, poder fer una gestió compartida “ha sigut tot un repte. De vegades hem sentit que la gent vol passar pàgina i això desmotiva molt”, reconeix Maria (qui demana preservar la seua identitat completa), una de les afectades per l’actuació de l’agent Ramon Martínez. Des de fa uns mesos, s’ha articulat un grup amb militants de diversos espais on va actuar l’infiltrat. “Organitzar-se ha suposat començar a trencar la dissociació col·lectiva que es vivia i que no deixava polititzar la ràbia”, afegeix. Junt amb la resta de casos, el col·lectiu vol que no es deixe de parlar del tema i demana que s’assumisquen responsabilitats polítiques.
Aquests grups de suport han entrat també en contacte amb col·lectius i persones afectades per les infiltracions destapades en els darrers anys a Madrid i han organitzat trobades per a fer difusió conjunta de les respectives situacions, explorar un marc polític de vulneració de drets fonamentals i informar sobre les pràctiques i les tècniques de les infiltracions policials. També han entrat en contacte amb activistes afectades pel cas d’espionatge massiu britànic conegut com a Spycops Scandal (trama mitjançant la qual, des del 1986, més d’un centenar de policies van espiar més d’un miler d’activistes i grups polítics d’esquerres). A diferència dels Països Catalans, al Regne Unit es va activar una investigació interna al si de la policia i va prosperar un procediment judicial. El Centre de Defensa de Drets Humans Irídia de Barcelona ha traduït els documents elaborats per les activistes britàniques amb recomanacions per a donar resposta a les infiltracions i facilitar-ne la difusió a l’Estat espanyol. “Allà al·lucinen amb el fet que aquí no hi hagi conseqüències de cap mena ni un descrèdit total de l’Estat”, reflexiona Sílvia Rispau, una de les portaveus del grup d’afectades per l’actuació de qui es feia dir Maria Perelló a Girona.
Reforçar la protecció
Un dels reptes ha estat aprendre a despersonalitzar els fets i entendre la infiltració policial des d’una dimensió estructural. “No es tractava d’un atac individual a la meua persona, sinó a qui lluita. La policia ens ha instrumentalitzat per a obtenir informació i fer un mapatge dels moviments socials”, explica Guillem Ortega, militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) afectat per la infiltració de l’agent que actuava com a Marc Hernàndez. Un altre dels reptes és acotar bé la sobrealerta, “que ha de ser una aliada, però sense derivar en paranoies i desconfiances cap a les companyes”, afegeixen des d’Acció.
Martí Cusó, membre de Resistim al Gòtic, col·lectiu colpejat també per l’actuació de Marc Hernàndez, explica que des del principi es va apostar pel treball intern i de cohesió grupal: “Vam dedicar molt de temps a polititzar i encaixar el que havíem viscut”. Des d’Acció, a Sant Andreu, es va prioritzar “el foment de la cultura de seguretat i forjar aliances sòlides amb propostes antirepressives com Colze a Colze”, campanya nascuda a partir de les operacions antiterroristes contra l’anarquisme l’any 2013. Plegades, van organitzar unes jornades al centre social La Cinètika la tardor de 2023 amb l’objectiu de generar un aprenentatge comú, “que pugui servir per prevenir i confrontar aquestes pràctiques en el futur”.
Els col·lectius que han estat camp d’operacions policials emmascarades funcionen amb assemblees obertes, com és el cas del Sindicat d’Habitatge de Salt o l’assemblea veïnal Cuidem Benimaclet: “Som moviments transformadors i necessitem que la gent s’hi sume; no tindria cap sentit tancar-se”, rebla Sílvia Rispau. Per això, ara són més curosos amb les persones noves que aterren a l’espai, “i, quan ha emergit alguna sospita, s’han fet les comprovacions pertinents”. Els patrons comuns de les infiltracions descobertes han permés descartar, per falta de fonament, altres casos sospitosos arreu del país.
Resiliència davant del trauma
El Centre Sira de Drets Humans i Salut Mental ha acompanyat i avaluat, mitjançant el Protocol d’Istanbul de les Nacions Unides –guia de referència per a la investigació i la documentació de casos de tortura i tracte degradant–, la majoria de les persones afectades per l’actuació dels talps policials. La seua anàlisi conclou que es tracta de casos de “maltractament i tortura”. Pau Pérez, director clínic del centre, assenyala que davant d’episodis traumàtics “el vincle col·lectiu és el millor garant per a afrontar-ne els impactes”.
Les persones que van mantenir relacions sexoafectives amb policies que ocultaven la seva identitat han fet trobades que els han ajudat a “encaixar peces del puzle”
Irídia i Alerta Solidària (organització antirepressiva de l’esquerra independentista) han proporcionat acompanyament jurídic, però també psicoemocional, als col·lectius afectats en tres dels casos. A més, algunes militants han rebut suport psicològic personal per a abordar el trauma. “Hem entès que la vulnerabilitat no és un problema, sinó una potencialitat”, sentencia una activista d’Acció. Per la seua banda, des del grup de suport valencià es detalla que es troben en un “procés de dol”, perquè les relacions que van establir amb l’agent infiltrat eren de mentida i algunes persones també han mostrat dificultats de socialització: “És important processar el trauma, que no es quede latent i esclate”. Ana Cameros, membre del projecte de facilitació de grups l’Argila, que ha conduït acompanyaments a persones afectades en València, ressalta les resistències a parlar de l’impacte personal i a validar emocions més enllà de la ràbia, “perquè tenim la idea que això ens debilita enfront de l’Estat, però en realitat és important fer-ho per al procés de reparació”.
Així mateix, ha calgut preservar la identitat de persones afectades que tenien por a l’assetjament, “ja que hi ha hagut una clara intenció d’assenyalar i humiliar”, destaca Rispau, des del grup de suport gironí. Les persones que van establir relacions sexoafectives amb policies amb la identitat real encoberta han fet trobades que els han servit per a “encaixar certes peces del puzle i aprendre a conviure amb el debat social del consentiment, de l’abús a través de l’engany i la manipulació per a extreure’n informació”, s’explica des d’Acció.
