El dia 16 d’octubre es va donar per acabat el procés de mobilització militar parcial que ha comportat una evasió massiva de població russa als països veïns. Els alcaldes de les ciutats russes més importants anunciaven el final del reclutament quasi un mes després de l’inici de la campanya. Només uns dies abans, les xarxes socials –alguns perfils han estat declarats com a terroristes pel Kremlin– s’havien omplert d’imatges on policies identificaven usuàries del transport públic per entregar notificacions del servei militar.
No ha estat fàcil canalitzar el descontentament amb el reclutament. En els últims anys, la liquidació dins del territori rus de la principal organització anticorrupció (FBK) va canviar la configuració de les protestes de carrer. En l’actualitat, col·lectius com el Moviment Democràtic Juvenil Vesná (Primavera) mostren el rebuig al conflicte armat mitjançant fulletons, performances i pintades arreu del país, de forma anònima i organitzada únicament per canals de Telegram.
Tot i això, la repressió a Rússia coarta molt la llibertat d’actuació de les persones, per mitjà de violència física desmesurada i l’aïllament preventiu massiu. Per acompanyar la repressió, el Kremlin fa servir propaganda de forma agressiva per generar una opinió política unitària en tot el país i fa ús de mitjans propagandístics com la publicitat al carrer i els mitjans de comunicació. També ha organitzat exposicions fotogràfiques al carrer, on s’equiparen els herois de guerra que van alliberar l’Europa nazi amb els soldats que han mort a Ucraïna, o amb retrats d’infants acompanyats dels seus relats sobre la violència d’Ucraïna al Donbass.
El moviment juvenil Vesná (Primavera) mostra el rebuig i criticisme amb el conflicte armat mitjançant fulletons, performances i pintades arreu del país
“La gent jove sabem que en els canals per on es transmeten les manifestacions hi ha policies infiltrats. Deu minuts més tard de la convocatòria oficial a Sant Petersburg, el 24 de setembre, els antiavalots van reduir les manifestants i van fer servir pistoles d’electroxoc”, explica Marina Kuznetsova, una jove que va assistir a aquesta protesta. La desconfiança entre manifestants i la gran inseguretat durant les mobilitzacions causada per la violència i les represàlies judicials han afeblit un moviment que anteriorment tenia la valentia d’assenyalar Putin. Segons la fundació anticorrupció FBK International, la xifra de persones detingudes i encausades a Rússia per les mobilitzacions en contra de la guerra a Ucraïna ascendeix a 19.335 persones.
Tensió en augment
La intensitat del conflicte amb Ucraïna s’ha accentuat durant les últimes setmanes, situant les infraestructures en el punt de mira. Llocs icònics com el pont de Kertx –que uneix els territoris annexionats de Crimea amb territori rus, inaugurat el 2018– o punts estratègics per a la gestió energètica d’Ucraïna s’han vist atacats. Dins d’aquest episodi d’inestabilitat política, Vladímir Putin va declarar el 30 de setembre que la Federació Russa s’annexionava les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, la regió de Kherson i Zaporíjia. Mentre, al camp de batalla, dia rere dia, les unitats terrestres russes reculaven posicions i forçaven el Kremlin a bombardejar ciutats dins del territori ucraïnès.
Elina Volkova recorda la seva tieta vídua, amb la qual ha viscut a Zaporíjia i que encara resideix allà, i relata la intranquil·litat que ha sentit des que en aquesta ciutat no hi ha recursos estables com electricitat i gas. Des de l’altre costat de la frontera, a la regió de Krasnodar, feia mesos que la convidaven a emigrar a Rússia per la seva seguretat. “Ara, ja fa gairebé dues setmanes que no sabem res d’ella. L’últim cop, vaig demanar a un amic que anés a comprovar que el seu edifici encara estava en peu”, relata Volkova.
“Sento impotència quan veig els llocs on anàvem quan érem joves, on ara cauen bombes”, explica mentre mostra un vídeo d’una càmera de seguretat que grava l’impacte d’un projectil al pont de l’Arc de l’Amistat dels Pobles. Aquest monument, situat a Kíev, la capital ucraïnesa, és representatiu de les relacions entre Ucraïna i Rússia, i últimament ha estat subjecte de debat. En un principi, volia ser un símbol d’unió d’ambdues exrepúbliques soviètiques i, en l’actualitat es trobava en procés de desmantellament com a part de les lleis de descomunització a Ucraïna. L’agost del 2019, algunes activistes van fer una pintada en forma d’esquerda per representar el trencament de les relacions entre els dos països i el 10 d’octubre tenia lloc l’atac sobre el pont adjacent.
Èxode, intern també
Set mesos després de l’inici del conflicte armat al Donbass, la població civil de la Federació Russa va començar a rebre notificacions de reclutament. Aquest fet va forçar encara més la calma tensa que es vivia al país i va convertir països com Turquia, el Kazakhstan i Geòrgia en refugis per a les persones que no volien ser enviades al front.
Les persones que no es podien permetre l’emigració van generar xarxes de suport. És el cas d’Anatoli, un jove de Sant Petersburg que va acollir un amic, Mikhail, davant de la possibilitat que el cridessin a files, i li va assegurar un espai per residir mentre repartien les notificacions domicili per domicili. Mikhail, que tot just havia tornat del servei militar obligatori i estava a l’atur, en cap cas volia ser enviat a lluitar a Ucraïna i la seva situació laboral l’assenyalava com un dels candidats perfectes per al front. Les persones mobilitzades de població general reben una retribució mensual de 1.800 rubles –uns 30 euros– per la defensa dels nous territoris annexionats. Grups mobilitzats de civils de diferents regions reclamen una retribució més justa per anar al front, perquè el fet de marxar a la guerra deixa famílies senceres sense l’únic sou que tenen.
Segons FBK International, la xifra de detingudes i encausades a Rússia per les mobilitzacions en contra de la guerra a Ucraïna ascendeix a 19.335 persones
El cas d’Anatoli és més estable. Expressa que se sent més tranquil des que el decret signat sobre la mobilització inclou explícitament que els estudiants d’educació secundària, professional
i superior no són elegibles per ser enviats a Ucraïna. Igualment, també parla de la possibilitat que tot canviï i l’enviïn al front en contra de la seva voluntat. És per això, que dies abans, quan tothom augurava la mobilització, Anatoli i uns companys seus amb residència a Tampere (Finlàndia) parlaven de la coordinació per aconseguir-los casa i feina al país escandinau, tant per a Mikhail com per a ell.
Cada diumenge les esglésies ortodoxes s’omplen de gom a gom i sobretot ara, quan les famílies preguen per qui s’ha mobilitzat i per les persones desplaçades. La catedral naval de Kronstadt (Sant Petersburg) és el nexe d’unió directe entre la divisió naval de l’exèrcit i l’església ortodoxa russa. Un lloc de pregàries abans i durant les operacions militars. Els familiars resen per la victòria i el retorn dels seus éssers estimats. Ludmila, de 60 anys, parla de l’aflicció generada per l’allistament obligatori del seu fill, que, en cas de morir, implicarà el final del seu llinatge com a família. Expressa la seva preocupació perquè tingui descendència abans de ser enviat al front. Dins l’església, Ludmila escriu el nom del seu fill en una butlleta, perquè la congregació pregui per la seva vida i la dels milers de joves que es dirigeixen diàriament al camp de batalla.
