L’esquelet a mig construir d’un gratacels de tretze plantes projecta una ombra d’incerteses al centre històric de Santa Coloma de Gramenet. Les obres del monstre de formigó, que algunes entitats del municipi ja han rebatejat com el “Cubics 2” –en referència al gratacels de l’avinguda Pallaresa que va esdevenir l’icona del cas Pretòria de corrupció urbanística–, van quedar empantanegades arran de la crisi financera de finals de la dècada passada i ara s’han reactivat de la mà del Banc Sabadell. El gratacels és la cirereta del projecte, però forma part del PERI Santa Coloma Ciutat Vella II, una remodelació profunda del casc antic de la ciutat amb afectacions a desenes d’habitatges particulars, alguns dels quals catalogats i centenaris. La reactivació de les obres arriba quatre anys després que l’Ajuntament que dirigeix Nuria Parlón encarregués el document Modificació del Projecte de Reparcel·lació del PERI Santa Coloma Vella II, a partir del qual algunes finques que fins aleshores no estaven en perill van passar a formar part de la llista de potencials enderrocs. Alguns aspectes de com i qui va elaborar aquest document han fet saltar les alarmes entre el veïnat afectat.
Rafael Mendoza, que ha assumit la representació legal d’algunes de les propietàries i llogateres de renda antiga afectades pel pla, ens explica que el document en qüestió –que porta el segell de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona– va ser redactat per quatre professionals, les advocades Montserrat Baulies Villà i Rosa Fornàs Prat i dos arquitectes. Es dóna la circumstància que Montserrat Baulies Villà actualment és la representant legal de la societat mercantil Sabadell Real Estate Development SL –personalitat jurídica emprada pel Banc Sabadell en aquest projecte– en els contenciosos judicials del cas. “L’interès públic i la protecció dels legítims drets dels veïns i veïnes ha quedat de banda”, considera Mendoza. “L’Ajuntament ha entregat l’Urbanisme al Banc Sabadell, un projecte il·lícit que torna a les pràctiques del pelotazo”, afegeix. “La inclusió de les finques del Sabadell no és casual. Abans estaven a l’àmbit però eren finques externes. Ara se’ls hi dona més edificabilitat i entren a la Reparcel·lació. Abans no, ara sí. I no té res a veure amb el canvi de polígons. Amb un mapa grafiat pel propi ajuntament es veu clarament, abans eren finques externes i ara finques que s’inclouen sent del mateix polígon”, alerta l’advocat, que ens diu que tal i com s’han fet les coses es podria haver produït una cessió de dades. I detalla: “Eren finques amb llogaters indefinits que amb motiu d’entrar en el projecte de reparcel·lació els contractes s’extingeixen, si no entraven en la reparcel·lació el Banc Sabadell es menjava els contractes de renda antiga i indefinits”.
L’advocada Montserrat Baulies assegura que no hi ha cap incompatibilitat ni traspàs d’informació privilegiada en haver redactat el projecte de reparcel·lació i posteriorment rebre l’encàrrec jurídic del Banc Sabadell
Per contra, l’advocada Montserrat Baulies nega la major, i afirma que no hi ha cap incompatibilitat ni traspàs d’informació privilegiada en haver redactat el projecte de reparcel·lació i posteriorment rebre l’encàrrec jurídic del Banc Sabadell. “Ens van encarregar que estudiéssim la possibilitat d’ajustar aquesta reparcel·lació perquè es pogués viabilitzar. Perquè tots aquests acords privats que s’havien fet van desaparèixer, en morir la persona –senyor Ortega, antic propietari de les parcel·les que ara són del Banc Sabadell– que havia firmat els acords personals va desaparèixer la possibilitat de poder-ho desenvolupar. El nostre estudi va consistir en veure com es podia modificar la reparcel·lació perquè es fes viable la seva execució, l’obertura de la Rambla, la construcció de l’edifici singular –el gratacels– i dels demés solars que hi ha més amunt, anant cap a l’església”. “Mentrestant el Banc Sabadell va acabar executant la hipoteca amb la família del senyor Ortega, i les finques van acabar sent del banc, però van ser processos paral·lels, no va ser que primer ens esperessim que fossin del banc”, puntualitza.
“L’Ajuntament ha portat la iniciativa des del primer dia perquè és una reparcel·lació que té veïns afectats, ha de buscar-los reallotjament, hi ha negocis afectats. Tot això l’Ajuntament ho ha impulsat d’ofici. Tal i com està organitzat, ara la càrrega d’urbanització només la paga el Banc Sabadell. Hi va haver una sèrie de recursos al contenciós per part d’alguns propietaris i lo que ha fet el Banc Sabadell és buscar un advocat que defensi el projecte al costat de l’Ajuntament, i ens ho va proposar a nosaltres perquè erem els redactors i per tant érem els que ens coneixíem el projecte i el podíem defensar correctament, i l’Ajuntament també té els seus propis lletrats que també defensen el projecte. Per tant, això des del punt de vista de l’activitat d’un jurista no té cap problema, és lo normal”, afegeix Baulies. En relació a la informació privilegiada i la cessió de dades considera que “hi havia tres parcel·les que se iban de rositas, es podien edificar i a sobre no els hi tocava pagar ni un duro, i aquest va ser un dels motius pels quals es va modificar una mica el projecte i es van incorporar aquestes finques perquè també paguessin la càrrega, és a dir, això més aviat era un perjudici per qui es quedés els terrenys, no era un benefici, perquè ara aquestes finques també paguen. El Banc Sabadell podria haver dit que això ho tenia net de càrregues i ara m’ho poso a pagar càrregues, i tampoc ho ha dit això. El Banc Sabadell ha estat òbviament informat de tot el procés de reparcel·lació perquè era part del procediment. Informació privilegiada? No sé quina. La mateixa que han tingut tots els propietaris”, conclou.
El consistori, tercer actor implicat, hores d’ara encara no ha atès les preguntes de la ‘Directa’.
Enderrocs aturats ‘in extremis’
El 15 de maig a primera hora del matí l’empresa d’enderrocs Garriga va començar a perimetrar les cases de la plaça de la Vila afectades pel pla, una clara senyal de l’imminent entrada d’operaris i excavadores. La família propietària de la finca Can Pedragosa, un edifici noucentista protegit com a bé cultural d’interés local –que ocupa una parcel·la situada entre el carrer del Pedró i la plaça de la Vila–, va alertar els manobres: si s’enderroca el pati de l’immoble tota l’estructura pot patir danys. Els operaris així ho van entendre i van aturar la intervenció. El que més crida l’atenció és que ningú se n’hagués adonat abans. Quatre números més avall, a la cantonada de la plaça de la Vila amb la Rambla de Sant Sebastià hi trobem un altre immoble singular, l’antiga seu del Banc de Badalona, la primera entitat financera que va obrir les portes a Santa Coloma de Gramenet durant la dècada dels anys 20 del segle passat. La porta de la finca és de ferro, i algú l’ha soldat, no s’hi pot accedir, però a l’interior encara es confirma la presència de mobiliari de fusta noble. Tot quedarà soterrat per les excavadores si ningú ho impedeix. I així podríem anar ampliant una llista de pèrdues patrimonials que va començar anys enrere amb la destrucció de l’immoble catalogat del carrer del Pedró 24, on ara s’alcen pilars i envans a mig construir de l’edifici d’habitatges annex al gratacels que forma part del conjunt del pastís d’obra nova del Banc Sabadell.
Famílies que hi viuen des de fa dècades
Maria Roig té 87 anys i és molt coneguda entre el veïnat del municipi. Va treballar durant dècades a una tintoreria molt popular del carrer Major i el seu pare havia estat masover del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Des de fa uns dies, del balcó de casa seva del carrer Vistalegre 36, on hi viu des de fa 57 anys, hi penja una pancarta envoltada de geranis on s’hi llegeix: “Això no s’enderroca, prou especulació”. Banderoles com la seva han proliferat els últims dies, també amb el lema “Salvem el barri vell”. La consciència que ara sí poden arribar les excavadores ha activat una part del veïnat i entitats del municipi. El dissabte 26 de maig van crear la Plataforma Salvem la Ciutat Vella de Santa Coloma, que ja és activa a les xarxes socials, amb comptes a Twitter i Facebook. La senyora Roig és una de les noves afectades, ja que la seva casa no havia de ser enderrocada segons els plans inicials, però sí després de la modificació de la reparcel·lació. Aquest és un dels casos en litigi.
Altres famílies han acceptat les indemnitzacions i els reallotjaments, però un cop les cases han quedat buides han estat okupades per joves amb dificultat d’accés a l’habitatge. Un d’aquests espais que han tornat a agafar vida és l’antiga guarderia del carrer d’en Josep Pedragosa i Banus, i els seus nous inquilins han decidit sumar-se a la plataforma que reclama la preservació del nucli històric. Som Gramenet, que suma sis regidors i és el principal grup polític d’oposició a la socialista Núria Parlón, ja ha donat suport a la campanya i participarà amb la resta d’entitats a la manifestació convocada per aquest dijous 31 de maig a les set de la tarda a la plaça de la Vila.
