L’antiga vila de Santa Maria de Sants, que es va incorporar com a barri a la ciutat de Barcelona l’any 1897, va créixer molt –en poc més de cent anys– gràcies a la seva posició privilegiada respecte a la capital i el port, i es va configurar com avui la coneixem, a partir de l’articulació de tres grans fàbriques tèxtils: l’Espanya Industrial, el Vapor Vell i la fàbrica dels Batlló. Com a perifèria obrera, doncs, Sants ha estat sempre molt lligat al moviment obrer –amb una gran majoria de treballadores dones, donada la importància del tèxtil–, així com al cooperativisme. Avui dia, trobem als seus carrers i a la seva sòlida trama associativa la petjada d’un moviment que va créixer des de mitjans del segle XIX fins a l’any 1939.
El cooperativisme a casa nostra rep la inspiració de la cooperativa de consum de Rochdale, fundada a Anglaterra l’any 1844. Aquesta entitat va establir uns principis de control democràtic, d’intercooperació i d’interès per la comunitat, molt semblants als que encara ara inspiren aquest tipus d’empresa. Així, les primeres cooperatives de Catalunya i de Sants eren de consum: els seus membres posaven en comú els diners que podien per tal de saltar-se intermediaris i poder comprar productes de primera necessitat a preus assequibles. Mancomunaven la capacitat de consum, i en la majoria dels casos hi havia la consciència de l’emancipació social i econòmica a partir de l’autogestió. Quan d’aquestes quatre pessetes per comprar menjar quedava excedent, es creaven fons cooperatius amb els quals es podien construir locals propis o establir fons de jubilació, de viudetat, d’educació. Podem dir que impulsaven polítiques socials autogestionades quan l’Estat espanyol encara no se’n feia càrrec.
La pionera d’aquestes cooperatives a Sants va ser La Formiga Obrera, que nasqué l’any 1885 a l’actual carrer Valladolid. La Lleialtat Santsenca o la Nova Obrera van seguir amb el llegat
La pionera d’aquestes cooperatives a Sants va ser La Formiga Obrera, que nasqué l’any 1885 a l’actual carrer Valladolid. La Lleialtat Santsenca (el 1891, al carrer Olzinelles) o la Nova Obrera (el 1897, al número 22 del carrer Guadiana) van seguir amb el llegat, i si el 1912 hi havia una setantena de cooperatives a Barcelona, dotze estaven a Sants i Hostafrancs. El pas següent va ser adonar-se que calia controlar també la producció dels béns de consum, i es crearen cooperatives de segon grau al seu servei: forns de pa, propietat de les cooperatives de consum, per exemple. O una de fabricació de pastes de sopa. La teoria és que calia deixar de consumir en funció del que es produeix, i passar a produir en funció del que es consumeix. Produir per abastir les necessitats de la gent i no per cap altre motiu.
Més endavant, durant les primeres dècades del segle XX, sorgiren també les cooperatives de treball, on el que es mancomunava no eren els béns de consum, sinó la feina. A Sants, una d’important va ser La Redemptora, cooperativa de rajolers que es constituí tot aprofitant la presència de bòbiles al barri. També de vidriers (la plaça de la Vidriera n’és, de fet, un recordatori) i d’altres professions que no requerissin una gran inversió. Amb la llei de cooperatives de la Segona República, aquest model s’estén a altres oficis: fusters, cadiraires, etcètera. També a la segona dècada del segle XX es començaran a crear unions de cooperatives i una federació que pretenien donar força al moviment. Eren una resposta al capitalisme fordista i en paral·lel al sorgiment del sindicalisme de masses. Calia organitzar-se més enllà del sector propi o de l’entorn geogràfic més pròxim.
Amb l’arribada de la dictadura franquista, no es prohibeix el cooperativisme, però se’l deixa morir, segons paraules d’un càrrec del règim. No serà fins als anys setanta del segle XX, amb la crisi del petroli i la reconversió industrial, que el moviment cooperativista revifarà. Des d’aleshores, el barri de Sants ha seguit sent referent amb exemples com Can Batlló o l’edifici al número 15 del carrer Premià, que fou l’Empar de l’Obrer a principis del segle XX i que avui allotja la cooperativa de finances Coop57, les diferents federacions i la confederació catalana de cooperatives.
