A voltes, els contextos més desfavorables i adversos resulten els més propicis perquè puguen florir creacions culturals i artístiques. En el cas que ens ocupa, Jordi Martí-Rueda repassa en Swing, swing, swing tot un seguit d’històries distribuïdes en xicotets relats en què estils com el jazz, el swing o el lindy-hop actuen com a denominador comú. Així, des de Nova Orleans fins a la França ocupada, passant per l’Alemanya nazi, se’ns traça un repàs de diferents situacions on la música actua com a element catalitzador, mitjançant el qual emergeix la voluntat de ser, resistir i canviar l’estat de les coses. Ritmes que, tot i no ser explícitament polítics, esdevenen clams contra el racisme, el masclisme o l’homofòbia.
Al remat, ens trobem amb relats on els sons i els balls es converteixen en eines de rebel·lia i cohesió contra rols i posicions de subordinació, jugant l’alegria i la diversió un paper contestatari que aporta rajos d’esperança allà on sols hi havia foscor i marginació.
