Aquest partit xenòfob està liderat per la vigatana Ester Gallego i el valencià Enric Ravello i utilitza la independència com a reclam per captar nous adeptes. L’arrencada del partit no va ser gens bona i en la seva primera contesa electoral, a les eleccions municipals de Vic, on competien amb tres llistes més d’extrema dreta, tan sols va obtenir 56 vots i un 0,38%. Gallego ha explicat que durant els anys noranta havia militat a ERC i que anys més tard es va afiliar a PxC “per les seves postures sobre la immigració”. L’any 2011 es va presentar com a número 4 a les llistes de PxC a Manlleu, però finalment va refusar ser regidora en desacord amb la línia política poc catalanista de Josep Anglada.
El discurs del partit és clarament xenòfob i islamofòb, barrejat amb reivindicacions independentistes, l’oposició als transgènics, a la banca i les multinacionals o al maltractament animal
Una de les primeres accions de Som Catalans va ser repartir 30.000 octavetes a les bústies d’Osona i el Baix Llobregat amb el lema “Més independència, menys immigració”. El discurs del partit és clarament xenòfob, amb un fort pes de la islamofòbia, i es barreja amb reivindicacions independentistes, l’oposició als transgènics, a la banca i les multinacionals o al maltractament animal. En la convocatòria de Manresa, que apareix al seu lloc web, afirmen que faran sentir “el clam dels catalans que no tenen veu” i utilitzen un discurs clarament identitari amb frases com “vine si vols la independència i estàs fart de ser envaït i colonitzat” o “vine si veus la globalització com un perill per a la nostra gent i la nostra cultura”. Alhora, reformulen el clàssic “primer els de casa” de PxC per un “a Catalunya primer han de ser els catalans”. A la seva web justifiquen la creació del partit pel fet que Catalunya és l’únic país d’Europa occidental “amb un altíssim nivell d’immigració en què no hi ha cap força política que defensi els drets de la població autòctona. Venim a trencar amb aquesta anomalia i a dir que Catalunya és de i per als catalans”.
Enric Ravello, influència i trajectòria en l’extrema dreta
Tal com informava el9nou.cat poc després de la presentació del partit, Ester Gallego declarava que esperava poder formar part de l’associació europea Women Against Islamisation (Dones contra la Islamització) que presideix la diputada flamenca Anke Vandermerch. També explicava que ja han tingut contactes amb el partit xenòfob flamenc Vlaams Belang. En aquest contacte amb la formació flamenca, hi va tenir molt a veure Enric Ravello, que era l’antic secretari de relacions internacionals de PxC. Es tracta de l’home que va obrir a Josep Anglada les portes d’alguns dels partits de la nova ultradreta europea. En una visita d’Ester Gallego al Parlament Europeu, es va reunir amb diputats de la Lliga Nord i del Partit Nacional Britànic (BNP), tots dos de caràcter clarament xenòfob.
Quan Anglada era encara president de PxC va expulsar Ravello per ser favorable a la independència de Catalunya, fet que provocava algunes polèmiques i picabaralles dins del partit. De fet, l’any 2013 el diari Padania, de La Lliga Nord, publicava una entrevista a Ravello on deia que a PxC hi havia dos sectors, un espanyolista i un sobiranista, i que es faria el debat sobre la qüestió per posicionar a PxC. El coportaveu de Som Catalans va fer una evolució cap a posicions catalanistes o sobiranistes i va mantenir unes bones relacions amb la Lliga Nord italiana i el Vlaams Belang famenc, partits que han donat suport a la independència de Catalunya.
Ravello havia estat membre del Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE) un grup d’ideologia nacionalsocialista i europeista creat a Barcelona l’any 1966
Segons informava el diari valencià Levante, Ravello havia estat membre del Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE) un grup d’ideologia nacionalsocialista i europeista creat a Barcelona l’any 1966. En el mateix article s’apuntava que havia participat en un acte a València amb Gianluca Iannone i Gabriele Adinolfi, membres del grup feixista italià CasaPound. Per altra banda, en una entrevista a un portal identitari portuguès afirmava que havia estat militant del Movimiento Social Republicano (MSR).
També va estar a Crimea durant la celebració del referèndum d’annexió amb Rússia, i va ser presentat a alguns mitjans com a “diputat identitari català del parlament espanyol” conjuntament amb altres delegacions de partits d’extrema dreta defensors de “l’Europa blanca eurosiberiana”. En declaracions a Vilaweb, el periodista Xavier Rius Sant afirmava que per Ravello “el seu marc identitari no és l’Europa geogràfica, ni l’Europa de tradició grecoromana, ni l’Europa dels pobles. Tampoc no ho és, a diferència d’alguns altres grups nazis o identitaris, l’espai indoeuropeu (de l’índia i l’Iran fins a l’Atlàntic) en el marc de la confrontació entre els pobles indoeuropeus aris i els pobles semítics (jueus i àrabs)”. A la vegada explica que la major part de la ultradreta europea dóna suport a la política russa contra Ucraïna, tot i que el partit ultra ucraïnès Svovoda ha tingut un paper important en la revolta antirussa del Maidan.
* Article publicat a l’Apunt
