Entrevistem Betzabé Hernández, especialista en sobirania alimentària de la Coordinadora Latinoamericana y del Caribe de Pequeños(as) Productores(as) y Trabajadores(as) de Comercio Justo (CLAC), que compta amb més de mil organitzacions a 24 països.
És realment útil el comerç just per al desenvolupament de la sobirania alimentària i l’agroecologia als territoris on treballeu?
Sí. Hem vist en els darrers anys que el comerç just pot impulsar aquest model de producció. Fa temps que treballem amb tècniques d’agroecologia, que se sostenen sobre l’agricultura familiar i que s’han pogut desenvolupar gràcies a la venda de productes d’exportació. A les regions on treballen les nostres organitzacions, les famílies estan acostumades a tenir un pati amb diversitat de cultius per al consum familiar. La sobirania alimentària, que es desenvolupa gràcies al comerç just, ajuda a posar en el centre el benestar i necessitats de les famílies.
Què implica la implantació de l’agroecologia a la producció d’aliments?
Estem aprenent de l’agroecologia com a eina i com a filosofia de vida. L’agroecologia permet la producció orgànica: les tècniques agroecològiques són la base, per exemple, de la producció del cafè
a les nostres organitzacions. Produir tenint en compte les característiques de la terra permet desenvolupar un model de producció més sostenible. També estem desenvolupant la producció amb llavors locals i rescatant coneixement dels pobles locals sobre quines plantes poden servir com a aliment. Amb paciència, impulsem mesures a mitjà termini per generar una producció que sigui beneficiosa per a les persones i l’ecosistema.
Quina és la diferència entre agroecologia i agricultura familiar?
L’agricultura familiar es basa en un entorn productiu en què una família treballa, produeix aliments i té el seu suport. L’agroecologia seria una eina i una forma de vida que consisteix a cuidar la biodiversitat i intentar que no s’alterin els equilibris d’aquest entorn productiu. Cal anar buscant les causes que generen desequilibris naturals per poder corregir-los i, sobretot, prevenir-los. Una agricultura familiar pot utilitzar tecnologies no tan locals, com fertilitzants o pesticides, encara que no és tan comú. L’agroecologia procura reduir aquestes dependències externes i treballar amb els recursos i les eines locals.
Com conviu el vostre model productiu amb el de les grans multinacionals de la indústria alimentària?
En alguns casos, de manera tranquil·la, i en altres casos, més conflictiva. Per exemple, quan es va intentar evitar l’entrada de la soja transgènica a alguns països del continent va ser una batalla dura, perquè sabíem que afectaria greument les abelles i la salut humana, però hem aconseguit plantar-hi cara. Som també una referència pel que fa a model de treball just. Sempre que es generin xarxes per desenvolupar models de solidaritat, d’economia social o circular, trobareu els actors de comerç just participant i fent una tasca d’incidència. Som el contrapès per evitar tots els desastres que genera el lliure mercat quan el que importa és la maximització del guany, i no pas el benestar de les persones i de la natura.
Un repte important a molts països de l’Amèrica del Sud és la manca d’accés a la terra, sobretot per a les dones. Com ho abordeu?
“És fonamental la participació de dones i joves a l’hora de decidir en què s’inverteixen els guanys i els excedents. La sobirania alimentària ha d’anar acompanyada de la igualtat de gènere”
Continua sent un desafiament. A molts països, les organitzacions de productores es van fundar per mitjà de processos de reformes agràries, en els quals les dones, tot i ser-ne part activa, com en el cas de Nicaragua o el Salvador, van quedar al marge de la distribució de terres. Estem fent esforços per sensibilitzar les organitzacions que no només sigui la persona inscrita com a propietària de les terres –que acostuma a ser un home– qui participi en els espais de decisió, sinó que hi hagi participació plena d’homes i dones. En alguns casos, s’ha avançat en mesures a favor de la igualtat. A Guatemala, per exemple, hem impulsat projectes per traslladar part de la terra a les dones per produir cafè. Així, algunes produccions de cafè liderades per dones han aconseguit posicionar el producte internacionalment. Experiències d’èxit com aquesta mostren les organitzacions que, moltes vegades, no depèn només de més recursos financers, sinó de voluntat.
Des de la sobirania alimentària, es fa també una revisió dels rols de gènere al camp?
Sí. Cal canviar l’enfocament que es té dins l’agricultura familiar que l’home és l’únic que treballa, perquè s’ocupa de la terra. També hi ha tasques com encarregar-se dels aliments o del suport de la família, que fan majoritàriament les dones, que també formen part de la feina. De la mateixa manera, és fonamental la participació de dones i joves a l’hora de decidir en què s’inverteixen els guanys i els excedents. La sobirania alimentària ha d’anar acompanyada de la igualtat de gènere.
La participació de les persones joves també és un element central a les estratègies del comerç just. Com la fomenteu?
“Als països on treballem, és molt comú que hi hagi migracions forçoses per manca de feina. Durant generacions, s’ha educat la gent jove per deixar la pagesia, perquè era sinònim de pobresa”
És un repte que la gent jove s’impliqui al camp. Als països on treballem, és molt comú que hi hagi migracions forçoses per manca de feina. Durant generacions, s’ha educat la gent jove per deixar la pagesia, perquè era sinònim de pobresa. Però això està canviant. Tenim programes de crèdits econòmics enfocats a joves i també comptem amb escoles de lideratge i empoderament. Algunes joves han decidit retornar al camp i reprendre la feina familiar als cafetars, per exemple. Perquè han vist que al camp hi ha menys estrès i despeses que a la ciutat i que les condicions de vida i de treball a les nostres organitzacions són dignes.
Com s’adapten les vostres organitzacions als impactes de la crisi climàtica?
Hi ha molts camps per abordar, i són especialment les persones joves les més preocupades amb aquest tema. S’interessen per utilitzar tecnologies menys invasives amb el medi ambient, per renovar la collita amb varietats resistents a certes plagues que s’han estès amb el canvi climàtic, com en el cas del cafè… Es demana a les organitzacions de comerç just que compleixin aquestes mesures, però cal exigir-ho també a les macroempreses alimentàries: que disminueixin la seva enorme empremta de carboni i el seu ritme de creixement depredador.
