El temps avança en una direcció privilegiada, de passat a futur. Tot i això, en qualsevol sistema físic, des del moviment dels àtoms fins al de les galàxies, si invertim el sentit del temps –de futur a passat–, s’obté un sistema físic igualment possible. Com distingim, aleshores, si anem cap al passat o cap al futur? La resposta ens la dona l’entropia.
L’entropia mesura el nombre de microestats compatibles amb un macroestat. Il·lustrem-ho amb un exemple quotidià. Imaginem que una habitació està en el macroestat “ordenada” quan cada objecte està en un lloc concret (microestat). Només hi ha una possibilitat de tindre l’habitació ordenada. Ací l’entropia és mínima. En canvi, una habitació pot estar en el macroestat “desordenada” de moltes maneres diferents (microestats): llibres descol·locats, roba per terra, llit desfet… Aleshores, diem que l’entropia d’eixe macroestat és alta. Si el sistema evoluciona –és a dir, si algú canvia les coses de lloc–, el més probable és que acabem amb una habitació “desordenada”.
En altres paraules, els sistemes físics tendeixen a augmentar la seua entropia (com estableix el segon principi de la termodinàmica). Disminuir l’entropia és possible, però més improbable. En definitiva, “anar cap al futur” és anar cap on l’entropia augmenta. Queda clar cap on va el temps, però, com ens afecta el pas del temps als éssers vius? Els éssers humans tenim consciència dels canvis que percebem al nostre voltant i per això ens adonem del pas del temps. Però la percepció d’aquests canvis és subjectiva.
Sovint, l’edat cronològica –la quantitat de temps d’existència– no coincideix amb l’edat biològica –aquella definida per com de velles són les nostres cèl·lules degut a les alteracions de l’ADN produïdes per factors com la genètica, la dieta, l’exercici, l’estrés, el descans o el consum de tabac i altres tòxics ambientals. Molts éssers vius experimentem ritmes circadiaris, cicles interns d’aproximadament 24 hores principalment activats per la llum.
En el cas dels humans, aquests ritmes són crucials per mantindre un estat de consciència i la seua desregulació té impactes en la salut. Siga una il·lusió o una dimensió fonamental, el temps afegeix una perspectiva completament nova a la nostra experiència de la vida.
Bibliografia:
Sean Carrol | From Eternity to Here: The Quest for the Ultimate Theory of Time (Penguin, 2010)
Neil Ashby | Relativity in the Global Positioning System | Living Rev. Relativ. 6, 1 (2003)
Pablo Barrecheguren | Neurocosas (canal de YouTube, 2017)
Aquest article és fruit del treball col·lectiu de científiques de l’àmbit de la física, la biologia, la història de la ciència i el periodisme científic.
