“La pagesia conviu molt malament amb l’aeroport” diu Jaume Ribas, mentre el so eixordador de les turbines atenua la seva veu. “Cada vegada que passa un avió és com si passessin 4.000 cotxes per sobre del meu camp”. Ribas és pagès dins del terme municipal del Prat de Llobregat; els seus tomàquets i melons creixen a pocs centenars de metres d’on es preveu construir l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport. S’ubiquen dins del Parc Agrari del Baix Llobregat, una entitat destinada a potenciar i protegir el sector agrícola del seu retrocés, constituïda l’any 1996 pel conjunt d’administracions públiques i el sindicat agrari Unió de pagesos. La superfície del parc és de gairebé 3.500 hectàrees, distribuïdes en catorze municipis de la zona del delta i agrupa unes 600 explotacions agràries. D’aquests camps s’obté quasi un 20 % de la producció total d’horta de Catalunya i destaca per la varietat dels seus cultius; des de bledes, carxofes, cogombres i faves, fins a –alguns en risc de desaparèixer– melons, espàrrecs, escaroles o tomàquets.
Un parc que ara pot patir un nou atac si l’ampliació es materialitza. Jordi Puigneró, vicepresident del govern català, es mostrava taxatiu justificant l’acord: “No ens podem permetre no tenir un aeroport intercontinental; ara l’economia no s’ho pot permetre”. Però de quina economia parla? S’estarà referint a un nou model econòmic que tingui en compte l’actual crisi climàtica i respecti el territori? O més aviat a reproduir el model de sempre, el del creixement il·limitat i els megaprojectes que ens porten cap al col·lapse?
Amenaces a l’agricultura local
Malgrat que l’amenaça de l’ampliació recaigui principalment sobre la Ricarda, un dels últims espais naturals protegits del delta, l’aeroport del Prat ha anat creixent durant l’últim segle devorant espais de tota mena, molts d’ells camps de conreu. Però la mala relació entre el sector agrari i l’aeronàutic al Prat no només es limita a un tema de sòl: la contaminació acústica, atmosfèrica i d’aigües també resulten problemàtiques per als cultius, així com les normatives que limiten l’activitat al camp per evitar destorbar el funcionament aeroportuari.
Dels camps del delta del Llobregat s’obté el 20 % de la producció total d’hortalisses de Catalunya
A tots aquests factors cal afegir el teló de fons del canvi climàtic, un fenomen al qual la indústria del transport aporta fins al 25 % de gasos d’efecte hivernacle, segons l’Agència Europea del Medi Ambient. A més, segons l’European Data Journalism Network, el Prat pertany al 20 % de municipis catalans on més ha augmentat la temperatura en el darrer mig segle, fet que amenaça cultius tan prestigiosos com la carxofa autòctona. Xavi Oliva, vicepresident de la Cooperativa Agrícola del Prat –entitat que agrupa tretze dels productors que queden al municipi– veu clara la relació entre l’escalfament global i els problemes de creixement de la flor de l’hivern: “Amb aquestes nits tropicals la planta no té el contrast tèrmic que necessita per germinar”.
Després de 25 anys, una part de la pagesia local no sent que el projecte del Parc Agrari hagi complert del tot amb el propòsit amb què es va crear: “No ha funcionat, principalment, per manca d’inversió. Fan el que poden amb el pressupost que tenen”, destaca el pagès Marcel Tort, referint-se als esforços de l’entitat per impulsar el consum de productes de proximitat per mitjà dels Mercats de Pagès i del distintiu de “Producte fresc del Parc Agrari”. La pagesia amb qui hem pogut parlar sembla compartir una visió pessimista i resignada del present, del futur, i del fet que el desenvolupament econòmic visqui d’esquena al sector primari local. Per Joan Amat, pagès de Viladecans i president de l’Agrupació de defensa vegetal delta del Llobregat i membre d’Unió de pagesos, tot plegat reflecteix l’aposta per un desenvolupament econòmic que viu d’esquenea al sector primari local: “La nostra activitat està infravalorada”. L’acompanya Josep Domènech, pagès, secretari de l’entitat i també membre del mateix sindicat agrari. Domènech explica que dintre d’uns mesos es podrà jubilar i es trobarà sense ningú que li prengui el relleu: “Si les noves generacions no veuen futur en fer de pagès, està clar que la pagesia està condemnada a desaparèixer”.
Inversions versus abandonament
A molts productors i productores no els ha agradat l’anunci de l’ampliació. Per això es van sumar a les més de 300 entitats i experts en el manifest contrari del juliol passat. Així i tot, davant de la pressió d’aquests projectes, les productores senten que el Parc Agrari no hi té cap capacitat d’incidència. “L’ampliació la faran tant sí com no, perquè això no ho decidim ni els pagesos, ni el Parc Agrari, ni l’Ajuntament del Prat. Aquesta decisió ve de més amunt. Els pagesos no hi estem d’acord. Estem resignats, perquè ja vam viure aquesta situació quan es va decidir canviar el curs del riu”, denuncia Tort.
Olivier Chantry, d’Unió de pagesos, considera que “el principi de la vida comença per tenir pagesia”
Fa referència a les protestes contra el projecte per desviar 2,5 quilòmetres el tram final i la desembocadura del riu Llobregat per poder ampliar les instal·lacions del port de Barcelona. Eren els anys setanta i la societat pratenca s’alçava en una manifestació multitudinària contra un projecte ideat per l’administració tardofranquista que finalment va materialitzar-se l’any 2004, i va culminar així una política territorial traçada per Jordi Pujol. Aquella derrota encara perviu en la memòria de pagesos i pageses, que denuncien que se’ls ha desplaçat cap a terres de pitjor qualitat. Segons Ribas, “de tota la vida, les millors terres per cultivar han estat les de l’actual ZAL Port i quan es va desviar el riu van eliminar moltíssimes masies i camps”. Oliva també recorda que “ens van compensar molt malament” per les terres que els van expropiar.
Per a Amat, tant la desviació del riu com les successives ampliacions de l’aeroport són un símptoma d’abandonament del sector primari. “I qui diu aeroport, diu Eurovegas; cada vegada que volen fer un macroprojecte d’aquesta mena sempre miren d’ocupar les nostres terres. L’aeroport és una més de tantes accions que passen per una contínua situació de desinversió en el sector agrícola”, explica. Domènech es mostra preocupat per les mesures que l’administració prendrà per compensar la destrossa de la Ricarda. Mentre ensenya un tros de tub de reg foradat pels becs de les garses, comenta que “amb l’ampliació de l’aeroport es desplacen les zones ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus) i això ens afecta en tant que aquestes espècies (aus, senglars, etc.) no tenen on viure i malmeten els nostres cultius”. De fet, aquests problemes ja es donen en l’actualitat; part de la pagesia denuncia que la contaminació de les aigües amb combustibles i lubricants per part de l’aeroport ha fet disminuir la població d’espècies a la Ricarda.
Sobirania alimentària i lluita pel territori
No podem evitar preguntar-nos què perdem si la pagesia local s’extingeix. En primer lloc, la sobirania alimentària. “Ens carreguem l’economia local i la capacitat d’autoabastir-nos”, respon Tort. Per la seva banda, Ribas apunta que perdem “qualitat a l’hora d’alimentar-nos. La gent no sap què menja ni d’on venen els productes”. Oliva puntualitza que també ens hi juguem el territori: “No només produeixo per guanyar-me la vida, sinó que gestiono un territori que, per exemple, actua de tallafocs en cas d’incendi”.
No es podrien fer les coses d’una altra manera? “Un altre model més respectuós amb els cultius i amb una agricultura forta és possible. El que passa és que la majoria dels polítics que tenim aquí tenen una visió a curt termini”, apunta Tort. “La COVID-19 ens va ensenyar quins eren els punts dèbils del sistema productiu i quines eren les prioritats per poder tirar endavant, tot i l’aturada. No podem seguir apostant pel mateix”, conclouen Amat i Domènech. Tot i el pessimisme, Tort apunta que el fet de consumir productes de proximitat també ajuda, ja que “són actuacions que pot fer la gent del carrer i que poden canviar les coses”. I afegeix que, si hi ha alguna possibilitat de salvar la Ricarda, aquesta està en mans del poble: “No podem parar de mobilitzar-nos i de protestar, perquè els que estan a dalt, com a mínim, s’adonin que no hi estem d’acord”.
En aquest sentit, Olivier Chantry, membre de la comarcal d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat destaca la importància que va tenir deu anys enrere la lluita contra Eurovegas i recorda que en aquell moment “consumidors, grups ecologistes i productors vam treballar junts i la idea que la protecció de l’espai implicava tenir pagesia. Hem de tenir un Parc Agrari viu i el principi de la vida comença per tenir pagesia”. Fa una crida “davant d’aquesta nova agressió”, en referència a l’ampliació de l’aeroport, “ens hem d’unir tots, hem d’ajuntar-nos”.
