Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Tècnics especialistes i operadors de control, els bombers invisibles

El col·lectiu de tècnics especialistes i operadors de control s’organitza per denunciar les males condicions laborals a les quals està sotmès i alerta de les conseqüències en el servei del cos de bombers

Punt de Trànsit de l’incendi forestal de Torroella de Montgrí, on les TEOC coordinen comunicacions i portem el control dels vehicles i les persones que actuen al foc. / Assemblea Operadores REMS

Perquè cada vegada que hi ha una emergència hi intervinguin els bombers, hi ha hagut al darrere un gran engranatge que ho ha fet possible. La trucada l’ha rebuda un operari del telèfon d’emergències 112 i l’ha redirigit al cos de bombers. Però qui respon i gestiona el problema dins del cos? Els professionals del sector tenen una nomenclatura per diferenciar els equips d’intervenció ―en diuen “bombers de jaqueta blava”― i tota la branca administrativa que s’encarrega del manteniment, gestió de recursos i control de les emergències. Aquests darrers són els bombers de camisa blanca, els grans invisibilitzats. Durant anys, han treballat amb una plantilla molt limitada, sotmesa a contractes d’interinitat, sense garanties de futur i sovint, sense formació.

Els tècnics especialistes i operadors de control (TEOC) són un dels col·lectius de camisa blanca. Són els encarregats de dimensionar les amenaces, decidir els vehicles que es desplaçaran a un accident, gestionar els equips que seran necessaris i aconsellar per telèfon als civils implicats sobre com han d’actuar fins que arribin les unitats d’intervenció. Fa anys que denuncien les males condicions laborals en les quals es troben, però en els darrers mesos les queixes s’han intensificat, fruit d’una nova directiva de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) que no té en compte els TEOC.

Els TEOC fa anys que denuncien les males condicions laborals en les quals es troben, però en els darrers mesos les queixes s’han intensificat, fruit d’una nova directiva

Martí Llobet és operador de control de la zona metropolitana nord, la més extensa demogràficament de les set regions d’emergències en les quals es divideix el territori català i alerta del principal problema: la falta de personal per a donar resposta a les alertes. Només tres operadors simultanis fan guàrdia per cobrir una població que, a l’àrea metropolitana nord supera els dos milions de persones, que s’incrementen en èpoques d’estiu en comarques com el Maresme. Durant el 2020 es van atendre més de 46.000 serveis només en aquesta regió, i Llobet assegura que la ràtio de més de 700.000 habitants per operador dificulta la feina: “No es dona el servei amb la qualitat adequada”.

Tècnics especialistes i operadors de control, els bombers invisibles
Al llarg del territori, molts parcs de bombers han mostrat la solidaritat amb la lluita de les TEOC |Assemblea Operadores REMS

Ester Amaro és companya de Llobet i membre activa de les reivindicacions que els TEOC gestionen a través de la Plataforma d’Interins de Catalunya, i assegura que “es posen en risc els bombers” amb les actuals condicions del servei. Amaro explica que la falta de personal se suma a la precarietat en la qual es troben els tècnics i operadors. Més del 65% tenen règim d’interins, situació que dificulta molt la continuïtat laboral i suposa que la plantilla canviï constantment. L’organització TEOC en lluita reclama l’estabilització del personal, que es troba en frau de llei des de fa més de deu anys.

La qüestió rau, confessa Llobet, en el fet que són tractats com a personal laboral extern al cos de bombers, de manera que no tenen les facilitats del personal d’emergències malgrat ser-ho. L’operador Martí Llobet fa valdre la seva feina: “Sense nosaltres, no hi ha bombers”.


El diàleg amb l’administració

Des de la represa activa de les reclamacions aquest 2021, TEOC en lluita ha demanat que s’estableixi un diàleg amb la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Per la seva part, l’administració ha començat converses amb set organitzacions sindicals per separat, rebutjant la possibilitat d’una reunió col·lectiva. Segons Amaro, la Generalitat de Catalunya “s’excusa amb la falta de pressupostos”, malgrat que la problemàtica vingui de lluny.

La DGPEIS ha rebutjat fer declaracions de moment, després que el 21 de juliol el Congrés dels Diputats donés llum verda a la llei que permetrà que els interins que treballen més de deu anys a la plaça no hagin de presentar-se a oposició. Aquesta reforma podria desencallar part de les reclamacions dels tècnics especialistes i operadors de control un cop es transposi pel Parlament a l’octubre.


Engranatges obsolets

Més enllà del règim d’interinitat, el col·lectiu de TEOC en lluita proclama que tot gira al voltant de l’oblit que pateixen com a professió. La gota que he fet vessar el vas ha estat un canvi d’horaris que ha anul·lat les hores personals de l’estiu, però Amaro explica que fa anys que senten que la DGPEIS “no prioritza” mai les polítiques pels anomenats bombers de camisa blanca. N’és un exemple el programari utilitzat actualment, que data de 1996 i hauria d’haver estat substituït a partir del 2010, quan es va adquirir el programari Eòlia. Aquest, amb un cost al voltant dels 9 milions d’euros pretenia adaptar-se a les noves tecnologies, però segons Amaro i Llobet mai s’ha acabat d’aplicar més enllà d’alguna prova pilot.

Les eines i el programari obsolet són només un exemple del que pateix la professió al complet: un sentiment d’oblit i infravaloració de la feina, i el pensament que els engranatges han caducat i necessiten un canvi. Ester Amaro sentencia: “Som una figura imprescindible, però invisible”.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU