Els governs d’arreu d’Europa parlen d’emergència climàtica i lloen tota mesura encaminada a frenar la pujada de temperatures que avança inexorable any rere any. En paral·lel, però, es mostren taxatius a l’hora de reprimir els moviments socials que protesten contra l’ús de combustibles fòssils als carrers de ciutats com Londres, Berlín, Roma o Madrid. En els últims tres anys s’han modificat nombrosos codis penals i s’han endurit els protocols policials que s’apliquen a les accions de desobediència civil, sigui contra les persones que s’enganxen a obres d’art a grans museus o contra aquelles que opten pels bloquejos del trànsit viari o aeri a les principals autopistes o aeroports.
El cas més recent el trobem a Alemanya, on desenes d’activistes climàtics del moviment Última Generació estan sota investigació per la seva pertinença a una “organització criminal”. El 13 de desembre, la Fiscalia de Neuruppin va ordenar l’escorcoll dels seus domicilis, només cinc dies després que participessin en l’ocupació de les pistes de sengles aeroports a Munic i a Berlín. L’acusació formal en contra d’elles es basa en el “principi de sospita de la formació o suport a una organització criminal, alteració del funcionament dels serveis públics, violació de domicili i coaccions”, amb relació a una acció a la refineria de petroli de PCK a la població de Schwedt, al nord-est de l’estat de Brandenburg. Segons dades oficials del land de Berlín, la policia ha treballat 233.000 hores arran dels talls de carrers i altres protestes d’activistes d’Última Generació. La senadora de l’Interior, Iris Spranger (SPD), també va parlar al Comitè d’Interior de la Cambra de Representants de Berlín de 756 “persones sospitoses”. El ministeri públic ja ha rebut 2.700 denúncies penals i 761 persones han estat processades.
A Alemanya investiguen desenes d’activistes per pertinença a una “organització” criminal per una acció a la refineria petroliera PCK
Aquesta onada criminalitzadora de la protesta es llegeix amb preocupació des de la mateixa comunitat científica. Més de 400 professores i investigadores, entre les quals figuren catorze responsables de l’autoria del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, han signat una carta dirigida a governants d’arreu del món on denuncien que “a aquells que posen les veus i els cossos en primera línia de la protesta els estan maltractant i silenciant qui els hauria de protegir”. Només al Regne Unit, la xifra d’empresonades –en la majoria dels casos preventivament– supera el centenar, i més de 2.000 persones es troben en la diana d’un procés judicial amb elevades peticions de penes de presó i de sancions administratives.
“La resposta és més contundent que fa uns anys i es deu, en part, a un enduriment dels codis penals a tota Europa i, concretament, el de l’Estat espanyol, en referència a tots els delictes que tenen a veure amb la protesta social, amb peticions de pena de presó cada cop més altes”, manifesta l’advocat Dani Amelang del despatx madrileny Red Jurídica, que s’encarrega de la defensa de diversos activistes climàtics i animalistes. Precisament a Madrid es va viure el mes de juny un dels episodis més controvertits d’aquest embat repressiu. Fins a catorze membres del col·lectiu Rebel·lió Científica van ser detingudes per haver participat en una acció simbòlica el 6 d’abril a les escales del Congrés dels Diputats, durant la qual es van arruixar amb cubells d’un inofensiu suc de remolatxa. “La policia va investigar els fets per un delicte contra les altes institucions de l’Estat, i ho va fer el grup 21 de la Brigada Provincial d’Informació de Madrid que es dedica, entre altres coses, a terrorisme”, detalla Amelang. I hi afegeix: “El procés s’ha derivat a l’Audiència Nacional perquè és el tribunal competent en aquest delicte. La resposta judicial i policial és equiparable a la que es dona en la lluita antiterrorista. El delicte contra les altes institucions de l’Estat implica unes penes gravíssimes, per això és molt preocupant”.
Activisme sense por
En el mateix sentit s’expressa Aaron Thierry, portaveu del moviment Rebel·lió o Extinció del Regne Unit, qui considera que “els radicals veritablement perillosos són els països que estan augmentant la producció de combustibles fòssils”, parafrasejant les paraules del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, en el marc de la recent cimera COP27 de Sharm el-Sheikh (Egipte). “Ens estan ficant a la presó per bloquejar una planta de subministrament de gas o per tancar-nos en edificis públics”, detalla Thierry. El moviment Extinció o Rebel·lió britànic ha congregat desenes de milers de persones en manifestacions i, a tall d’exemple del seu arrelament social, un dels seus portaveus és Etienne Stott, un reconegut esportista que va ser medalla d’or en piragüisme en els Jocs Olímpics de 2012.
Per Aaron Thierry, de Rebel·lió o Extinció al Regne Unit, “prefereixen criminalitzar la gent que les empreses que destrueixen el planeta”
“En lloc de prendre mesures reals contra el canvi climàtic, que és el que caldria, el govern està més preocupat en reprimir qualsevol forma de protesta. Prefereixen criminalitzar la gent que no pas les grans empreses que destrueixen el planeta”, assevera Aaron Thierry, qui es mostra convençut que la certesa científica els acabarà donant la raó. “No tenim altra opció que protestar. No hi ha temps i la situació és molt greu, estem perdent la por
i no deixarem de mobilitzar-nos encara que s’incrementi la repressió”, conclou amb determinació.
Certament, el moviment contra el canvi climàtic no para de créixer i cada acció reprimida en un indret del continent europeu es replica en ciutats properes. Així va passar el 2 de gener a Roma, quan cinc activistes d’Última Generació van abocar pintura taronja a la façana del Senat, a tall de rèplica del que havia passat a Madrid o a Londres. En aquest cas, se’ls va sotmetre un judici ràpid i la classe política va reaccionar seguint el guió habitual. El ministre de Medi Ambient, Gilberto Pichetto Fratin va destacar “la necessitat que els joves i tota la ciutadania presti atenció a aquests temes” mentre, per contra, el president de la cambra alta, Ignazio La Russa, parlava de “degeneració violenta” del moviment contra el canvi climàtic.
