Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Tornar als pobles, transformar la societat

La vida als entorns rurals es presenta com una alternativa per a lluitar contra el capitalisme i el despoblament. Un exemple el trobem a Sella, un xicotet municipi de la Marina Baixa, on ha nascut un col·lectiu per la recuperació i la conservació agrícola com a ferramenta de transformació social

El poble de Sella / Noelia Domènech

Recorrent les carreteres de la Marina Baixa, des de la Vila Joiosa cap a Alcoi, es troba el poble de Sella, un municipi de prop de 600 habitants a 400 metres d’altura enclavat entre dues de les muntanyes més imponents de les comarques del sud del País Valencià: l’Aitana i el Puig Campana. Sella és un poble de referència per les partides de pilota que s’hi juguen a la plaça Major, i conegut també per la seua banda de música i la riquesa cultural que alberga, així com pels rius i l’aigua que hi corre, abans més que ara, per les valls.

Este xicotet poble és una de les víctimes del despoblament: des de principis del segle XX, Sella perd població, amb una acceleració de la tendència a la dècada de 1960 que la va convertir en un dels municipis amb més despoblament en termes relatius del sud del País Valencià. Tot i que des de 1990 s’ha aconseguit estabilitzar la població en unes 590 habitants, cada vegada és més envellida i amb menys naixements, cosa que no garanteix el futur del poble. A més, la seua economia és, en gran part, dependent dels pobles més grans que l’envolten, especialment Benidorm, per tota la feina que es genera a partir de l’hostaleria i el sector serveis, així com dels treballs derivats de la construcció. En les últimes dècades s’ha abandonat gran part del terreny agrícola del municipi, cosa que té unes repercussions indirectes greus per exemple en èpoques de pluja.

A pesar d’això, Sella compta amb una llista d’associacions pròpia d’un municipi més gran, al qual s’ha sumat recentment una nova iniciativa: ARCA, l’Associació per la Recuperació i Conservació Agrícola. “Molta gent petita, en molts llocs petits, cultivaran petits horts… que alimentaran el món”. En la descripció de la seua pàgina de Facebook es poden llegir estes paraules de Gustavo Duch, coordinador de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, qui les ha adaptades d’un conegut refrany africà. Tota una declaració d’intencions del que vol ser ARCA, un col·lectiu de quatre persones que es va crear fa aproximadament un any i que treballa des de Sella per tractar de transformar la societat des del medi natural i a partir de l’autosuficiència.

“ARCA és per a mi una ferramenta de transformació social, un projecte que, tot i haver d’encaixar dins el sistema capitalista, no està destinat a acumular capital ni a seguir la rutina del capitalisme, sinó a intentar transformar-lo des de l’àmbit local”, afirma Jose Manuel Martínez, un dels membres del col·lectiu, més conegut com a Masa. Hi coincideix una altra de les companyes, Eira de Simón: “És per la transformació social i també com una solució personal al fet de poder crear un altre tipus de treball i no dependre d’altres persones i empreses que no treballen amb criteris ètics ni responsables”. “Per a mi és molt important això, l’ètica professional”, incideix Martín Aillerie, “així com restablir un vincle equilibrat entre el medi rural i la ciutat, on hi ha instal·lacions que són necessàries però és impossible ser autosuficient”. I apunta també Melania Torregrosa, la quarta component del grup, que ARCA ha sigut fruit de moltes reflexions després d’haver esgotat altres vies de transformació social a la ciutat, i que els agradaria que poguera evolucionar d’associació a cooperativa en un futur pròxim.

I és que una cosa que diferencia ARCA de la resta d’associacions de Sella és que les seues components no són filles del poble. Tres d’elles provenen de la ciutat d’Alacant, i un quart del nord-est de l’Estat francés, tot i que ja fa quatre anys que habita terres valencianes. Segurament va ser l’enclavament on se situa i l’entorn natural del poble de Sella el que els va fer traslladar a este municipi, que, tot i ser rural, es troba a prop de la costa i de ciutats grans. Després d’haver renunciat als diferents projectes personals i professionals que tenien prèviament, ara viuen a Sella portant a terme un estil de vida més sostenible, més ètic i més responsable amb el medi ambient. “En un moment de somniar vam llançar idees i va eixir la de fer ARCA, un col·lectiu que servira per a desenvolupar accions que ajudaren a posar en valor les zones que s’estan quedant més despoblades o abandonades, com és el cas de Sella”, explica Torregrosa, “però també que ens valguera per a ser autosuficients i treballar per a nosaltres mateixes en el lloc on decidim viure”. Així, ARCA pretén revitalitzar l’economia rural, treballar a través de l’agricultura tradicional o la permacultura, fer sensibilització mediambiental, fomentar hàbits d’alimentació saludable i promoure línies ètiques en la comercialització local, entre una llarga llista d’objectius que tenen una finalitat comuna: transformar la societat i viure al marge del sistema capitalista que impera actualment, en harmonia amb el medi ambient.


Cultivar camps abandonats de terratinents

Malgrat tot, portar-ho a la pràctica no és fàcil. En el primer any del projecte s’han centrat a donar-li entitat legal i a diferents gestions administratives, així com a començar a elaborar productes a partir d’un dels principals cultius local: l’ametla. El seu producte estrella és la crema d’ametla, part de la qual han comprat a productores locals. “Ens agradaria poder comprar tot el producte ací, però no és tan senzill perquè nosaltres demanem que la gent cultive en ecològic i ara mateix molt poques persones ho fan a Sella”, es lamenten. Però comprenen que es tracta d’un procés llarg de sensibilització, també per tal d’aconseguir que les persones terratinents els cedisquen terreny que elles puguen cultivar: “Volem trencar amb l’esquema que ens imposa el model en què la propietat privada està al centre. És a dir, que aquella gent que ha deixat les terres abandonades i ni elles ni les seues filles les cultivaran, entenguen que poden cedir les terres a altra gent que sí que ho pot fer per elles, i així mantenir-les vives i contribuir al manteniment del medi, el que és molt important”, explica Torregrosa.

En el primer any s’han centrat a donar entitat legal al projecte, així com a elaborar productes a partir de l’ametla

Allò cert és que hi ha fórmules i s’està fent en altres llocs, tot i que al principi la gent és reticent perquè es tracta de canviar el concepte que han tingut durant molts anys, per exemple de passar de l’agricultura convencional a la permacultura, o de cedir les seues terres. Com diu Torregrosa, és “sobretot pel tema de la propietat privada, que fins i tot ens posa dificultats per a llogar una casa al poble”. I és que per a Torregrosa i Martínez està sent molt complicat poder llogar un habitatge a Sella, tot i que segons un cens que ha elaborat recentment l’Ajuntament hi ha un 25% de cases totalment buides i un altre elevat percentatge que només s’utilitzen en caps de setmana
o períodes vacacionals.

Perquè ARCA puga portar a terme el seu projecte, serà essencial la implicació no només de l’administració local, sinó de molts altres actors i persones que hi confien i vulguen treballar en comú. Com explica Martínez, es tracta de pensar en quin futur volen totes per al poble: “Que cadascú pose els seus interessos damunt la taula i vegem cap on volem anar. Potser estem equivocades, però si no ens replantegem el model que tenim, la inèrcia és perdre població i, per tant, perdre també serveis, i això pot tindre unes conseqüències molt greus”. El regidor de Medi Ambient, Urbanisme i Turisme, Pablo Giménez-Font, ha acollit amb els braços oberts les propostes d’ARCA: “Trobem una activitat econòmica vinculada amb la nostra agricultura, generadora de productes singulars i d’alta qualitat, ecològics, promoguda per joves que han vingut a viure al poble i amb ganes de quedar-se i formar part de Sella… Què més es pot demanar?”, es pregunta. Així mateix, creu que si l’experiència d’ARCA funciona, més joves podran anar a viure al poble i revertir el despoblament que pateixen, que se sent també a l’escola: fa cinc anys que el col·legi de Sella s’ha hagut d’unir amb els dels dos pobles veïns, Orxeta i Relleu, en un centre rural agrupat per evitar el tancament de les seues portes a causa de la manca d’alumnat.

ARCA forma part d’un moviment que al País Valencià té un dels projectes més paradigmàtics a Carrícola, a la Vall d’Albaida

ARCA forma part d’un moviment que s’està donant a molts nivells a tot l’Estat espanyol des de ja fa anys. Al País Valencià, un dels casos més paradigmàtics es troba a Carrícola, un poble de la Vall d’Albaida de menys de 100 habitants, pionera en la introducció de l’agricultura ecològica com a iniciativa de desenvolupament sostenible i que ha utilitzat l’art de manera original per a créixer. “Pensem que el més revolucionari que podem fer hui en dia és ser autosuficients, com a mínim per a no menjar el que volen que mengem i no treballar dins el sistema en el qual volen explotar-nos”, reflexionen les components d’ARCA. I afegeixen: “Necessitem la memòria de la gent d’ací per a poder fer-ho, perquè són elles qui poden explicar-nos com treballar la terra; uns coneixements que potser han deixat oblidats però que tenen dins”.


 

Obradors d’ús col·lectiu  per a dinamitzar l’economia rural

A més de treballar l’ametla i de buscar terres que els puguen ser cedides, ARCA ha treballat enguany en el projecte d’un obrador compartit que l’Ajuntament de Sella ha posat en marxa gràcies a la proposta del col·lectiu. “Davant la necessitat de legalitzar el producte, necessitàvem un obrador. Com que no teníem diners, a partir d’una proposta de la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià sobre els obradors compartits, vam assistir a un taller i vam traslladar la proposta a l’Ajuntament de Sella”, explica Eira.

Les treballadores del projecte cooperatiu ARCA en un punt de venda dels seus productes / Arxiu ARCA

 

En paraules de la Plataforma per la Sobirania Alimentària, un obrador compartit és un espai on diverses persones o empreses poden preparar les seues elaboracions per a traure-les al mercat amb un registre sanitari. Com bé apunten, en un entorn agrícola, un obrador d’ús col·lectiu és una potent eina de dinamització local. Diferencien dos perfils d’usuàries potencials: d’una banda, les persones que tenen producció primària, ja que poden transformar els seus excedents i posar-los envasats en el mercat; d’altra banda, les que ja elaboren a petita escala en obradors domèstics, que podrien obtenir un registre sanitari per a comercialitzar els seus productes. A més, asseguren, establir aquest tipus d’instal·lacions en un municipi pot tenir un efecte crida per a gent nouvinguda, per a pal·liar la despoblació del mitjà rural i oferir la transformació alimentària com una forma d’autoocupació per a les persones del poble.

En el cas de Sella, el regidor i també geògraf Giménez-Font explica que des de l’Ajuntament s’entén l’obrador com una xicoteta indústria artesanal, és a dir, com una activitat econòmica generadora de llocs de treball. “Hi ha una creixent demanda d’aquestes instal·lacions i un dèficit de locals, especialment en pobles menuts”, assegura. La institució va veure una oportunitat, ja que disposaven d’un local tancat (l’antiga peixateria) que complia amb les necessitats específiques d’un determinat tipus d’obradors. “Ens agradaria que servira com a un element d’atracció d’altres productores, que pogueren establir-se a Sella”, manifesten, ja que ara per ara només ARCA fa ús de l’obrador compartit.

La corporació local vol, de fet, ampliar l’espai de l’obrador, i per això ha demanat una ajuda europea per a rehabilitar l’antiga casa del metge del poble i convertir-la en un obrador amb major capacitat, que també serviria com a xicotet centre de recepció de visitants que pugen a l’Aitana a través de Sella. “Allí exposaríem les qualitats gastronòmiques que ofereix la serra a través de la seua biodiversitat i el seu paisatge barrejat de natura i conreus com l’ametla, l’oliva o la vinya, juntament amb la mel i altres productes artesanals”, ens avança el regidor, tot desitjant que Sella poguera convertir-se en la porta d’entrada als pobles de l’Aitana i que això contribuïra a frenar el despoblament.

Article publicat al número 469 publicación número 469 de la Directa