D’entre totes les fórmules alternatives de desenvolupament socioeconòmic cal destacar l’Economia Social i Solidària i el cooperativisme com a instruments que permeten conjugar el teixit associatiu i comunitari, els moviments socials i altres iniciatives transformadores a escala local i posen l’economia al servei de les persones.
L’economia social, lligada històricament al cooperativisme, el mutualisme i l’associacionisme, abasta entitats que funcionen de manera democràtica amb igualtat de drets i deures entre totes les sòcies, i que s’acullen a la Carta de principis de l’Economia Solidària, consensuada l’any 2002. Els principis bàsics que guien l’economia solidària són l’equitat, la dimensió humana del treball i l’economia, la sostenibilitat ambiental, la cooperació i el compromís amb l’entorn. De manera que les alternatives que sorgisquen en aquest context aporten benestar a les seues treballadores, fomenten la cohesió social i el desenvolupament local.
Als Països Catalans existeix una ampla tradició en aquest sentit. Hi ha documentades iniciatives cooperatives i associacions de socors mutu des de fa quasi dos segles. Al principi, les cooperatives eren formes d’organització popular de l’economia, basades en la solidaritat i l’autogestió, adreçades a resoldre necessitats alimentàries, de salut, treball, habitatge o provisió social. Així apareixien les primeres cooperatives de consum, d’habitatge, de treball, les cooperatives agràries o les caixes d’estalvis.
Els principis bàsics que guien l’economia solidària són la dimensió humana del treball, l’equitat, la sostenibilitat ambiental i la cooperació
La Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale és considerada la cooperativa de consum que engegà el moviment cooperativista internacional. La fundaren el 1844 a Anglaterra 28 treballadores del sector tèxtil, després d’haver perdut els seus llocs de treball per participar en una vaga. Malgrat no ser la primera a conformar-se, sí que fou la primera a aportar els principis cooperatius que més tard s’han difós fins a l’actualitat.
Al País Valencià, una d’aquestes primeres cooperatives va ser Escombrers de Torrent, una societat de socors mutu fundada l’any 1837. A més d’aquesta, l’Associació de Papereres de Bunyol de 1884, que tingueren tant d’èxit que van acabar creant la primera cooperativa de crèdit urbà; o la cooperativa de consum de València, de 1856. La Proletaria, de l’any 1856, any també del Motí de Velluters, fou la primera cooperativa de treballadores de la seda que començà amb catorze artesanes, i a poc a poc aconseguí sumar-ne fins a 290 en diferents societats cooperatives del mateix sector.
Aquesta tradició associativa arrelada al territori s’ha mantingut ferma fins avui, on el model cooperatiu esdevé una eina imprescindible per a construir una economia alternativa que enfronte el capitalisme. Tal com ho defineix l’economista i investigador de l’economia social José Luis Coraggio, és necessari “situar les necessitats del treball i la comunitat per damunt dels interessos del capital i del mercat” i substituir les estructures mercantils o estatals per altres obertament democràtiques i autogestionades, tenint en compte les aportacions dels moviments socials, com ara el feminista o l’ecologista.
Dintre de l’economia alternativa trobem entitats associatives que tracten de promoure iniciatives socioculturals per a reactivar i vertebrar el teixit social del territori des de la solidaritat i amb recursos comuns. També hi trobem entitats no lucratives, com ara associacions o fundacions.
Salt endavant l’any 2014
Per articular tot aquest seguit d’entitats i iniciatives i facilitar la interconnexió entre elles, l’any 2014 es creà la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària REAS-PV, una associació sense ànim de lucre que, en paraules de Salvador Pérez, president de REAS-PV: “És una eina per aconseguir la transformació social i sumar esforços per al desenvolupament de projectes conjunts”.
Des d’aquesta xarxa s’han impulsat diverses iniciatives, com ara Balanç Social, una eina que mesura l’impacte social i ambiental de les entitats de l’economia solidària i del Mercat Social, un altre instrument engegat per REAS-PV amb la finalitat d’establir circuits econòmics alternatius que relacionen productores amb distribuïdores de béns i serveis sota criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris.
L’any 2014 es crea la xarxa REAS-PV, que ha impulsat iniciatives com el Balanç Social o el Mercat Social
Tornallom és un dels altres projectes que s’han engegat al País Valencià al caliu de REAS. Aquesta paraula valenciana, que vol dir “treballar el camp de manera comunitària”, anomena el mapatge d’entitats de l’economia solidària. Va néixer a les comarques d’Alacant, ara fa cinc anys, com un projecte germà de Pam a Pam a Catalunya i de Batura al País Basc.
Teresa Sempere és activista i participa a Tornallom des dels seus inicis. Per a ella, “el consum és un vessant més de l’activisme pel canvi social, perquè des del consum es pot transformar la base socioeconòmica, que al cap i a la fi és la base material de la transformació social”.
Tornallom és una eina de mapatge d’entitats de l’economia solidària, projecte germà de Pam a Pam a Catalunya i de Batura al País Basc
Amb aquest projecte es vol donar més visibilitat a les entitats que contribueixen a superar les lògiques capitalistes i cohesionar-les. Per al seu desenvolupament, Tornallom es nodreix d’una comunitat d’aixadetes, que són “les persones que van llaurant el territori buscant projectes bonics, motivadors i amb valors, per donar-los a conéixer”, explica Sempere. El mapa està en constant construcció i, mitjançant un formulari disponible en línia, tots els projectes que acomplisquen els criteris de sostenibilitat i de cura amb l’equip; criteris d’impacte social en el seu entorn, i d’impacte ambiental, poden formar-ne part. “Un consum conscient, ètic i responsable és un acte revolucionari”, sentencia Sempere.
