“Penadés Ferrero paga! Amb el nostre pa no es juga!” és el lema de la manifestació que van convocar, fa unes setmanes, algunes treballadores de l’empresa i la Coordinació Feminista de la Costera. Els motius comencen el 2022, quan l’empresa tèxtil situada a Canals (València) Penadés Ferrero S.L, no va pagar a algunes treballadores la paga extra que els corresponia de l’estiu. Tampoc ho va fer amb la de l’hivern.
El pagament dels sous també s’anava retardant i arribà un punt en què les treballadores expliquen que la situació “era insostenible”. Decidiren fer una reclamació mitjançant un burofax per a no demandar l’empresari.
En un primer moment, el març del 2023, l’empresa va oferir una proposta de pagaments, però la va incomplir i van optar per interposar una demanda, com explica l’advocada del cas, Maria Josep Martínez, també membre de la Coordinació Feminista de la Costera.
En aquesta carta, a la qual ha tingut accés la Directa, Penadés Ferrero es comprometia a fer el pagament de la nòmina de febrer entre el 3 i 9 d’abril, així com el de les pagues extraordinàries de juny i desembre de 2022, durant les setmanes posteriors.
“Aquesta situació s’ha anat agreujant amb l’acumulació de pagaments pendents, perquè afecta la subsistència de les treballadores i les seues famílies”, remarca l’advocada Maria Josep Martínez
A partir del moment en què demanden l’empresa per incomplir el compromís, va deixar de pagar-los els sous, tot i que continuaven treballant. “És important denunciar l’incompliment tan greu com és l’impagament del salari, una situació s’ha anat agreujant a mesura que s’acumulaven els pagaments perquè és una qüestió que afecta la subsistència d’elles i les seues famílies”, conta l’advocada.
Afegeix que, alhora, “han trencat la por”. En total han fet la demanda huit treballadores. Ana —nom fictici a petició de l’afectada—, fa dotze anys que treballa a l’empresa. Relata que, des d’abril de 2023, cap de les huit denunciants no han cobrat cap sou.
El pròxim judici és al novembre, però per a elles la situació d’incertesa “és eterna”, descriu Ana, que va haver de demanar la incapacitat temporal a l’octubre. Conta que les afectades es troben suportant “molta ansietat i estrès”, en alguns casos requereixen medicació, i que se’ls han reconegut incapacitats temporals.
Si les treballadores cedeixen a la pressió i deixen la feina, s’exposen a no tenir dret a reclamar els salaris que els deuen
Segons detecten les treballadores i la Coordinació feminista de la Costera, l’objectiu de l’empresa és pressionar-les per deixar el seu lloc de feina. Ara bé, si cedeixen i deixen la feina, s’exposen a no tenir dret a reclamar els salaris que els deuen.
La Directa s’ha posat en contacte amb l’empresa Penadés Ferrero per conèixer la seua versió dels fets i ha declinat fer cap declaració.
Alta feminització i precaris convenis col·lectius
L’estiu de 2023 Comissions Obreres (CCOO) va denunciar que el conveni del tèxtil pagava per davall del Salari Mínim Interprofessional (SMI). A més, l’advocada de les afectades Penadés Ferrerosos remarca que això passa en un sector “molt feminitzat i molt precari”. “En alguns casos, en antiguitats de vint anys en l’empresa, superen en poc el salari mínim perquè l’antiguitat compta”, exemplifica.
La patronal va argumentar que els complements salarials havien de comptar per calcular el salari mínim, i no responent a les demandes dels sindicats “d’adaptar les taules salarials al SMI”.
L’estiu de 2023 Comissions Obreres (CCOO) va denunciar que el conveni del tèxtil pagava per davall del Salari Mínim Interprofessional
El sector tèxtil és un sector en què les “dinàmiques resulten ser sovint, especialment per als operaris, profundament precàries, amb inestabilitat, inseguretat, imprevisió, temporalitat, paternalisme i arbitrarietat empresarial”, segons descriu Sandra Obiol, professora del departament de Sociologia i Antropologia Social a la Universitat de València, al seu article Teixir certeses : percepcions i respostes a la incertesa dels treballadors del tèxtilconfecció a les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida.
Segons dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), l’últim trimestre de 2023, hi ha més del doble de dones que d’homes ocupades en el sector de confecció de peces de vestir. Per al col·lectiu feminista Argelagues de Xàtiva, la feminització del sector té una correlació directa amb les condicions en què s’hi treballa.
“Que siga un sector feminitzat també vol dir ser un sector en què els convenis col·lectius tenen un biaix patriarcal, i on no es negocien unes condicions dignes”, denuncien. Afegeixen que els tipus de convenis vigents, en aquest sentit, es negocien des del “patriarcat que travessa la societat, considerant el tèxtil com un ‘treballet’ no qualificat, que pot fer qualsevol dona”.
Apunten també la necessitat de donar al treball tèxtil “el valor que té” i donar suport a les dones que hi treballen, per tal que “senten que els seus treballs són importants i es puga lluitar per unes condicions dignes allà on estiguen”. “En moments com aquests és important ajuntar-se, el suport mutu i l’organització davant allò que no deixa tindre unes condicions de vida dignes”, conclouen.
