Territori i població de l’Ebre semblen estar units per una altíssima capacitat de resiliència: només així es pot entendre que després d’una catàstrofe com el Glòria, el delta es refaci al mateix temps que entitats ecologistes i del territori es mobilitzen per exigir solucions que ho siguin tant al curt com al llarg termini. Les mobilitzacions convocades apunten a la necessitat d’actuar tot tenint en compte la situació d’emergència climàtica.
“El Glòria és un spoiler del que pot venir en el futur al delta: un dia, de cop, tenim un temporal i veiem com mig delta està negat”, descriu Susanna Abella, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Abella explica que feia dècades que denunciaven la falta de sediments al riu “i això fa que el Delta entri en retrocés”. L’ecologista subratlla que la superfície de terra a banda i banda de la desembocadura del riu està cada cop més debilitada i l’envolten amenaces com el canvi climàtic, la pujada del nivell del mar, les tempestes o la manca de sediments. “Si no canvien les dinàmiques, és el que li espera al delta en les properes dècades. El que passa en el riu té conseqüències en el delta”, sintetitza.
Cristina Sánchez, delegada de SEO/BirdLife a Catalunya, recorda que tant la seva com d’altres entitats de recerca també ho havien denunciat. “Vam constatar la vulnerabilitat del delta a causa de la manca històrica d’actuacions de conservació, la reducció de cabal al riu i la disminució d’aportació de sediments”, resumeix. Sánchez apunta que la mar va poder envair ràpidament els arrossars per la manca de cordons naturals que haguessin pogut resistir molt millor el temporal.
“Vam constatar la vulnerabilitat del delta degut a la manca històrica d’actuacions de conservació, la reducció de cabal al riu i la disminució d’aportació de sediments”, detalla Cristina Sánchez, delegada de SEO/BirdLife a Catalunya
En els mateixos termes es pronuncia Carles Ibáñez Martí, Director Científic del Centre en Resiliència Climàtica a Eurecat: “les conseqüències del Glòria en el cas del delta es van notar sobretot a la costa nord, costa de Deltebre, perquè era la costa que estava més debilitada a la platja”. Ibáñez defensa que el principal sistema de protecció dels temporals i de la pujada del nivell del mar és tenir un sistema de costa de platja prou ampla i prou sòlid, “perquè si tinguéssim això, fins i tot en temporals com el Glòria, no implicaria una inundació”. En aquest sentit, ho compara amb la zona de l’hemidelta sud, on la platja és més ampla i el temporal no va causar “absolutament cap dany”. Així mateix, exposa que, a la Tordera (la Selva), el Glòria va fer créixer el delta “perquè no hi ha embassaments, no hi ha barreres en el transport de sediments”. Per això, el científic assevera que si el sistema és resilient, si està gestionat d’una forma adequada, pot acabar resultant un factor positiu per a la regeneració del delta o fins i tot per al seu creixement. La clau, altre cop, seria l’aportació de sediments que actualment es queden als embassaments.
Ibáñez considera que la pitjor conseqüència va ser l’impacte psicològic que va tenir en la població local i que va generar “un excés d’alarmisme i de demagògia”. Aposta per fer propostes per a gestionar el delta “adequadament” les pròximes dècades.
Josep Juan Segarra corrobora que “anímicament va ser impactant: es veia el delta com si hagués quedat inundat per sempre”. Juan, de l’associació Sediments, apunta als embassaments construïts a principis però sobretot a mitjan segle XX: Flix, Riba-roja i Mequinensa, que són els que retenen la major part del sediment. “El que reclamem és que aquest 99 % dels sediments, com a mínim una part considerable s’hauria de gestionar perquè continuï riu avall”, exclama. Juan exposa dues maneres de fer-ho, una amb buidatges que aprofiten la mateixa força de la riuada per arrossegar una part del sediment que hi ha al curs del riu, i una altra, més costosa, que consisteix a instal·lar bypass de sediments; “es podria implementar amb part del 25% de l’energia que Endesa hauria d’entregar a preu de cost a l’Estat i no l’entrega, això també ho estem denunciant”, afirma.
Abella assegura, emperò, que ni la Generalitat ni l’Estat tenen cap voluntat en la qüestió dels sediments. “Les proves que es plantegen fer el 2027 són proves que s’han ficat en un pla perquè la societat calli i no es queixi”, sentencia. Si bé les competències són de l’Estat, a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Abella critica que la Generalitat no hi està pressionant. La PDE defensa tant les actuacions immediates com les proves i solucions a llarg termini, ja que entenen que ambdues són necessàries i que han de ser complementàries. Abella exigeix que comencin ja les proves pilots per veure com es mobilitzen aquests sediments: “al riu, perquè ho torni a ser, cal que baixin sediments, a part d’aigua. Si no arriben sediments al delta, acabarà desapareixent”.
Recuperació d’un territori resilient
Mariano Cebolla, de l’associació ornitològica de les Terres de l’Ebre Picampall i gestor mediambiental de finques protegides pel parc natural, destaca que el territori on treballa està recuperat plenament “ja que l’espai natural ho va esmorteir bé i no s’hi va veure cap alteració en l’hàbitat ni l’ecosistema de la reserva natural de la llacuna”. Les reparacions van aconseguir recursos propis de la propietat, la Fundació Catalunya-La Pedrera.
Sánchez destaca que es van poder recuperar gràcies a la col·laboració ciutadana i d’empreses que van fer donatius que han permès millorar les infraestructures per tal de fer-les més sostenibles i resilients. “Vam començar a crear altres espais naturals que puguin servir de fre a l’entrada d’aigües de les badies”, destaca. Considera que encara hi ha moltíssima feina a fer al delta i agraeix el suport de centres com Eurecat.
“Sense l’aportació de sediments, el delta segueix el seu curs i el que seria la recuperació de l’estructura de la platja i dels danys ha sigut majoritària”, subratlla Carles Ibáñez Martí, Director Científic del Centre en Resiliència Climàtica a Eurecat
“Sense l’aportació de sediments, el delta segueix el seu curs i el que seria la recuperació de l’estructura de la platja i dels danys ha sigut majoritària”, subratlla Ibáñez. En aquest sentit, constata que la manca de sediments es nota sobretot a la desembocadura, a l’Illa de Buda: “aquí sí que el delta està reculant molt ràpidament, i si arribessin sediments del riu, possiblement estaria avançant o reculant molt menys”. Per a Juan, la recuperació dependrà en un 99 % d’aquest percentatge de sediments retinguts als embassaments de la conca.
Des d’Eurecat entenen que el territori pot acabar assumint una posició “més madura” i reclamar a les administracions solucions que tinguin sentit i bon fonament tècnic. “S’espera aportació de recursos d’ambdues administracions: aquí hi ha el debat sobre què és prioritari i urgent”, exposa fent referència tant a l’aportació de sorra a les platges —“cal veure si això és sostenible econòmicament”—, vers la recuperació de la font original de sorra al delta, els sediments.
“Per a nosaltres, la comunitat i l’organització col·lectiva és molt important per a poder defensar-nos, explicant el que està passant, i construint els nostres arguments des de diferents àmbits de coneixement, com el dret, la biologia, la geologia o l’enginyeria”, detalla Juan. Abella critica que algunes actuacions de les administracions siguin més de cara a la galeria i insuficients. “Tenim la por que això creï falsa sensació d’haver resolt el problema i que a la propera tempesta, tornem a trobar-nos el problema al damunt, que és que el delta s’enfonsa per manca de sediments”, lamenta. La membre de la PDE diu que tant Estat com Generalitat han de prémer l’accelerador perquè és un espai natural que transcendeix el territori, ja que té un paper important en les migracions de les aus. Malgrat això, Sánchez denuncia que no han rebut recursos de l’administració específicament per a la recuperació del Glòria.
Juan va més enllà i apunta que, més enllà del suport econòmic, seria més rellevant encara que defensessin “amb la mateixa força la gestió dels sediments de la conca com estan defensant que s’han de fer mesures al litoral”. L’activista de Sediments entén que moure sorra d’un costat a un altre, com a mesura d’urgència, es podria entendre, però que és insostenible a mitjà termini i molt complicat “perquè el mar t’acaba col·locant la sorra on ell creu que l’ha de posar: si no hi ha gestió dels sediments, d’aquí a 30-40 anys, si hi ha temporals forts, el delta està en perill”. Juan també critica que als pressupostos del Pla Hidrològic de l’Ebre, fins al 2027, hi hagi 2.000 milions d’euros per a nous regadius i embassaments i només 10 milions per a estudis de la situació dels sediments.
Susanna Abella, membre de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, reclama un cronograma concret a les administracions i conclou que el Glòria ha de servir perquè tothom s’adoni que cal actuar de manera immediata
Abella, en aquest sentit, reclama un cronograma concret a les administracions i conclou que el Glòria ha de servir perquè tothom s’adoni que cal actuar de manera immediata. Sánchez coincideix que “fins i tot els més negacionistes es van adonar del que un temporal pot fer en un espai que no disposa de mecanismes resilients, malgrat ser un dels espais naturals més importants de la Mediterrània”. La delegada de SEO/BirdLife demana que s’actuï ràpidament i fer-ho sempre amb solucions basades en la natura. “Davant la manca de cabals del riu i de sediments que es distribueixin naturalment per la plana deltaica, cal recuperar franges costaneres i badies naturalitzades capaces d’absorbir l’energia del temporal i l’aigua de mar”, afegeix.
“Hem de saber escoltar la natura, adaptar-nos-hi i aplicar les solucions que ella mateixa ens demana”, defensa Cebolla. El de Picampall és contrari a aplicar només una solució d’enginyeria: “no haurem entès on està el focus del problema i, conseqüentment, continuarem amb l’amenaça de perdre costa i la salinització de les terres fèrtils”.
Emergència climàtica i mala gestió del riu
Cebolla entén que el Glòria va ser un crit d’atenció de la natura. “Fa més de quaranta anys que sabem que el delta pateix un procés de regressió de la costa. I se sap fins i tot d’on ve el mal: el segrest del riu Ebre en tota la seva conca hidrogràfica, la mala gestió del riu per part de la CHE i dels seus súbdits regants, tant de fora com de dins del territori”, sintetitza. L’ornitòleg hi afegeix, també, l’emergència climàtica.
Ibáñez s’expressa en termes similars: “cal aturar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle perquè, si no, estem desencadenant un tsunami en càmera lenta que pot arribar a col·lapsar l’economia mundial, potencialment, i posar en perill totes les costes”. El científic defensa que el Glòria ha servit per visualitzar aquesta problemàtica, compartida a més llocs.
Josep Juan Segarra, de l’associació Sediments, reitera que el temporal va tenir l’impacte que va tenir “perquè el delta ja està debilitat a causa de la retenció del 99 % dels sediments als embassaments de la conca”
Juan reitera que el temporal va tenir l’impacte que va tenir “perquè el delta ja està debilitat a causa de la retenció del 99 % dels sediments als embassaments de la conca”. Entén que es va evidenciar una situació que el delta ve patint tant per la construcció dels grans embassaments com per la pujada del nivell del mar, a causa del canvi climàtic. Tant Cebolla com Juan coincideixen en apuntar cap al riu Ebre en conjunt: “el Delta de l’Ebre no existiria sense l’arribada de sediments i no existirà si no n’arriben”, afirma Juan. “El riu Ebre és el pare del delta. Si aquest pare està segrestat, el delta perd la força del seu pilar principal. Ens tenen interessadament ‘adormits’ mirant a la costa i no volen que aixequem el cap. Hem de deixar de mirar la costa i aixecar el cap tots junts cap amunt, cap a Saragossa, cap a la CHE”, rebla Cebolla.
