Un nou projecte d’apartaments turístics fa perillar la idiosincràsia veïnal del districte de la Saïdia de València. L’edifici amenaçat ha estat batejat amb el nom de la Finca Groga, pel mateix color que el fa destacar al cantó que uneix els carrers Visitació i Actor Mora. Construït en l’any 1940 en una parcel·la de 413 metres quadrats, el bloc consta de 20 habitatges que fins al passat novembre de 2023 han estat llar de diverses famílies. Des de llavors, a poc a poc, la propietat ha expulsat el veïnat per convertir els 20 pisos en 24 apartaments d’un hotel de luxe. En l’actualitat, hi resisteixen quatre llogateres, tres d’elles amb contracte de renda antiga i una que se li venç el contracte de lloguer en 2026. Organitzades amb La Saïdia Comuna, han iniciat una campanya de protesta per impedir l’expulsió.
Salva, que prefereix utilitzar un nom fictici per por a represàlies, és un dels veïns amb contracte de renda antiga, per la qual cosa té dret a viure-hi fins a la seua defunció amb una renda congelada en 120 euros mensuals. “He nascut ací i he viscut ací tota la vida perquè l’edifici va pertànyer a la meua família. Després de la guerra, el bàndol de Franco es va adjudicar la propietat, que ha anat passant per les mans de propietaris immorals que només es volen aprofitar”, relata Salva. Amb 68 anys, ell és el llogater menys longeu de la finca: “només quedem gent major, de quasi 80 anys o amb més de 90. Som persones vulnerables que no volem marxar d’ací”, assevera.
“Al·leguem que hi ha habitatges residencials consolidats, de renda antiga o amb lloguers vigents, per tant, és incompatible l’ús hoteler amb el residencial”, defensa el llogater
En desembre de 2022 la propietat —llavors, l’empresa hotelera Segundo Ovre SL— va sol·licitar a l’Ajuntament de València una llicència d’obres i canvi d’ús, de residencial i comercial a terciari hoteler, però el veïnat no se’n va assabentar fins un parell d’anys després. “Només sabíem que els pisos els havien tret del mercat de lloguer, perquè van deixar de renovar contractes”, recorda Salva. Malgrat la manca d’informació, el veïnat va activar la mobilització i, el passat mes de juny, va presentar un recurs a l’Ajuntament per revocar la llicència. “Al·leguem que hi ha habitatges residencials consolidats, de renda antiga o amb lloguers vigents, per tant, és incompatible l’ús hoteler amb el residencial”, defensa el llogater.
En novembre de 2023, l’Ajuntament va concedir la llicència a Segundo Ovre SL, la qual posteriorment ha venut la finca a tres societats: Matas Aremuns SA, Naves y Tochos SL y Explotaciones Catel SL. Originàries de Barcelona, totes tres estan vinculades al sector turístic i, segons van anunciar al veïnat de la Finca Groga, aterraven a València “perquè a Barcelona ja no es pot”. Anteriorment, el bloc va pertànyer a la família Puchades, clau en el desenvolupament urbanístic de Benidorm (la Marina Baixa).
Des de La Saïdia Comuna, col·lectiu membre de la xarxa EntreBarris —contrària als processos de turistificació i defensora de l’accés a un habitatge digne— els sorprèn que l’administració municipal aprovara la sol·licitud, a la qual ha tingut accés aquest mitjà, sense abans comprovar si la finca estava habitada i si les obres serien compatibles amb l’ús residencial. “La llicència implicava modificar tot l’edifici. Volien tombar el pati interior i una escala, i això és incompatible amb la vida de les veïnes que hi resideixen, però la van aprovar sense comprovar si hi vivia o no gent”, denuncia Tòfol Cabeza, membre de La Saïdia Comuna.
Durant el 2024 i 2025, cap de les noves empreses propietàries va començar les obres, per la qual cosa la llicència d’obres i canvi d’ús va caducar. Tanmateix, a principis d’aquest mes de novembre, segons explica Salva, el veïnat va ser informat per la mateixa propietat que l’Ajuntament havia anul·lat la llicència d’obres caducada, però les havia concedit un altre permís, de reforma integral l’edifici, “amb l’objectiu de construir apartaments turístics de llarga estada per més de 2.000 euros mensuals”. La nova llicència arriba tot i que el veïnat encara no ha rebut cap resposta del consistori al recurs que van presentar per via administrativa al·legant la incompatibilitat de la coexistència de l’ús turístic i residencial.
Per què apartaments de llarga estada
Amb la normativa actual a la mà, mentre hi haja veïnes residint a la finca, la propietat no pot convertir-la en un hotel, i tampoc pot construir apartaments turístics. Alguns dels últims avanços legals per limitar la conversió de finques residencials en hotels o pisos turístics han estat la reforma de la Llei espanyola d’Arrendaments Urbans i Propietat Horitzontal i, a escala municipal, en maig de 2024 l’Ajuntament de València (PP i Vox) va aprovar la suspensió de noves llicències d’habitatges d’ús turístics, una moratòria que l’abril passat es va prorrogar durant un any més. L’objectiu, segons el regidor d’Urbanisme, Juan Giner (PP), és “establir una regulació que pose en primer lloc als veïns i la convivència”. La moratòria, però, té lletra menuda.
Tòfol Cabeza creu fermament que l’objectiu real de l’empresa és “continuar pressionant el veïnat perquè acabe marxant i després poder demanar una nova llicència per dur a terme el projecte hoteler” en tota la finca
La mesura només afecta els terrenys on predomine l’ús residencial i estiguen ubicats en el nucli urbà i en les pedanies de Benimàmet, Carpesa, Poble Nou, La Punta, El Palmar, El Saler i El Perellonet. També exclou els edificis d’ús terciari exclusiu, és a dir, les finques completes d’apartaments turístics i els hotels; i els immobles que tinguen llicència d’ús en la primera planta, sempre que disposen o puguen disposar d’accés independent des de la via pública. A més, la moratòria entén per habitatge turístic només aquell que ofereix un lloguer de menys d’onze dies d’estada. “Això és un colador”, considera Nacho Collado, advocat de la cooperativa El Rogle que assessora jurídicament el veïnat de la Finca Groga, i explica que “moltes empreses registren apartaments de llarga estada, però després fan el que volen i colen vivendes de lloguer turístic a l’ús”. Segons estimacions de La Saïdia Comuna, la moratòria podria facilitar la creació de 200 pisos turístics nous i convertir un 15 % dels baixos de cada illa en nous allotjaments pel turisme.
En el cas de la Finca Groga, si el veïnat no marxa, legalment, la propietat només podria convertir els habitatges buits en apartaments turístics de llarga estada (més d’onze dies), una opció que no queda regulada en cap de les normatives. Tòfol Cabeza creu fermament que l’objectiu real de l’empresa és “continuar pressionant el veïnat perquè acabe marxant i després poder demanar una nova llicència per dur a terme el projecte hoteler” en tota la finca. Comparteix aquesta mirada crítica Salva, que assegura que han rebut pressions des del principi: “primer ens van oferir 25.000 euros. Com no els vam acceptar, ara ens n’han ofert 55.000 perquè marxem, però no ho farem per cap preu”, rebla, i afegeix: “ací tenim el nostre barri i la nostra gent, i això no es paga”. Les pressions també arriben en forma d’intents d’obres, danys a les cases o sorolls: “van perforar-me una habitació sota el pretext que havien de fer sondatges”, denuncia Salva, i assegura que han començat a fer algunes reformes, tot i que “són completament innecessàries perquè la finca ha passat totes les inspeccions favorablement”.
Impactes de la turistificació
La Finca Groga no és l’única amenaçada pel turisme. La Saïdia Comuna ha localitzat altres blocs residencials en mans d’empreses hoteleres que van expulsar el veïnat que hi habitava i ara són finques completament buides. Alguns d’aquests projectes ja estan més avançats, com el situat a les parcel·les dels números 6D del carrer Maximilià Thous i els números 8 i 10 del carrer Benipeixcar, al barri de Sant Antoni de la Saïdia. Tot i la campanya d’al·legacions promoguda pel col·lectiu, l’Ajuntament va concedir la llicència a l’empresa Monte Bajo Empresarial SLU per convertir la finca en un hotel amb capacitat per 497 turistes, tal com va explicar la Directa.
Conrear el turisme com a principal activitat econòmica té uns efectes directes sobre la ciutat i les persones que l’habiten. Tòfol Cabeza exposa alguns dels impactes: la forta conversió d’habitatges i comerços en apartaments turístics i, per consegüent, l’augment del preu del lloguer i l’expulsió del veïnat. Segons publica el portal immobiliari Idealista, en l’última dècada a València, el preu de lloguer d’un pis de 90 metres quadrats ha augmentat al voltant de 800 euros, fins a situar-se en 1.300 euros al mes aproximadament.
“El projecte d’hotel o apartaments turístics provocarà l’entrada de noves i elevades rendes i interessos immobiliaris, que acusaran encara més la seua gentrificació”, denuncien des del col·lectiu
En el cas concret de la Saïdia, el districte ha experimentat un creixement notable dels preus de l’habitatge i, especialment, d’aquells destinats al lloguer. Dades d’Idealista recollides per La Saïdia Comuna assenyalen que la pujada sofrida és d’un 50 %, “el que suposa haver arribat a una mitjana de 800 euros de lloguer mensual” en un barri on la renda mitjana anual per unitat de consum se situa en els 16.927,07 euros, segons dades de l’Oficina Estadística de València. “El projecte d’hotel o apartaments turístics provocarà l’entrada de noves i elevades rendes i interessos immobiliaris, que acusaran encara més la seua gentrificació”, denuncien des del col·lectiu. Cal destacar que zones com els carrers Actor Mora o Visitació estan catalogades com a “àrea urbana sensible”, segons el Visor d’espais urbans sensibles de la Generalitat Valenciana. Les parcel·les registren un nivell de vulnerabilitat mitjà, cosa que indica que les “dimensions socioeconòmiques, residencials i sociodemogràfiques o de gènere són menors que la mitja” del País Valencià.
Uns altres efectes que destaca Cabeza són la precarització laboral o la destrucció del teixit social existent. Posa el focus en la importància del comerç tradicional a l’hora de crear i enfortir les xarxes veïnals i associatives: “són espais de relacions i vincles i si desapareixen, canviarà totalment la configuració del barri. Es passarà d’un barri cohesionat veïnalment a un barri turistificat”. És per tot això que demanen la revocació de la llicència d’obres i es pose fi a l’especulació amb l’habitatge.
