L’activista hongarès Robert Fidrich denuncia que el govern de Viktor Orbán té les mans lliures per implementar polítiques antisocials i xenòfobes, mentre afavoreix els interessos dels inversors estrangers, en especial la indústria alemanya de l’automòbil
Text i fotos de Bart Grugeon Plana | @plana_bart
Robert Fidrich és membre actiu de diferents moviments socials i ecològics, i coordina Amics de la Terra a Hongria. Recentment ha passat per Barcelona per participar en el Mobile Social Congress, el cicle de debats alternatius al Mobile World Congress, organitzats per Setem Catalunya. En concret Fidrich va prendre part en una taula de debat sobre vulneracions de drets laborals en la indústria tecnològica. En aquesta entrevista parla de la realitat laboral del seu país, l’emigració massiva de gent jove i el govern del partit ultradretà Fidesz, que “posa tota l’atenció sobre el suposat problema de la immigració”.
En què consisteix el que anomeneu ‘llei d’esclavatge’ a Hongria?
És un mandat de l’actual llei laboral que ha entrat en vigor el gener del 2019. Permet que les empreses poden “proposar” als treballadors de fer anualment 400 hores extres, el que vol dir que treballin sis dies a la setmana. Això és excessiu, I a la llarga portarà a l’esgotament del personal. A més, l’empresa i el treballador arriben a un acord individual per a fer aquestes hores extres, no és el resultat d’una negociació col·lectiva en la qual els sindicats estiguin involucrats. Dona espai a abusos, perquè l’empresa pot pressionar els treballadors. Però la nova llei no s’acaba aquí! La manera de calcular les hores extres es fa sobre un període de tres anys. Potser l’empresa necessita que es treballin dotze hores diàries durant un període i després només sis hores. Doncs només al cap de tres anys es mirarà el saldo total d’hores per pagar les hores extres degudes. El cas contrari també pot passar: quan comences una feina pots treballar menys de les 48 hores setmanals, i si canvies de feina, hauries de tornar diners a l’empresa. Una de les primeres empreses que ha aplicat aquesta nova llei és del grup Antolin, de l’Estat espanyol, del sector de l’automòbil.
Això és conforme als estàndards internacionals?
Hi ha un debat. Ho denunciem i la Comissió Europea ho està investigant. L’Organització Mundial del Treball considera que va en contra de les normatives internacionals i farà un comunicat.
Que hi ha darrere d’una llei tan antisocial?
“Els hongaresos busquen feina a altres països europeus, com Àustria, Alemanya o el Regne Unit. S’estima que l’èxode de treballadors és d’entre 300 000 fins a 500 000 persones actives sobre una població total de 10 milions”
Hi ha una manca de mà d’obra, costa molt trobar treballadors. Les grans empreses estrangeres necessiten treball poc qualificat amb un sou molt baix, i l’economia hongaresa està orientada a satisfer aquestes grans empreses. El sou brut mínim està al voltant de 480 euros, net surt a uns 320 euros. Per això, els hongaresos busquen feina a altres països europeus, com Àustria, Alemanya o el Regne Unit. S’estima que l’èxode de treballadors és d’entre 300 000 fins a 500 000 persones actives sobre una població total de 10 milions, sobretot gent jove. És enorme. El govern conservador ha decidit que els que es queden al país hauran de compensar-ho, treballant més.
No hi ha més protestes?
Al desembre hi va haver una manifestació a Budapest amb 10.000 participants. Aquest any ja hi ha hagut quatre manifestacions, que potser sembla poc però ja és més que tot l’any anterior. En general, però, els sindicats són relativament dèbils, a causa del seu passat comunista, quan eren part del sistema polític i no tenien un poder real de mobilització. Des de l’any 2000 s’estan desmantellant els drets socials i l’estat de benestar. La societat civil està molt poc organitzada i els hongaresos estan acostumats a l’estabilitat. Creiem que ara amb la nova llei la gent comença a adonar-se de la seva vulnerabilitat, i protesta.
Aquesta llei no afecta els votants del govern conservador i xenòfob del primer ministre Viktor Orbán?
Efectivament, I això és una paradoxa: moltes lleis socials van en contra dels votants del partit del govern, Fidesz. Aquesta formació posa tota l’atenció sobre el suposat problema de la immigració. Així no es parla del problema fonamental: les condicions laborals. Aquí no tenim un problema d’immigració: els migrants no volen venir aquí, perquè els salaris són tan baixos que prefereixen anar a altres països, I els que vénen d’Ucraïna tenen més facilitat lingüística a Polònia, Txèquia o Eslovàquia.
Com són les condicions laborals?
El principal problema són els sous baixos. Sovint es fan jornades de 12 hores de feina molt monòtona, treballant dempeus, sempre fent els mateixos moviments. L’obligació de fer hores extra fa que els treballadors estiguin exhausts i els afecti la salut mental i la vida familiar.
Sembla una situació difícil de canviar…
“Calen polítiques progressives basades en “justícia impositiva” amb un impost de societats mínim a tota Europa, per a evitar que els estats competeixin entre elles per atreure més inversors”
Hongria ha orientat la seva economia com a un paradís per a empreses estrangeres, amb sous baixos, un impost de societats del 9% i molts altres avantatges fiscals i financers. En aquest moment, el sector de l’automòbil, amb molta presència de les grans marques alemanyes, ocupa el 27 % de l’economia del país, I el sector de l’electrònica, el 13 %. El ministre d’Afers Estrangers es va declarar contrari a polítiques en contra del canvi climàtic perquè “perjudica la indústria alemanya de l’automòbil i per tant també els interessos d’Hongria”. Amb una actitud tan favorable als interessos alemanys, el govern de Viktor Orbán pot fer el que vulgui, tot i les declaracions d’Àngela Merkel.
Quines solucions proposeu?
A llarg termini, l’estat ha d’invertir en educació per generar feina que pot alhora generar més valor a la societat, però en aquest moment passa el contrari: és un sector de moltes retallades. Calen polítiques progressives basades en la “justícia impositiva”, amb un impost de societats mínim a tota Europa, per a evitar que els estats competeixin entre elles per atreure més inversors. També cal harmonitzar el sou mínim en l’àmbit europeu. Com a activista mediambiental advoco un canvi del sistema de producció, tenint en compte les externalitats que genera el model actual per a les persones i el planeta. Tot això únicament es pot fer amb polítiques progressives a escala europea.
