Consternació entre la plantilla que està treballant en el muntatge del Congrés Mundial de Mòbils (MWC) a la Fira de Barcelona. El dilluns 20 de febrer un noi de 21 anys que treballava per a l’empresa ArtLogic va morir quan li va caure al damunt un gran contrapes que s’estava descarregant d’un camió, durant el muntatge d’un gran stand a la fira mundial de telefonia que preveu obrir portes el 27 de febrer. Els fets van passar al vestíbul 8 de la Fira de Barcelona, amb una superfície de 13.800 metres quadrats i on en el moment dels fets hi estaven treballant un miler de persones a ritme frenètic. Aquest “hall” de Fira de Barcelona és el que es troba a l’extrem més oriental del recinte de la Gran Via, a tocar de l’edifici del districte administratiu de la Generalitat de Catalunya.
“S’està amagant, no s’està dient res i el muntatge ha seguit al mateix ritme, no em sembla normal i s’ha de denunciar”, explica en comunicació amb la ‘Directa’ un dels treballadors que va ser testimoni dels fets
“S’està amagant, no s’està dient res i el muntatge ha seguit al mateix ritme, no em sembla normal i s’ha de denunciar”, explica en comunicació amb la ‘Directa’ un dels treballadors que va ser testimoni dels fets i que prefereix parlar sense detallar la seva identitat. En el seu parer els serveis d’emergència van trigar massa en arribar i que això seria conseqüència de la manca d’atenció sanitària en un recinte “amb permanents riscos”. “El servei mèdic ha de ser més eficaç i ràpid en un lloc de treball en tot suposa un perill potencial. Hauria d’haver-hi sempre in situ, encara que no estigui passant res, un equip d’atenció sanitària a cadascún dels vuit vestíbuls. Moviment constant de grans pesos, eines tallants, desenes d’equips treballant alhora, personal en alçada”, ens recorda amb preocupació i encara consternat.
La Plataforma Estatal d’Associacions de Tècnics de l’Espectacle (PEATE) i l’Associació de Tècnics de l’Espectacle de Catalunya (ATECAT) han manifestat el seu pèsam i han traslladat “el còndol als familiars i amics de la víctima”. Des d’ATECAT han volgut deixar clar que “a l’espera de que s’investiguin les causes, si no hi ha una imprudència predeterminada, la responsabilitat és sempre de l’empresari per no posar els mitjans necessaris per impedir el risc manifest. Tingui o no tingui formació i/o experiència, no és responsabilitat del treballador”. Des de PEATE, per la seva banda, han insistit “en la gran importància de la formació i l’aplicació de mesures de prevenció de riscos laborals en els llocs de treball de la nostra activitat professional, per aconseguir que aquests terribles esdeveniments no tornin a passar”.
“La Barcelona aparador genera esdeveniments com el MWC, en els que es produeix riquesa per a algunes multinacionals i/o empreses, a costa de les persones que vivim i treballem a la ciutat”, denuncien des d’ATECAT
A més, des d’ATECAT han afegit una valoració més política en el contingut del seu comunicat: “La Barcelona aparador genera esdeveniments com el MWC, en els que es produeix riquesa per a algunes multinacionals i/o empreses, a costa de les persones que vivim i treballem a la ciutat i rodalies. Aquest tipus d’esdeveniments impliquen una estructura laboral precària que passa per sobre de les nostres vides, sense tenir ni la més mínima consideració d’aturar la producció després d’un accident mortal”. Des de Fira de Barcelona s’ha lamentat “profundament el succeït” i s’ha traslladat “les condolences a la família” i han remarcat que –en el seu parer– es va activar “immediatament el protocol d’emergència, que ha funcionat correctament”.
“Per mi una cosa denunciable és que a una fira de 200.000 metres quadrats de superfície que mou tantíssims milions d’euros no hi hagi un servei mèdic fixe a cadascún dels vestíbuls”, explica un altre treballador. I afegeix que “calen formacions prèvies qualificades, perquè estàs exposat a riscos constantment. Per desgràcia el nostre sector està molt precaritzat i els cursos de riscos laborals mai van dirigits a nosaltres. És una formació molt genèrica i no especifica per a la nostra professió, que requereix una tècnica i coneixements concrets”. Ens detalla que les jornades laborals en moltes ocasions són d’un mínim de deu hores, però que en muntatges com el del Sónar, el Primavera Sound o el MWC es poden arribar a les catorze hores diàries i així molts dies seguits. A vegades setmanes. “Normalment són vuit hores de contracte a les que s’hi afegeixen les hores extres. No hi ha descans entre hores, es fan totes del tirón. Els “hands” com que –en els millors casos– cobren una misèria d’entre set i vuit euros l’hora acaben dinant allà perquè no tenen diners ni dietes per dinar fora”, posa com exemple de la precarietat del sector. Els companys de la víctima i les associacions professionals i sindicals del sector de l’espectacle encara estan valorant la convocatòria d’un acte d’homenatge i protesta durant la celebració del MWC, un extrem que es concretaria en els propers dies.
