Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Txarango marca el camí de la cooperativització

Les formacions Balkan Paradise Orchestra, Maruja Limón, Jazz Band i Microguagua s’han constituït com a associació d’impuls, pas previ a la creació de la cooperativa, amb l’acompanyament de l’entitat Som Gestió

Concert de Txarango a la Gran Fira de València de l'any 2017 / Arxiu

La cooperativa Som Gestió va néixer el 2017 a partir de les necessitats que hi havia dins l’ecosistema local de l’economia social i solidària. “Moltes entitats estaven pagant una gestoria i GATS (Grups Associats pel Treball Sociocultural) va decidir que, en comptes de pagar a uns tercers, contractaria persones que poguessin dur a terme aquesta tasca”, explica Olímpia Sánchez, sòcia treballadora de la cooperativa.

Al principi, treballaven per a GATS i portaven la gestió comptable i fiscal d’algunes associacions i persones autònomes amigues, però de mica en mica es van adonar que les associacions i entitats de l’ecosistema tenien cada cop més necessitats i van decidir muntar la cooperativa. Actualment, assessoren una seixantena d’entitats, associacions, persones autònomes, societats limitades i cooperatives del territori.


La problemàtica de la precarietat musical

Des de Som Gestió treballen “per les persones a partir de les mateixes persones i les seves necessitats”, i s’encarreguen d’una part molt important del Festival Esperanzah!: l’assessorament comptable i fiscal dels grups de música. La seva primera fita va ser Txarango, amb qui comparteixen aniversari de naixement, i que des del 2017 també és cooperativa de treball associat.

Han iniciat el procés de cooperativització de diversos grups i actualment aposten per dues formes jurídiques diferenciades: la de cooperativa, que seria el cas de Txarango, i la de l’associació d’impuls –per a finalment convertir-se en cooperativa–, on trobem formacions com Balkan Paradise Orchestra, Maruja Limón, Jazz Band (nascuda al Taller de Músics de Barcelona) i Microguagua. “El primer pas és formar una associació cultural per regularitzar la situació dels músics i que deixin de treballar en precari”, explica Sánchez. La finalitat és millorar la seva vida laboral. L’associació actua com a entitat coordinadora dels espectacles de les artistes sòcies i fa els contractes amb l’organització dels llocs on actuen.

L’acompanyament que realitza Som Gestió és totalment gratuït durant un període d’entre sis mesos i un any. Quan porten un temps constituïdes, els cobren un rebut trimestral de 150 euros. “Si econòmicament aquesta quota suposa una gran despesa per a les entitats, arribem a un acord de manera que les que tenen un volum d’ingressos més alt aporten més que la resta. Així podem donar suport a les noves associacions d’impuls que vulguin néixer”, explica Sánchez.

Durant molt de temps, una de les vies que tenien per treballar legalment era facturar a través de gestories que funcionen com a falses cooperatives de treball associat i/o d’impuls empresarial en les quals l’artista s’integra com a sòcia

Els avantatges que suposa aquest canvi per a les bandes són molts. Durant molt de temps, una de les vies que tenien per treballar legalment era facturar a través de gestories que funcionen com a falses cooperatives de treball associat i/o d’impuls empresarial en les quals l’artista s’integra com a sòcia. Quan han d’emetre una factura, aquesta cooperativa la dona d’alta com a treballadora i emet la factura, cobrant un percentatge i descomptant la cotització a la Seguretat Social i la retenció de l’IRPF. En els últims anys, Inspecció de Treball està posant en dubte aquesta pràctica i té al punt de mira aquest tipus de falses cooperatives, i exigeix a les sòcies les quotes d’autònoms no pagades.

Amb la fórmula associativa, poden tenir nòmines i contractes pels dies i/o temporades que treballen i emetre factures sense IRPF. A més, els ingressos dels bolos van tots a l’associació i és el grup qui decideix si una part la reserven per a la compra d’instruments, per exemple. “D’aquesta manera, es poden desgravar i/o compensar l’IVA, tenen un control total de la gestió econòmica i poden sortir d’aquesta precarietat econòmica”, detalla Sánchez.


El cas de Txarango

El procés de conversió a cooperativa de Txarango està molt lligat a l’Esperanzah!. “Nosaltres vam començar sent una societat civil privada (SCP) perquè en el moment en què vam constituir-nos com a grup el nostre gestor ens va recomanar aquesta fórmula jurídica perquè era la més econòmica i pràctica”, explica Àlex Pujols, baixista de la banda. No obstant, quan van anar a tocar per primer cop al Festival Esperanzah! l’any 2014 van quedar fascinats. El festival els va descobrir que ja incorporaven el cooperativisme en la manera com funcionaven i prenien decisions. “En el món de la música hi ha molt desconeixement sobre el món cooperatiu”, afirma Pujols.

A partir de llavors, Som Gestió els va acompanyar en el procés de transformació d’una SCP a una cooperativa de treball associat (Txarango, SCCL), que van completar ara fa dos anys. “L’acompanyament de l’Esperanzah! i el nucli del Prat ens ha ajudat moltíssim. Amb Som Gestió estem molt més ben acompanyats del que ho estàvem abans i la fórmula cooperativa és la que ens representa millor”, explica Pujols.


L’horitzó: l’autogestió

Dedicar-te a la música avui dia és una qüestió d’amor i fe. L’artista, quan toca en un concert i cobra, només té dues opcions per fer-ho legalment: emetre una factura (com a autònom, empresa o associació) o que l’empresa promotora el doni d’alta a la Seguretat Social en el règim especial d’artistes. La segona no passa gaire sovint.

L’Associació Cultural Microguagua és una de les que forma part de les associacions d’impuls de l’Esperanzah!. El grup va néixer fa dotze anys al barri barceloní del Raval. “Al principi érem músics de carrer i durant uns anys vam anar esquivant el tema legal com vam poder, preguntant a amics del sector com ho feien. En aquest procés, vam conèixer l’associació Musicat, que ens gestionaven la part legal i econòmica a canvi d’un percentatge”, explica Francesco Casatta, El Tano, cantant i guitarrista de la banda. Un dia, van intentar optar a una ajuda econòmica que oferia l’Institut Ramon Llull per a la mobilitat d’artistes fora de Catalunya i necessitaven ser una persona jurídica per poder-s’hi presentar. A partir de llavors van entrar en contacte amb l’Esperanzah! i Som Gestió per constituir-se com a associació cultural, i fa un any que ho són.

La història de les Balkan Paradise Orchestra i Maruja Limón és similar. A l’inici treballaven amb l’assessoria jurídica Actura 12, amb qui gestionaven els temes comptables. “Nosaltres no teníem accés als nostres diners, hi havia molts retards i es quedaven un percentatge. Aquestes empreses fan el joc a Hisenda per cobrir-se les espatlles”, explica Elisenda Fàbregas, percussionista d’ambdues bandes. La necessitat de poder autogestionar-se i posar fi a aquesta situació les va portar a convertir-se en associació cultural.

Des del festival Esperanzah! ho tenen clar: cal treballar perquè cada cop més bandes esdevinguin cooperatives “com a forma de treball igualitària, autònoma, equitativa, autogestionada, solidària, horitzontal i transparent”.

 

Article publicat originalment al suplement ‘Esperanzah’