L’única certesa que tinc després d’haver intentat, més que aconseguit, documentar-me sobre l’acord és que no és un acord transparent i tant la informació que faciliten la Unió Europea com les organitzacions pageses pot portar la ciutadania a interpretacions errònies sobre l’acord.
És veritat que hi havia molta pressa per arribar a un acord, atès el risc que els països del Mercosur se n’acabessin desdient. La UE vol afermar les relacions amb uns països on ha perdut protagonisme comercial enfront de la Xina, i això ha fet que s’hi afegissin elements a última hora, com, per exemple, les clàusules de salvaguarda, per forçar-ne l’aprovació al Consell Europeu.
Sigui com sigui, complica accedir a la informació l’estratègia de la Comissió de separar l’acord en dues parts
Sigui com sigui, complica accedir a la informació l’estratègia de la Comissió de separar l’acord en dues parts: per una banda, la que correspon a les competències de la UE (bàsicament, les qüestions comercials) que és la que ha estat aprovada pel Consell i que, un cop feta la signatura, es preveia que entrés en vigor un cop ratificat pel Parlament Europeu. Dimecres passat, però, l’Eurocambra el va aturar: el Parlament Europeu ha aprovat una resolució (de manera ajustada, per només deu vots de marge) amb què sol·licita al Tribunal de Justícia de la Unió Europea avaluar si el pacte de lliure comerç encaixa, o contravé, els tractats comunitaris. Així, fins que el Tribunal no emeti l’opinió (cosa que pot tardar perfectament més d’un any), el tractat no s’hi sotmetrà a votació. I, de l’altra banda, hi ha la part de l’acord que correspon al gruix de l’acord; la que inclou elements “polítics”, que van més enllà de les competències de la UE, i que haurà de ser ratificat pels parlaments de cada estat.
Un cop tot això sigui aprovat, l’acord provisional (el comercial) serà derogat i substituït per l’acord complet. Finalment, també hi afegeix complexitat el fet que el Mercosur no és un bloc en el sentit de la UE, hi ha elements de l’acord que només s’apliquen a algun o alguns dels països del grup.
Aquest és l’enèsim acord comercial que signa la Unió Europea on la pagesia és la que més sortirà perdent
En el cas dels pagesos, no els culpo per certa exageració de l’impacte de l’acord: aquest és l’enèsim acord comercial que signa la Unió Europea on ells són els que més sortiran perdent. Ara bé, la causa del malestar de la nostra pagesia no és tant aquest acord en concret, com la reiteració d’aquest tipus d’acords, un Pacte Verd que té objectius molt lloables, però que suposarà un increment dels costos de la pagesia i una nova PAC en perspectiva que no és gens engrescadora.
Cal fer un primer aclariment: en contra del que pensa bona part de l’opinió pública, no tots els pagesos estan en contra de l’acord (a alguns sectors se’ls obriran nous mercats) i la patronal de la indústria agroalimentària (FIAB) hi està a favor.
Soc més crítica amb la informació que facilita la Unió Europea a la seva pàgina web, que hauria de ser la font més fiable d’informació en ser-ne la font oficial. S’hauria de fer un esforç de transparència, i el fet és que la lectura de la informació acaba generant més confusió que altra cosa. Amb la intenció de documentar-me amb fonts fidedignes, he utilitzat la informació publicada en aquest web i, per començar, no he estat capaç de trobar “la lletra petita” de l’acord. És a dir, hi ha el marc de l’acord (més de 500 pàgines), però la informació sobre sectors concrets no l’he trobada.
No tots els pagesos estan en contra de l’acord (a alguns sectors se’ls obriran nous mercats) i la patronal de la indústria agroalimentària (FIAB) hi està a favor
El que sí que hi ha és una sèrie de factsheets amb informació “resumida” sobre l’acord. Un cop llegits, puc dir que són bàsicament pamflets propagandístics. El que parla sobre l’agricultura, amb l’engrescador títol Opening opportunites for European farmers (Obrint oportunitats per als agricultors europeus), es planteja com un acord amb què tothom guanya i ningú hi perd: tot són oportunitats per als productes agroalimentaris europeus i els que hi perden, hi perdran poc, perquè estaran protegits per contingents aranzelaris i clàusules de salvaguarda.
També perquè el procés de desarmament aranzelari serà gradual i tindran temps per adaptar-se (“adaptar-se” és un eufemisme per dir “tancar la paradeta i dedicar-se a una altra cosa”).
Els pagesos d’aquí parlen poc dels contingents i la disminució gradual dels aranzels, i la UE tampoc parla massa dels contingents que patiran els nostres productes “guanyadors” i que la disminució dels aranzels es farà més de pressa aquí que allà. En definitiva, la informació dels factsheets no aclareix gran cosa i omet informació rellevant.
Al web hi ha una secció amb preguntes i respostes, que recull més informació que als mencionats factsheets. És basant-me en la informació que allà està publicada i la meva interpretació personal amb el que continuaré l’article.
Hi ha és una sèrie de factsheets amb informació “resumida” sobre l’acord. Un cop llegits, puc dir que són bàsicament pamflets propagandístics
La qüestió que ha generat més controvèrsia és la seguretat dels aliments importats. Els productors europeus compleixen unes regulacions sobre sanitat vegetal i animal i seguretat dels aliments molt estrictes i sotmeses a molts controls. Hi ha moltes limitacions en l’ús de pesticides, OGM, medicaments veterinaris, fertilitzants. La informació del web afirma que animals, plantes i productes alimentaris, produïts a la UE o importats han de complir els requisits sanitaris i fitosanitaris europeus. Semblaria, doncs, que els pagesos i les organitzacions de consumidors (que també s’han posicionat en contra de l’acord), no tindrien raó en els seus arguments. Però se’m plantegen alguns interrogants, molts d’ells a causa de la meva ignorància sobre qüestions de seguretat alimentària (estaria molt agraïda si algú d’aquest àmbit pogués respondre a algunes d’aquestes qüestions). Vol dir això que els productes importats del Mercosur són segurs? Segons la meva interpretació, sí. Seran igual de segurs que els produïts aquí? Segons la meva interpretació, no: els d’aquí seran més segurs que els del Mercosur. Explico el meu raonament (reitero que pot ser equivocat, no soc una experta en aquesta matèria, i com veureu, el meu raonament està ple d’interrogants): Entenc que tots els productes alimentaris importats passen uns controls a la frontera per garantir que compleixen les estrictes normes de la UE i, si es detecten, per exemple, restes de pesticides prohibits per la UE o que superen un límit de residu, aquells productes no entren al mercat europeu.
Segons la UE aquests requisits no s’han rebaixat. Aquí comencen els meus interrogants: tots es poden detectar? Per exemple, en el cas de les hormones per l’engreix dels animals que estan permeses al Mercosur (i que semblaria, segons aquesta informació, que no estan permeses), una anàlisi en frontera pot detectar-ne l’ús? I si la carn arriba processada (per exemple, empanades de carn)? I pel que fa als pesticides, podem suposar que els que generen repercussions sobre la salut no entraran a la UE, però altres pesticides prohibits a la UE per raons mediambientals (per exemple, per protegir les abelles), què passa amb aquests? La informació no pot ser més confusa, perquè en un altre punt diu: “La importació de productes que contenen residus de pesticides no aprovats en la UE serà possible si no suposen cap risc per als consumidors”. O sigui, que sí que podran entrar si no suposen un risc als consumidors. Llavors, en què quedem: poden o no poden entrar?
És fàcil que es “coli” algun producte alimentari amb substàncies prohibides aquí, si aquestes substàncies s’utilitzen habitualment al país productor
Una altra raó per justificar la meva interpretació fa referència als controls. Òbviament, no és possible controlar tot el que entra: en frontera es controla una mostra (entenc que aleatòria). És fàcil que es “coli” algun producte alimentari amb substàncies prohibides aquí, si aquestes substàncies s’utilitzen habitualment al país productor i, en canvi, és gairebé impossible que això passi en un producte europeu on aquests productes estan prohibits i existeix una exigència de traçabilitat.
A més, no es controla tot el procés de producció en origen (granja, escorxador, etc.). La UE ha anunciat que “es compromet” a augmentar els controls (només faltaria, si ara resulta que augmentaran exponencialment les importacions!) i les auditories o certificacions en origen. Sobre aquestes últimes, s’obren més interrogants: qui farà aquestes auditories? Organismes públics dels països del Mercosur? Si és així, tenen “capacitat” i, sobretot, voluntat, de fer-ho? Empreses de certificació? Aniran funcionaris europeus a supervisar-ho? No em queda gens clar.
Una altra qüestió és el benestar animal. En això, puc assegurar (sense por d’equivocar-me) que aquí els pagesos tenen tota la raó: les exigències no són les mateixes. L’acord només esmenta el benestar en l’escorxador (no es diu res de granges), i quan es parla de granges, sol es parla de les exportacions d’ous frescos (ateses les dificultats de transportar aquest producte, no crec que tinguem una invasió massiva d’ous frescos “amb benestar animal” del Mercosur).
La informació del web, però, no pot ser més pretensiosa: per primer cop en la història mundial s’imposen normes de benestar animal a través d’un acord comercial… però sol per les quatre gallines ponedores d’ous frescos (que, he llegit en algun lloc, són majoritàriament argentines, de manera que les pobres gallines brasileres —més orientades a la carn— sembla que no gaudiran d’aquest privilegi).
És obvi que les explotacions agrícoles i ramaderes dels països del Mercosur compliran les normatives mediambientals dels seus països, i les d’aquí, compliran les europees, que són molt més exigents
No hi ha massa referències a l’equiparació de les normatives mediambientals. És obvi que les explotacions agrícoles i ramaderes dels països del Mercosur compliran les normatives mediambientals dels seus països, i les d’aquí, compliran les europees, que són molt més exigents. A més, cal afegir-hi que aquestes encara seran més estrictes si es vol complir amb els objectius del Pacte Verd. Nou interrogant: les reduccions en l’ús de pesticides, fertilitzants, antimicrobians, etc. del Pacte Verd, també s’exigiran a les importacions?
Però sí que s’esmenta reiteradament el compromís de l’acord amb el desenvolupament sostenible, el medi ambient i les regulacions laborals. Aquestes qüestions s’han integrat en un capítol de l’acord anomenat “Comerç i Desenvolupament”. Aquí també confesso la meva ignorància sobre dret internacional i també se’m generen molts interrogants (de nou, estaria molt agraïda si algú d’aquest àmbit pogués respondre algunes d’aquestes qüestions).
A part del lloable tema de la desforestació (que no té a veure amb l’acord, era una qüestió que ja s’havia aprovat), les clàusules mediambientals fan referència al compliment dels Acords de París, és a dir (si ho he entès bé), “obligarem” els països del Mercosur a complir acords que ells mateixos s’havien compromès a complir, és això?
Si hi ha qualsevol canvi a la baixa en regulacions laborals o mediambientals, es podria denunciar en el sistema de resolució de disputes del mateix acord
I el mateix amb els temes laborals, “obligarem” a complir els acords als quals ja s’havien compromès a complir en el marc de l’OIT? També es diu que els països es comprometen a no rebaixar les seves regulacions mediambientals i laborals per afavorir la inversió o el comerç. Això em deixa del tot descol·locada: en una economia oberta, tot el que suposi una reducció de costos afavoreix la competitivitat i, per tant, el comerç.
Per tant, semblaria que si hi ha qualsevol canvi a la baixa en regulacions laborals o mediambientals, es podria denunciar en el sistema de resolució de disputes del mateix acord, i almenys en el cas dels Acords de París, això podria suposar la suspensió de l’acord. Serà així?
Pel que fa al tema laboral, això val també per nosaltres? És a dir, si el pròxim govern (que podria ser de dretes) decideix revertir la reforma laboral o abaixar el salari mínim o rebaixar els estàndards mediambientals, se’ns denunciarà al sistema de resolució de conflictes? Crec que tots podem intuir la resposta a aquestes preguntes. Aquí ja ho he deixat i he apagat l’ordinador… envoltada de foscor.
