Per entendre el món hem de mirar cap al cel. Sensors instal·lats en satèl·lits prenen dades de la Terra sense tenir-hi contacte directe: és l’anomenada teledetecció. Com els nostres ulls, aquests sensors capten la llum reflectida en les superfícies en forma d’ones electromagnètiques. Els satèl·lits prenen imatges amb una resolució que permet identificar edificis, carreteres, boscos, mines o cossos d’aigua i veure els seus canvis. Tanmateix, la majoria dels satèl·lits d’alta resolució són comercials i el capital no permet un accés lliure a les seves dades, com tampoc ocorre en el cas dels satèl·lits militars. D’altra banda, n’hi ha de resolució mitjana que són de lliure accés: tothom pot descarregar les imatges gratuïtament i tenen un ampli ús comercial, en recerca i en monitoratge ambiental.
Per exemple, la NASA, des de l’any 1972, ha enlairat satèl·lits de lliure accés per a la teledetecció planetària. En l’última dècada, l’Agència Espacial Europea (ESA) també ha posat en òrbita diferents satèl·lits de lliure accés. Països com la Xina, l’Índia o el Brasil també tenen programes de teledetecció propis. És interessant el cas del Brasil perquè l’agència espacial brasilera fa un seguiment públic de l’estat de l’Amazònia. Les evidències sobre la desforestació captades per teledetecció van dur a fer que el govern de Jair Bolsonaro bloquegés aquesta agència. Alhora, però, també hi ha usos esbiaixats.
Empreses privades ofereixen serveis de teledetecció per incrementar l’extracció de combustibles fòssils o localitzar zones òptimes per a la mineria. En aquesta dialèctica, la teledetecció es pot emprar tant per guiar l’extracció de recursos i la reproducció del capital com per evidenciar la degradació provocada per les activitats extractives i prendre accions per evitar-la. Des de la teledetecció crítica es fa èmfasi a millorar l’ús, difusió i accés a les dades i imatges obtingudes per satèl·lit. Mentre el capital les utilitza per incrementar les possibilitats extractives, la justícia ambiental les ha de fer servir per oposar-s’hi i defensar la vida.
PER SABER-NE MÉS
Bennett, M. M. et al. | The Politics of Pixels: A Review and Agenda for Critical Remote Sensing | Prog. Hum. Geogr., 46(3), 729(2022).
Segarra, J., González-Fernández, A. et al. | The Role of Critical Remote Sensing in Environmental Justice Struggles | Prog. Environ. Geogr., 3(3), 185(2024).
SIGTE – Universitat de Girona | Què és la teledetecció | Edusat (edu-sat.com, 2021)
Aquest article és fruit del treball col·lectiu de científiques de l’àmbit de la física, la biologia, la química i les ciències ambientals.
