L’abril del passat 2018 un grup de persones migrades va tancar-se a l’Antiga Escola Massana de Barcelona per denunciar el racisme institucional. Així, l’antiga escola de disseny que es troba en un espai cèntric del barri del Raval, just darrere de la Boqueria, va esdevenir un centre d’activitat des d’on exigir el compliment dels drets fonamentals de les persones migrants, racialitzades i refugiades. Per això, l’espai es va crear fixant dotze punts polítics adreçats a les diverses administracions. L’abolició de la llei d’estrangeria, l’accés a la nacionalitat sense examen o l’empadronament sense domicili fix en són alguns. Un any després, el col·lectiu ha variat en nombre. Ara són al voltant d’una trentena de persones de mitjana les que mantenen la tancada, ja que molta gent entra i marxa en qüestió de setmanes. La majoria són homes procedents del Senegal, Guinea Equatorial, el Marroc, Veneçuela i Cuba. Tot i això, la Tancada també acull persones que, inesperadament, s’han trobat al carrer i per això, els activistes consideren l’espai “un lloc de solidaritat entre germans de qualsevol nacionalitat”.
Des del col·lectiu que conforma la tancada destaquen la figura de les voluntàries. Actualment, són tres les persones externes que visiten diàriament l’espai i intenten mitjançar en els conflictes que es produeixen a causa de malentesos, individualismes o llengua
Decidir qui es queda a la tancada, així com qualsevol altra qüestió referent al cohabitatge, es prenen cada diumenge en assemblea, un espai que està compost per totes les persones residents tant fixes com temporals. “És com el govern d’un país petit on es resolen malentesos, es decideix qui fa què i en què es gasten els diners”, explica Lofti, un dels seus membres. I és que, si la convivència pot ser dificultosa per se, ho és encara més entre persones que s’acaben de conèixer, que parlen diferents llengües o, tenen horaris de rutina dispars. És per això, que és necessari reunir-se, debatre i votar per establir una normativa. Una de les mesures preses, per exemple, és la separació d’habitacions: les dones ocupen l’habitació superior mentre els homes, la inferior. Tot i això, són conscients que hi ha moltes qüestions pendents per solucionar i estan pensant ampliar la freqüència de les assemblees a dues setmanals.
Des del col·lectiu que conforma la tancada destaquen la figura de les voluntàries. Actualment, són tres les persones externes que visiten diàriament l’espai i intenten mitjançar en els conflictes que es produeixen a causa de malentesos, individualismes o llengua. “Ells ens donen suport i em fan pensar que això té futur i que ningú no ens pot tocar”, sosté Fàtima, una de les vuit dones que manté la tancada. Esteban és un dels voluntaris més grans i subratlla que topen amb algunes mancances materials: pel que fa a l’alimentació, per exemple, a l’inici s’intentaven cuinar dos àpats diaris però ara, per manca de recursos, és difícil aconseguir-ho. Tot i això, aquest és un dels temes “més o menys resolts, ja que intentem negociar amb establiments de menjar perquè ens donin l’aliment que no han utilitzat”, comenta Esteban. La inexistència de dutxes a l’espai és un altre problema. “Fins ara, es dutxaven en un gimnàs, on van ser molt generosos amb la plataforma, però la intenció és poder crear una dutxa a l’espai”, afegeix el voluntari. D’altra banda, els membres de la tancada continuen dormint a terra amb matalassos a l’espera d’obtenir llits i armaris on col·locar els seus objectes. Tanmateix, malgrat totes aquestes carències que dificulten la qualitat de vida de les persones migrades a la Tancada, tothom emfatitza la necessitat de trobar un treball i regularitzar la seva situació administrativa.
Respostes polítiques mínimes
Diversos membres del Govern de la Generalitat, com el president Quim Torra, la consellera de Salut Alba Vergés, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, o l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han visitat la Tancada Migrant, però les activistes estan decebudes. “Van venir, van fer moltes promeses, van fer la foto i van marxar”, lamenta Lofti. Les ocupants de l’espai desacrediten uns representants polítics que no han tornat “ni tan sols a comunicar res”, afegeix Mahdik, membre del col·lectiu. Fent un repàs de l’any, és clar que han aconseguit poc a escala política. Una de les excepcions, ha estat el dret d’empadronar-se sense domicili, implementat a l’Ajuntament de Barcelona, però res més.
Moltes de les persones que conviuen a l’antiga escola Massana saben que poden ser desallotjades en qualsevol moment però, tot i l’existència d’aquesta possibilitat, moltes tenen la intenció de continuar ocupant l’espai. “Aquest lloc és més que un habitatge, significa la lluita i estem aquí perquè creiem en els nostres drets”, assegura Lofti. Ara bé, l’evolució de la Tancada no sols depèn de la major o menor atenció que rebin dels respectius governs, també, dels seus integrants. I és que, les dificultats que apareixen en la convivència fàcilment es mimetitzen en l’organització de l’activitat política. “La majoria dels nois de la tancada no van a les manifestacions que fem perquè només els interessa tenir un sostre on dormir i menjar”, lamenta Mahdik. Per Esteban, voluntari i amic de les activistes, aquestes diferències a l’hora d’exercir l’activisme es deu a la diferència d’edat entre uns i altres. “Els joves es mouen amb uns objectius i els més grans amb altres”, conclou.
Fent repàs de l’any, és clar que han aconseguit poc a escala política. Una de les excepcions, ha estat el dret d’empadronar-se sense domicili, implementat a l’Ajuntament de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat
Les diverses veus que componen la tancada migrant mostren una voluntat per continuar creixent i lluitant pels dotze punts que fa un any es plantejaven. Ara, amb nous reptes sumats, com l’emergència dels quals era inevitable. Les mancances materials pel desenvolupament de la vida diària, els diferents patrons d’incidència política i la nul·la resposta institucional són reptes als quals durant aquest primer any han fet front.
