A les huit del matí de dimarts 13 de desembre està convocat el desnonament de Loubna i la seua filla menor, de 3 anys, al carrer Benicarló, 13, al barri de Benimaclet de València. Porten vivint més de dos anys al pis i és la tercera convocatòria de desnonament. La segona es va aturar el passat 15 de novembre, gràcies a la convocatòria del sindicat d’habitatge Orriols en Bloc. Quan va arribar al sindicat la citació d’aquest segon llançament no va donar temps a convocar al veïnat per aturar-lo, sinó que des del sindicat “vam aconseguir parlar amb la procuradora per part del denunciant i la comitiva judicial el mateix dia, i el vam aturar fins al 13 de desembre”, afirma Carla, militant d’Orriols en Bloc. Ella mateixa recorda que “amenaçaren que la pròxima vegada es presentaria la policia”.
L’habitatge és propietat de Santos Peral Martín, exsecretari general del PP a Patraix i excomptable d’Emarsa (Entitat Metropolitana d’Aigües Residuals Societat Anònima), comdemnat per malversació de fons al “Cas Emarsa”. Aquesta empresa s’encarregava de depurar les aigües residuals de l’àrea metropolitana de València, principalment de la depuradora de Pinedo, abans de ser destinades al mar o al parc natural de l’Albufera. Va ser creada per l’Ajuntament de València i dèsset municipis més, i gestionada pel Partit Popular des de 1995 fins a la seua fallida l’any 2010.
La vivenda és propietat de Santos Peral Martín, exsecretari general del PP a Patraix i excomptable d’Emarsa, comdemnat per malversació de fons al “Cas Emarsa”
La dissolució va revelar que durant el període que concorre entre 2004 i 2010 la societat va acumular un forat econòmic de 17 milions d’euros. També que els gestors principals de l’empresa, entre els quals es trobava Enrique Crespo, aleshores president d’Emarsa, alcalde de Manises i vicepresident de la Diputació de València, havia desviat aproximadament 40 milions d’euros a serveis i subministraments inexistents, així com viatges, despeses en hostaleria i sobresous.
Després de huit anys, a 2018, la sentència judicial del cas va concloure amb la condemna de Santos Peral Martín i 23 persones més per la desviació de 23,5 milions d’euros de pressupost públic de la depuradora de Pinedo. Però aquest, que s’enfrontava a sis anys de presó, va quedar condemnat a nou mesos de presó i un dia, substituïble per una multa, per haver-se “penedit” dels fets i haver tornat part dels diners.
Loubna i la seua filla, que es troben en situació de vulnerabilitat declarada pels Serveis Socials de Benimaclet, fan front a una ordre de desnonament per part de Santos Peral, i no tenen alternativa habitacional. Les últimes setmanes el sindicat ha intentat negociar amb el propietari del pis un lloguer accessible, però asseguren que aquest no ha acceptat cap proposta. En canvi, l’alternativa que s’ofereix des de Serveis Socials per a aquesta família és un hostal on passar uns dies, però “no creiem que un hostal per a uns dies siga oferir una alternativa a llarg termini”, sostenen des d’Orriols en Bloc.
El preu de l’habitatge
Tanmateix, davant la mancança d’habitatge social, llogar un pis a Orriols és difícil perquè segons sosté el sindicat de vivenda del barri “el lloguer més barat ronda els 700 euros”. El Sou Mínim Interprofessional a l’Estat Espanyol és de 1.000 euros bruts mensuals, segons un comunicat que va emetre el Govern a març. Pel que 700 euros de lloguer, equivaldria per a una família amb un sou, destinar el 70% dels seus ingressos sols en el pagament d’aquest. Les dades arreplegades per UVE Valoracions confirmen que el preu de l’habitatge a València ha pujat un 13,7% respecte a les xifres arreplegades abans del confinament.
Aquesta pujada i l’increment de llançaments que s’estan portant a terme a la ciutat de València, 615 els últims tres mesos, es deu al fet que gran part del mercat immobiliari està en mans de fons voltors com Cerberus, Divarian i Living Center, així com d’entitats bancàries. Com ja ha explicat anteriorment aquest mitjà, aquestes entitats es dediquen des de fa uns anys a comprar pisos a llocs on les rendes són més baixes, per a després reformar-los o poder especular en un futur amb el preu de l’habitatge. “El problema és que els bancs, els fons voltors i els grans tenedors ens estan tirant del barri, i al sindicat ens organitzem per fer front a això”, exposa Ana, militant del sindicat d’Orriols.
