El 28 de setembre, el desnonament d’Eloísa i els seus fills es va aturar gràcies a la convocatòria del Sindicat de Barri de Poble-sec, però va acabar amb la detenció d’una activista que està acusada d’estirar la camisa d’un membre de la comitiva judicial i resistir-se a la detenció. Una setmana més tard, el 4 d’octubre, es va suspendre davant la manca d’efectius policials, però avui finalment s’ha executat. El jutjat de primera instància número 31 de Barcelona ha ordenat el llançament, que un operatiu de nou furgonetes d’ARRO de Mossos ha fet efectiu quan passaven pocs minuts de les 9 del matí. El procediment s’ha tirat endavant tot i la negativa de la propietat a fer una oferta de lloguer social, com marca la llei 24/2015.
Una trentena d’activistes s’han col·locat davant del portal, assegudes a terra, i han estat retirades una per una per agents d’ARRO de Mossos d’Esquadra amb la coneguda tècnica com arrenca cebes. Els agents han esbotzat la porta de casa de l’Eloísa i han fet fora dues activistes que l’acompanyaven així com la periodista de la Directa que ho cobria. Totes les activistes que resistien assegudes, així com les dues professionals d’aquest mitjà que ho cobrien -el fotoperiodista Victor Serri i la periodista Gemma Garcia– han estat identificades.
Un cop els agents han entrat al pis, l’Eloísa ha estat atesa pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) perquè patia un quadre d’ansietat. El Sindicat de Barri de Poble-sec negocia amb l’Ajuntament de Barcelona el pagament del lloguer d’una habitació per allotjar provisionalment la família. En un comunicat, el Sindicat denuncien que la comitiva judicial no permet que els sindicats dialoguin amb la resta d’actors de la mediació i que hi ha uns tècnics de l’Ajuntament “impotents i sense recursos per aturar els desnonaments”, que “ni tan sols exigeixen el compliment de la llei de lloguer social i d’alternativa habitacional”.
Des de quart de set del matí un grup d’activistes ha acompanyat l’afectada i ha preparat esmorzar a peu de carrer. Al portal penja una pancarta on denuncien que “seguretat és que no et facin fora de casa” i des del balcó de l’habitatge adverteixen a la propietària Queyfour SL que “Eloísa es queda”. Gràcies al grup de suport, l’afectada també ha comptat amb el suport d’un terapeuta de la cooperativa Psicoopera. Abans de les 8 h del matí, però, ja han arribat nou furgonetes de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra que han tallat el carrer i acordonat la zona.
L’edifici ha patit molts desnonaments, visibles i invisibles –per no renovació de contracte de lloguer–, des que el 2013 va passar a mans d’un grup inversor
L’edifici ha patit molts desnonaments, visibles i invisibles –per no renovació de contracte de lloguer–, des que el 2013 va passar a mans d’un grup inversor, i ara l’amenaça pesa sobre Eloísa i la seva família. El cas de l’edifici de Parlament segueix fil per randa el modus operandi “comprar, expulsar, reformar i vendre”. El 2013 va passar de ser propietat de dues germanes al grup inversor Levante Capital Partners; tres anys més tard, el va comprar l’empresa Elix Servicios Inmobiliarios, que es dedica a comprar edificis per rehabilitar; i l’octubre de 2017, va acabar formant part de la cartera immobiliària de Queyfour, que té propietats a Barcelona i a Tossa de Mar (la Selva), segons el Sindicat, només a Barcelona en té cinc.
A més de Queyfour, la família De Larratea Soler també controla l’empresa immobiliària Setorigo SL, Queyfer SL, Primosol SL, Taetricum SL o Viladrau Residencia SL. Segons Júlia Parets, membre del Sindicat de Barri de Poble-sec, la propietat s’ha negat a negociar un lloguer social, malgrat que Eloísa es troba en situació de vulnerabilitat i està inscrita en la mesa d’emergència. Demanen la mediació de l’Ajuntament o la Generalitat i que mentrestant el jutjat aturi el procediment.
Com a bloc amenaçat, Parlament 1-3 també fa més de vuit anys que està en lluita: quan buidaven pisos també se n’ocupaven. Precisament, Eloísa, la seva filla de 18 anys i el seu fill de 21 van entrar-hi a viure el 2019, quan el Sindicat de Barri de Poble-sec, amb el suport del col·lectiu Fem Sant Antoni, van okupar quatre dels dotze habitatges. En l’actualitat, només en resisteixen quatre, tres okupats i un de renda antiga. N’hi ha un altre que està buit i set on hi viuen noves inquilines amb lloguers molt més cars, que ronden els 1.500 euros al mes.
L’Ajuntament de Barcelona ha confirmat a la Directa que consten dos expedients oberts el 2019 contra la propietat per “obres sense permís o no ajustades a llicència” amb sancions imposades de 300 euros cadascun. A més, el mes de juny passat, “s’ha incorporat al procediment d’un dels dos pisos una denúncia ciutadana d’obres il·legals que s’està avaluant”. Des del Sindicat denuncien que l’Ajuntament ha trencat les relacions amb els grups d’habitatge: “hi ha un Pla Endreça, però no hi ha cap pla per defensar el dret a l’habitatge”.
Habitacions, hostals i okupacions
Com tantes persones que pateixen processos migratoris, des que va arribar a Catalunya el 2018, Eloísa i els seus fills han passat per diverses habitacions i hostals. També van okupar un pis del fons d’inversió Blackstone d’on la van desnonar i després es van traslladar a la Torre Feminista, un bloc que va néixer el 8-M, en el marc de la vaga feminista per donar resposta a l’emergència habitacional de diverses veïnes del Poble-sec en situació de vulnerabilitat social i precarietat.
Amb tot, fins al 2020 no va aconseguir regularitzar la seva situació administrativa, gràcies a l’acompanyament de Papers per tothom i, per tant, va estar més de dos anys en un atzucac: no podia regularitzar la seva situació administrativa perquè no aconseguia un contracte laboral i alhora, ningú la volia contractar perquè no es troba en situació administrativa regular. Eloísa va néixer a la República Dominicana i va marxar per allunyar-se de la seva parella.
Eloísa recorda que l’any passat van desnonar una família veïna que estava okupant: “el meu ja estava previst per al desembre del 2022, però el van ajornar i ara tinc por que s’executi. Viure amb aquesta incertesa i sense alternativa és molt dur. A serveis socials m’han arribat a dir que busqui alguna cosa fora de Barcelona, però tinc tota la vida aquí: la feina i la meva xarxa”, relata.
El suport de la cooperativa de treball
Fa un any, la comunitat educativa del barri de Sants es va bolcar per aturar el desnonament d’una família amb tres menors d’edat. Ara, amb Eloísa, a més del Sindicat i d’altres col·lectius d’habitatge, ho fa el seu entorn laboral –CoopNet– i una vintena d’entitats, col·lectius i cooperatives, com Papers per Tothom, Sindillar, l’Impuls Cooperatiu de Sants, Justícia i Pau o Associació Arcàdia. Reclamen que s’aturi el llançament i una solució digna.
En assemblea, CoopNet va decidir moure de dia els serveis de neteja agendats per al dia del desnonament per poder donar suport a Eloísa
Eloísa va entrar a treballar fa una any a la cooperativa de servei de neteja ecològic i solidari, CoopNet, radicada al barri de Sants. Arran de l’amenaça de desnonament, les sòcies van convocar una assemblea extraordinària per explicar la situació a la resta de treballadores. Fernanda, sòcia de la cooperativa, explica que d’aquella reunió en van sortir organitzades per fer difusió del desnonament i llistar el que caldria dur el 28 de setembre. A més, van decidir distribuir el serveis de neteja agendat per al dia del desnonament durant la setmana i així poder fer pinya amb Eloísa el 28 de setembre.
“Moltes companyes que arriben a CoopNet carreguen una motxilla que pesa molt: migracions, dones soles, sense accés a un habitatge digne.. Per això, procurem fer un acompanyament i poder apropar-les als grups i fs d’habitatge”, relata Rita. A la situació d’exclusió residencial, a Eloísa se li sumen problemes de salut derivats de la seva feina com a cuidadora d’una parella d’avis, que van obligar-la a agafar la baixa i que dificulten el desenvolupament de les seves tasques laborals.
Júlia Parets del Sindicat de Barri de Poble-sec subratlla que amb la nova llei d’habitatge estatal a la mà “s’hauria d’haver produït una negociació, que no s’ha dut a terme i, per tant, aquest desnonament s’ha d’aturar”.
