El veïnat del barri de Benimaclet ha esdevingut exemple de la lluita veïnal contra els interessos urbanístics que amenacen la seua idiosincràsia social i arquitectònica. A través del Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet i emparant-se en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1988, la constructora Metrovacesa pretén construir 1.345 habitatges amb torres de fins a 20 altures, el que es convertiria en una autèntica muralla entre la ciutat i el que quedaria d’horta. La pressió institucional i el treball de la plataforma veïnal Cuidem Benimaclet i l’Associació de Veïns del barri ha demostrat que les alternatives al PAI són jurídicament i econòmicament viables, és a dir, la desclassificació del terreny o la reducció de l’edificabilitat del projecte urbanístic són solucions plausibles per a protegir el barri.
Un recent informe de la Universitat de València (UV), que aquesta vesprada es presenta al Centre Municipal de Serveis Socials de Benimaclet, certifica la possibilitat d’aturar el PAI de Benimaclet per un cost d’11.487.489 milions d’euros, “una xifra prou reduïda, si tenim en compte que la Torre Miramar de València, avui dia sense ús, va costar 25 milions d’euros”, considera Clàudia Gimeno, una de les autores de l’estudi i membre del departament de Dret Administratiu de la UV, qui subratlla que la reclassificació “no suposaria cap problema jurídic, ja que fins al moment no s’ha començat a urbanitzar”. Per tant, evitar aquesta urbanització massiva suposaria una xifra molt inferior de les previsions de l’Ajuntament de València, que a l’informe municipal situa l’operació en almenys 20 milions d’euros.
El PAI de Benimaclet es va plantejar com la via de finançament que “en el seu dia va trobar l’Ajuntament de València per cobrir les despeses d’aquestes expropiacions”
Per a calcular aquest cost, les autores de l’informe, Gimeno, Reyes Marzal i Andrés Boix, de l’àrea de Dret Administratiu de la UV; i Pasqual Herrero, del departament de Composició Arquitectònica de la Universitat Politècnica de València (UPV), han tingut en compte, d’una banda, les indemnitzacions que hauria d’assumir l’Ajuntament pels terrenys dotacionals cedits per a l’execució dels horts urbans, mitjançant un conveni entre el consistori i la mercantil Anida Operaciones Singulares SL, pel qual aquesta va cedir una superfície de 6.690,410 metres quadrats. I d’altra banda, pels terrenys dotacionals –un total de 69.153 metres quadrats– cedits per a l’execució de la Ronda Nord de València, “que es va tramitar mitjançant procediment expropiatori, però no va ser abonat pel preu just corresponent, ja que els propietaris expropiats van renunciar a rebre’l a canvi de reservar-se el dret a edificar”, matisa Andrés Boix. En aquest sentit, Gimeno remarca que el PAI de Benimaclet es va plantejar com la via de finançament que “en el seu dia va trobar l’Ajuntament de València per cobrir les despeses d’aquestes expropiacions”. “Una dinàmica molt comuna a l’Estat espanyol, on es busca relegar la transformació del sòl a la iniciativa privada, bé perquè resulta més còmode o bé per no necessitar tants funcionaris”, critica Boix.
La resta de superfície del PAI que no està urbanitzada –un total de 193.931,59 metres quadrats– no caldria pagar-la. Així doncs, les indemnitzacions suposarien un cost de 14.305.724 euros, als quals s’han restat les anomenades “garanties caducades”, obtenint com a resultat d’aquesta reducció els 11,5 milions d’euros. Aquestes garanties fan referència als diners que Urbem, la promotora a la qual el consistori li va retirar la condició d’agent urbanitzador en 2018, va pagar a l’Ajuntament, assegurant-se així que l’empresa tiraria endavant amb el projecte, però com no ho va fer, la mercantil no els ha recuperat. Les autores, que s’han basat en la documentació pública disponible per a fer els càlculs, així com en les dades recollides a l’informe municipal, critiquen que s’han trobat “amb molts obstacles” a l’hora de poder accedir a les dades sobre el procediment d’expropiació de la Ronda Nord i els preus que es van fixar.
Reclassificar o reduir l’edificabilitat en un 25%
En el cas que l’Ajuntament no acceptara assumir el cost que suposaria la reclassificació dels terrenys, l’estudi també proposa l’opció de reduir l’edificabilitat dels terrenys dels 0,59 metres quadrats de sostre als 0,15, “per tal de pagar eixos 11,5 milions d’euros amb la mínima edificabilitat possible”, exposa Gimeno. La mesura implicaria que els 1.345 habitatges plantejats es reduirien fins a 350, disminuint el sòl edificable fins a un 25%, una possibilitat que des de l’Associació de Veïns veuen amb bons ulls, ja que consideren molt difícil que l’Ajuntament canvie totalment la seua postura.
Fins ara, València en Comú havia sigut l’únic partit que exigia desclassificar els terrenys. Després de les passades eleccions municipals, la formació ja no té representació a l’Ajuntament i el futur de Benimaclet ha quedat en mans d’un govern format per Compromís i PSPV, qui controla la regidoria d’Urbanisme. Malgrat les promeses del govern municipal d’impulsar “polítiques verdes”, com l’augment de les zones enjardinades o la reducció del trànsit motoritzat, les socialistes sempre s’han posicionat a favor de l’execució del PAI, mentre que la formació de Mònica Oltra ha assegurat que estudiarà l’informe de la Universitat de València.
Ruiz també subratlla el risc d’inundacions que suposaria aquest projecte, ja que “si els camps es converteixen en ciment, el drenatge natural que permet l’horta desapareixerà, així com podria desaparéixer també el teixit veïnal que s’ha creat al voltant dels horts urbans”
Cuidem Benimaclet, que va presentar 1.345 signatures contra el projecte urbanitzador de Metrovacesa, es decanta per la primera alternativa. Mar Ruiz, portaveu de la plataforma, posa l’accent en les conseqüències que comportaria la construcció d’habitatges en una de les zones verdes amb més riquesa patrimonial i agrària de la capital de Túria: “La construcció de finques altes i privades canvia les dinàmiques de proximitat i agreujaria el procés de gentrificació i l’augment del preu del lloguer que sofrim les veïnes del barri”. I afegeix: “Si la brisa que ens arriba de la mar no pot penetrar en el barri, a causa dels edificis d’entre 20 i 30 altures, es produirà l’efecte illa de calor i augmentarà considerablement la temperatura mitjana a Benimaclet”. En aquesta línia, Ruiz també subratlla el risc d’inundacions que suposaria aquest projecte, ja que “si els camps es converteixen en ciment, el drenatge natural que permet l’horta desapareixerà, així com podria desaparéixer també el teixit veïnal que s’ha creat al voltant dels horts urbans”.
El veïnat del barri demana construir edificis públics
Per a fer efectiva una d’aquestes alternatives, cal modificar el PGOU de 1988, un pla, segons Gimeno, “obsolet” i que “ja no respon a les necessitats reals que té la ciutadania actual i a les realitats econòmiques i socials d’avui dia”. De fet, des de la plataforma veïnal, asseguren que el que realment demana la població del barri és posar fre als interessos privats i que es reclassifique el terreny a sòl no urbanitzable perquè es puga edificar obra d’interés públic. En efecte, tal com es recull a l’informe Estratègia integral participativa per al barri de Benimaclet a la ciutat de València, elaborat per l’Ajuntament, una bona part del veïnat del barri reivindica un centre de dia, un centre social polivalent, més equipaments sanitaris, un parc inclusiu, la reglamentació dels horts urbans o la recuperació d’alqueries per a l’ús públic. “Aquest projecte ha deixat patent que al barri no falten edificis ni persones, sinó serveis per a gent de totes les edats”, postil·la Ruiz.
El PAI de Benimaclet tampoc respon a les previsions de creixement de la població de fa 40 anys, quan, segons Boix, s’advertia que la ciutat de València creixeria en més de 300.000 persones. Les dades, però, reflecteixen que les previsions no s’han fet realitat. Segons l’Anuari estadístic municipal de la ciutat de València, en l’any 1982, a València hi havien empadronades 786.737 persones; en l’any 2000, la xifra va disminuir fins a les 743.202; i fa tres anys hi havia 792.086 censades. Per tant, l’increment de població des de 1982 fins al 2017 és d’un 1%, tan sols un 0,03% anual en tot el període.
El fet que a València existisquen, des de fa dècades, projectes urbanístics que encara no han sigut desenvolupats o que només han sigut parcialment edificats també demostra aquest sobredimensionament de l’oferta de sòl urbanitzable a la ciutat, “fins al punt que la iniciativa privada, lluny de percebre escassetat d’aquest bé, es veu incapaç de programar i executar tot el classificat com a tal”, conclou l’informe de la Universitat de València.
El veïnat del barri de Benimaclet torna a manifestar-se contra el PAI
El pròxim diumenge 26 de gener, el veïnat del barri de Benimaclet tornarà a manifestar-se per mostrar el seu rebuig a l’execució del PAI i reclamar “un barri sostenible i sense especulació”. La marxa, organitzada per Cuidem Benimaclet, Entrebarris i els col·lectius que formen part de la campanya València no està en venda, està convocada en el marc d’unes jornades que tenen lloc durant tot el mes de gener. Aquestes van començar el passat dia 9, amb una reunió veïnal; i continuaran aquesta vesprada, amb la presentació de l’informe, i el dissabte 18 de gener amb una jornada sobre urbanisme feminista.
Des de la plataforma veïnal s’ha incidit també en la importància d’aquestes jornades i la publicació de l’informe de la Universitat de València, ja que “no tenim molt més temps per a paralitzar el PAI, que és un dels pocs projectes que encara no s’ha aprovat i l’Ajuntament encara podria ser coherent amb el seu posicionament”, conclou la portaveu.
