Un dels llibres més rellevants de la literatura grega de la postguerra és El llibre doble. Dimitris Hatzis el va escriure l’any 1976 i l’editorial Tigre de Paper l’ha traduït fa poc al català. Ens explica, a través de la figura de Kostas, la història de les famílies gregues que van migrar a Alemanya després de la guerra civil.
Kostas es pregunta el perquè del seu desarrelament, del concepte de grecitat –o sigui, de les arrels gregues–, i arriba a la conclusió que és un home sense pàtria. Hatzis ens parla d’un món que es dilueix després d’una dura postguerra que va provocar que molts grecs migressin.
La generació de la postguerra grega va ser una generació òrfena, en paraules de Hatzis, una generació “sacrificada”. Mostra la quotidianitat de la vida de Kostas i de tota aquesta generació de forma magistral.
També ens parla de la solitud de l’ésser humà, del que no pertany a enlloc, i que no està ubicat en cap temps concret, de la nostàlgia i del sofriment.
Tot això amb estil directe, senzill i amb molta sensibilitat. Tot un descobriment.
