Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

‘Un parc per a Parke’: Reyes Pe presenta una instal·lació jugable a Parc Alcosa

Demà, dissabte 19, es descobrirà l’obra que s’ha dissenyat conjuntament amb infants i joves del barri Orba d’Alfafar durant mesos, en una festa amb berenar popular i un concert de Sedajazz. Les peces reivindiquen la falta de parcs infantils en la reconstrucció postdana, alguns reconvertits en aparcaments.

Desfilada dels infants i joves del Parc Alcosa, part del projecte de Massa salvatge amb Reyes Pe i Concomitentes. | Julia Reoyo

L’artista valenciana Reyes Pe, coneguda sobretot per les seues falles tèxtils no normatives, descobrirà dissabte 19 de setembre, al Parke Alcosa, l’obra “un parc per a Parke”. Una instal·lació inflable, jugable i abraçable, dissenyada conjuntament amb una vintena d’infants i una quinzena d’adolescents del barri d’Orba d’Alfafar, conegut popularment com el Parke Alcosa. L’obra denuncia que en la reconstrucció després de la dana no s’ha recuperat la majoria de parcs infantils, i al Parc Alcosa, de fet, un d’ells s’ha reconvertit en un pàrquing.

“Dissabte farem una festa, una celebració de la vida i una oda al joc”, explica l’artista Reyes Pe, i continua: “muntarem un super inflable, mega gran, molt divertit, i unes peces blanetes, com un monstre que han dibuixat les persones menudes i hem dissenyat entre totes”. “Pensem que no hi ha espai per al joc i cal ocupar l’espai també per al joc i la infància i que no siga només per a les adultes, que tenim un problema a l’hora de plantejar l’arquitectura i els espais públics”, diu. “Desapareixen parcs i apareixen pàrquings, és com molt evident que la gent adulta està per sobre de la gent menuda”, sentencia l’artista de Benifaió, un poble a una vintena de quilòmetres d’Alfafar, també afectat per la dana.

“Pensem que no hi ha espai per al joc i cal ocupar l’espai públic també per al joc i la infància i que no siga només per a les adultes”, diu Reyes Pe.

El procés de creació i investigació de l’obra, o del parc de Reyes Pe, s’ha fet conjuntament amb la Koordinadora de Kolectivos del Parke que fa dècades que, entre d’altres, gestiona un centre de dia per a infants i adolescents al barri, i és un projecte mediat per la cooperativa d’art valenciana Massa Salvatge, i finançat per Concomitentes. Alba Oller, investigadora en educació artística i educadora, membre de Massa Salvatge, explica que el projecte, que s’ha gestat durant un any i mig, ha volgut eixir de la urgència de la majoria de projectes que es va realitzar a la zona després de la riuada i “donar espai al desig, al joc, a la imaginació”. “Vam fer una sessió de dol, perquè no podríem començar a imaginar sense passar pel dol amb els menuts i els joves, però també vam fer una sessió d’homenatge per a elles, o siga, que es fessin un homenatge a elles mateixes, que veiessin tot el que havien fet. Després, vam fer una jornada de teatre, de dansa, i finalment, al maig vam convidar Reyes Pe a dissenyar l’obra perquè té una comunicació molt bona amb la infància, volíem que poguera dialogar amb elles”, afirma.

Peces de la instal·lació per al Parc Alcosa, amb Reyes Pe. |David Zarzoso

Totes les participants en l’obra han volgut que fora un parc infantil perquè molts no s’han reconstruït dos anys després de la dana i els que s’han arreglat sovint s’han fet a través de capital privat, provinent, per exemple, de la Fundació Hortensia Herrero, vinculada a Mercadona, o de la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana, que ho fan “sense cap mena de participació de la infància” o del barri, diu Oller, i acaba: “volíem que fora jugable i estigues dissenyat pels infants, com seria el seu parc ideal, i això és el que han fet amb Reyes i és el que mostrarem dissabte”. Sobre per què van decidir treballar al barri d’Orba, Oller no dubta: “Volem que es parle de tot el que s’està fent allà. El Parke és un lloc preciós encara que moltes vegades no es veja ”, conclou.

El procés de creació i investigació de l’obra s’ha fet conjuntament amb els infants i joves de la Koordinadora de Kolectivos del Parke, la cooperativa d’art valenciana Massa Salvatge i Concomitentes

Demà, dissabte 19, a partir de les 17:30 h, en un lloc sorpresa del barri –cal inscriure’s per saber els detalls de l’ubicació encara que la festa serà molt visible–, hi haurà una benvinguda de la Koordinadora de Kolectivos del Parke i Massa Salvatge, a continuació un berenar col·lectiu i molt de temps per a jugar amb la instal·lació. La vesprada acabarà amb el concert de banda infantil de Sedajazz i un espai de postals realitzades per xiquets, xiquetes i adolescents durant l’estiu a partir de fotografies analògiques sobre el joc i la idea de parc, a més de diferents accions festives vinculades a l’obra. Abans, la Koordinadora celebrarà un dinar popular amb les veïnes per parlar de la situació del supermercat autogestionat del barri que està amenaçat de desallotjament.

Una part de l’obra d’art, l’inflable, estarà després en itinerància per altres barris afectats per la dana, però una altra part, uns grans braços i peus tous, es quedaran al Parc Alcosa, les conservarà la Koordinadora perquè els infants en puguen disposar. 


Reyes Pe i l’art usable

L’artista Reyes Pe s’ha fet coneguda al País Valencià sobretot per les seues falles experimentals de materials reutilitzats proveïts per les seues veïnes, no tòxics al cremar-se i sobretot “transitables”, com diu ella. Les meues obres “són interactives, necessiten a les persones per existir, i vull expandir-me dels museus, fora, dins, el que siga, però dialogant amb la gent”, comenta l’artista tèxtil i segueix: “m’encanta treballar en l’espai públic perquè passa gent que no s’ho esperava i s’ho troba, com en les falles, dialoga amb molta gent, molt diversa, no com un museu que la gent que hi va ja coneix el que va a vore”. 

La creadora, que assegura que beu de la seua “abuela que cosia” i va estudiar disseny de moda, comenta que sempre li agrada treballar “des del joc, sempre amb la gent menuda, que és més cansat, i costa molt”, però que per a ella és fonamental, ja que se’ls expulsa de l’espai públic, al·lega, així com que un projecte artístic sempre ha d’estar “vinculat a trobar-nos, encara que ara mateix això siga molt difícil” i “sempre parle de la presència, del tacte”, diu. “Les peces que faig són molt tàctils, de tela, molt unflables, molt blanetes, parlen de trobar-se per a tocar, per escoltar perquè tenen soroll, per olorar perquè fan olor de caramel, tenen molts elements que fan necessària la presència” determina i conclou: “s’hi pot entrar, perquè l’art es pot usar d’una altra forma”.