Els conflictes mediambientals a la zona del Camp no són exclusius de l’entramat de xemeneies que configuren el complex petroquímic. Un dels casos paradigmàtics es troba just a tocar del límit del terme municipal de Tarragona, a la localitat dels Pallaresos (el Tarragonès). El poble, format per un nucli de cases i una urbanització resultat del creixement de població, acull l’empresa Silvalac, dedicada a la fabricació d’una “àmplia gamma de productes de film de polietilè destinats al sector de l’embalatge de gran consum i industrial”, segons consta al seu web.
El primer indici de la problemàtica és, tal com explica Francesc Fortuny, veí i amo d’una pizzeria al municipi, “quan es comença a veure que les façanes estan ennegrides”. Fortuny comenta que es va tractar d’un procés “subtil” que va tardar anys a generar “alarma”, més enllà de suscitar algunes converses entre la població. L’any 2010, mentre el color negre anava avançant per les cases, el veïnat va presentar una denúncia a Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i van rebre una resposta en què s’indicava que “s’havia fet una inspecció i tot funcionava correctament”, recorda Fortuny. Poc temps després, un estudi de la Universitat Rovira i Virgili apuntava que el color negre podia venir del trànsit que circulava per la carretera d’accés al poble, pel pol·len o pel trànsit d’avions que s’enlairaven o aterraven a l’aeroport de Reus.
El grup ecologista GEPEC va difondre el cas, després de veure que “ni l’empresa ni l’administració feien cas de la problemàtica”
Posteriorment, i a la recerca d’altres respostes, el veïnat va organitzar una col·lecta i va encarregar dos estudis tècnics a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per analitzar el component que habitava les façanes i per fer un estudi de la contaminació de l’aire, respectivament. Una vegada presentats ambdós informes, la població s’adona que l’organisme podria tractar-se d’un fong: “Ho acabem de confirmar quan descobrim que hi ha pobles en altres llocs del món que s’han ennegrit perquè tenen destil·leries de whisky, un tipus d’empresa que també emet components volàtils a través dels alcohols”, recorda Fortuny. En el cas dels Pallaresos, els fongs s’alimentarien dels compostos orgànics volàtils provinents d’alguns dissolvents. L’any 2017, el grup ecologista GEPEC va difondre el cas i Jaume Formosa, membre de l’entitat, recorda que tant l’empresa com l’administració “no feien cas de la problemàtica” i que per això van interposar una denúncia que va suposar que l’empresa també comencés a encarregar estudis.
Durant els primers anys, segons dades aconseguides pel digital Porta Enrere, l’empresa va emetre una gran quantitat de compostos volàtils a l’aire, sobretot a través d’emissions difuses –les que no reben cap mena de tractament previ. Tan sols l’any 2007, va alliberar un total de 274.324 quilos, que representen un 49,75% del total de dissolvents de l’empresa –amb una emissió de més de 1.000 quilos diaris– i se situa gairebé trenta punts per sobre del que estipula la Directiva Europea 2004/42. L’any 2009, la companyia va instal·lar un oxidador tèrmic, que reduiria –segons representants de l’empresa– en un 90% les emissions contaminants. La negror de les parets, però, no ha desaparegut.
