Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Un procediment millorable

Els processos participatius impulsats des de les institucions poden arribar a ser transformadors a escala local?

/ Tània Manzanal Cerdà

En primer lloc, cal assenyalar que la introducció de processos participatius en els projectes públics va ser una exigència del moviment veïnal quan aquesta pràctica no existia en les administracions públiques. Com totes les bones idees abstractes, només quan es materialitzen es poden veure les seves limitacions. Avui, la participació formal està incorporada a les pràctiques públiques i estem en millors condicions d’avaluar les seves bondats i limitacions.

Entenem que propiciar la informació i la contrastació de punts de vista és bona. En aquest sentit, considerem que els esforços per fer que més persones prenguin part en la discussió dels projectes és oportuna. Com també és important tractar d’incorporar als processos col·lectius socials habitualment infrarepresentats.

Però, tal com s’estan fent, els processos actuals tenen massa limitacions. Un bon procés participatiu ha de ser, fonamentalment, deliberatiu: avaluar els pros i contres dels projectes, buscar solucions adequades. I aquí sorgeixen els problemes. En primer lloc, es dona la mateixa importància a les individualitats que a les entitats organitzades. Sovint, aquestes últimes plantegen propostes que han estat amplament debatudes (en molts barris, fruit d’un treball en xarxa entre entitats i col·lectius i de debats on participa part del veïnat). El fet de situar aquestes propostes com una més, rebaixa el valor del mateix procés i frustra els treballs de llarga durada de les entitats. En segon lloc, els processos en els quals prima la votació (per exemple els pressupostos participatius) són encara menys deliberatius, i a més incorporen biaixos, pel fet que la participació digital acaba donant més pes a determinats grups d’edat i de posició sociocultural. En tercer lloc, es tendeix a propiciar la participació individual, puntual, poc comunicativa, per damunt del treball organitzat, continuat, reflexiu, que creiem bàsic per enfortir la gent sense poder.

Hi ha molt marge de millora dels processos participatius, començant per la qualitat de la informació que es dona a la població, o canviant els dissenys dels processos, iniciant els debats a partir de les propostes elaborades pels col·lectius organitzats, que reconeguin la feina feta

Cal considerar, a més, que la participació “política” no forma part del model de vida dominant, centrat en el treball mercantil, les cures domèstiques i l’individualisme consumista. Per últim, constatar que sovint aquesta participació de baix nivell es confronta tant amb propostes elaborades per la mateixa administració, com en negociacions prèvies de la mateixa amb grups de poder econòmic que condicionen les polítiques públiques i el marc del debat.

Hi ha molt marge de millora dels processos participatius. Començant per la qualitat de la informació que es dona a la població. En segon lloc, canviant els dissenys dels processos, per exemple, iniciant els debats a partir de les propostes elaborades pels col·lectius organitzats, que ajudin a centrar els debats i reconeguin la feina feta. Incorporant mecanismes deliberatius previs als processos que incorporen votacions. També facilitant diverses formes de votació (digital, presencial) per possibilitar que tothom pugui realment participar. O fomentant l’organització autònoma de la gent.

Trencar hàbits de poca implicació pública de gran part de la població no es pot fer només per mitjà de la propaganda. La participació només és robusta si forma part de la vida quotidiana de la gent. Això implica un disseny institucional adequat del conjunt d’activitats socials: treball mercantil, cures i vida familiar, educació, lleure. Sense aquest disseny, la participació real sempre serà cosa d’una minoria social. I també és una qüestió de recursos: els activistes, la gent corrent, mai en té prou per fer front a l’enorme poder dels grans grups empresarials. Com s’ha vist amb la frustrada consulta de la gestió de l’aigua a Barcelona. Agbar ha aconseguit liquidar de facto un dret de consulta. I encara que la consulta s’hagués arribat a realitzar, els partidaris de la municipalització ens haguéssim enfrontat a una molt desigual campanya propagandística.

Per això considerem que el dret a participació està encara a les beceroles, que forma part d’una llarga lluita per la igualtat i la democràcia, i que cal superar el marc actual per fer-la més efectiva.

Article publicat al número 549 publicación número 549 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU