Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Un projecte etnocida i ecocida

La implantació del Tren Maia és una mostra del desencaix entre capital i vida, un paradigma de la incompatibilitat entre el desenvolupisme amb els drets dels pobles originaris i també els de la naturalesa. La seva posada en marxa és tota una declaració de guerra sense tancs contra el poble maia i la Mare Terra amb impactes a escala global

El traçat del tram 6 del Tren Maia a Bacalar, a l'estat de Quintana Roo | Orsetta Bellani

El mal anomenat Tren Maia ens mostra la contradicció irresoluble entre capital i vida. És un paradigma de la incompatibilitat dels projectes desenvolupistes amb el respecte als drets dels pobles originaris i de la natura, una guerra sense tancs contra el poble maia i la Mare Terra que tindrà conseqüències globals. La selva maia, la segona més gran després de l’Amazònia, ha patit la tala de 3,4 milions d’arbres (segons que admeten fonts governamentals) per obrir pas a les vies fèrries.

Aquest projecte de reordenació territorial està violant drets humans, drets del poble maia i de la natura, tal com han documentat sis relators de l’Organització de les Nacions Unides, així com el Tribunal Internacional dels Drets de la Natura celebrat a Valladolid (Yucatán) el març de 2023. En la seva sentència, aquest organisme considera provat que el Tren Maia representa un crim d’etnocidi (la destrucció de maneres de vida i de pensament) i d’ecocidi (la destrucció de la Mare Terra).

Com assenyala Miriam Moreno, del col·lectiu SOS Cenotes, el model de despullament que representa Cancún, des dels anys noranta s’intensificarà a tota la península de Yucatán. Serà “una colonització en temps real”. La vulneració de drets humans en l’execució del projecte afecta, segons aquesta activista, de forma especialment greu les dones, allunyades de les preses de decisió perquè els propietaris de la terra són els homes, i amb els riscos que representa per als seus cossos la militarització i l’augment de la presència del crim organitzat a tota la regió.

Aquest no és un problema “mexicà”, sinó que respon a una aliança del capital transnacional i governs còmplices, com l’espanyol, que proclama la defensa dels drets humans mentre propicia la participació de Renfe i altres empreses

Per al poble maia, “tot allò que té ombra, té vida; tot allò que té vida, té esperit”. La sagrada aigua (Kil’iich Ja’) és crucial en la filosofia maia. Com ens explica l’investigador maia Manuel May, continuen presents les celebracions dedicades a Yúum Cháak (Senyor/a de la pluja) i a Tzukan (la serp emplomada) guardiana de coves i cenotes. Els éssers humans tenim un deure de cura amb la natura perquè ens dona la vida, però també perquè com a éssers vius responem davant les agressions i el despullament que l’extractivisme neocolonial exerceixen sobre la seva pell. El canvi climàtic que pateix el planeta és un símptoma de les conseqüències que megaprojectes com el Tren Maia representen per a la nostra casa comuna.

Aquest no és un problema “mexicà”, sinó que respon a una aliança del capital transnacional i governs còmplices, com l’espanyol, que proclama la defensa dels drets humans mentre propicia la participació de Renfe i altres empreses en aquest projecte. La Natura, com afirma Moreno, “no oblida”. Frenar el Tren Maia s’hauria de considerar una prioritat dins de la lluita pels drets de la natura, per un canvi paradigmàtic que posi la vida al centre. Acabar amb la selva maia representa alhora eliminar la cosmovisió maia, aquella que precisament ens mostra una manera de viure en harmonia amb la Mare Terra, tan urgent de replicar en aquests temps de col·lapse civilitzatori. 

Article publicat al número publicación número de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU