Els italianòfils apassionats de la novel·la gràfica podran celebrar finalment un esdeveniment molt esperat. Per primera vegada, es publica l’edició en català d’un còmic del dibuixant romà Zerocalcare, editat per Pol·len edicions (2024). Kobane Calling, un títol de referència clara entre el punk i el Kurdistan, explica els seus viatges a la República de Rojava entre l’any 2014 i 2015.
Zerocalcare és el pseudònim de Michele Rech, un dibuixant romà molt lligat al seu barri, Rebibbia. Des del començament de la seva carrera com a dibuixant, la frontera entre l’íntim i el polític es barreja a les seves obres. Va començar la seva activitat com a dibuixant al final dels seus estudis de batxillerat, creant una història còmica sobre la contracimera del G8 a Gènova, el juliol de 2001. També va participar en diverses edicions del festival d’art Crack – Fumetti Dirompenti (Crack – Còmics Transgressors) al Centre Social Forte Prenestino, de Roma, així com en nombrosos actes organitzats en centres socials italians.
Des del començament de la seva carrera com a dibuixant, la frontera entre l’íntim i el polític es barreja a les seves obres
A més a més, va il·lustrar innombrables cartells per a concerts i esdeveniments, així com portades de discos i fanzins per a artistes de punk rock, hardcore i Oi! Des del 2003 treballa com a il·lustrador al diari Liberazione i col·labora amb el setmanari Carta, el mensual la Repubblica XL (espai underground italià), i la revista Canemucco. Va escriure el web còmic Safe Inside per a la versió en línia de DC Comics, Zuda Còmics.
El 2006 va publicar dos contes al còmic GeVsG8, elaborat durant la campanya de recaptació de fons per Supporto Legale, l’entitat antirepressiva de suport als represaliats de Gènova 2001. El 2007, en col·laboració amb el dissenyador gràfic Push/R, va crear el còmic La política no hi té res a veure, inspirat en l’assassinat d’un jove antifeixista italià, que la premsa va intentar explicar com a una “baralla entre borratxos”. L’any 2011, amb motiu del desè aniversari del G8 a Gènova, va publicar un relat autobiogràfic titulat “A.F.A.B. All Forestals Are Bastard”, recordant la seva experiència al G8 de Gènova, on va ser atonyinat per la policia forestal.
La seva carrera fa un gir important l’any 2011, quan publica el seu primer còmic titulat La profecia de l’armadillo, en relació amb el blog on publica cada quinze dies unes converses personals on dialoga amb la seva consciència en forma d’armadillo. El llibre va ser un èxit: més de vint mil exemplars venuts i cinc vegades reeditat. Des de llavors, ha publicat més de vint novel·les diferents i ha participat en l’adaptació cinematogràfica dels seus llibres i en dues sèries de dibuixos animats de Netflix: Tallar per la línia de punts i Aquest món no em farà mala persona.
Un periodisme dibuixat
Com ja va explicar en una entrevista a la Directa, Zerocalcare va “acabar al Kurdistan més per raons polítiques que per fer un còmic”. I de fet, no es tracta d’una novel·la gràfica en el sentit clàssic del terme, tant pel que fa a l’estructura com a la manera de narrar. L’obra transcendeix els límits de la ficció tradicional, combinant elements de crònica periodística i autobiografia gràfica. En aquesta versió ampliada, combina tres relats diferents, de tres moments importants, recosint els buits temporals, amb incisos i recordatoris.
La primera part es basa en el viatge que va fer al Kurdistan turc l’any 2014. La segona, en el Kurdistan sirià l’any 2015, i l’última és sobre la història de Lorenzo Orsetti, militar anarquista, antifeixista i italià que va lluitar al costat de la Unitat de Protecció Popular de la milícia kurda. Orsetti va morir en combat al poble sirià d’Al-Baghuz Fawqani, prop de la frontera amb l’Iraq, la matinada del 18 de març de 2019. Hi havia anat per lluitar contra l’Estat Islàmic en l’ofensiva kurda contra l’últim bastió de l’organització present a Síria.
La publicació original de l’obra recorre aquest anar i venir de l’autor. La primera part es va publicar en gener de 2015, com a primer relat breu a la revista italiana Internazionale. Un any després, va ampliar l’escrit amb el seu segon viatge, i es va convertir en un llibre. Quatre anys després de la primera edició, Kobane Calling va tornar a ser editat afegint la història d’Orsetti. I encara que ja ha passat una dècada des de la primera publicació i que l’obra ja no està molt en voga, Aida de Prada, editora de Pol·len, ho va tenir molt clar: “volíem portar Zerocalcare en català i pensàvem que era important parlar de lluites com les del poble kurd, que sempre és recordada”.
En el còmic, fa moltes referències, no només a la situació actual, sinó també a tota la història del poble kurd i la guerrilla de PKK, junt amb una anàlisi històrica, que recull diverses fonts directes per explicar i acompanyar qualsevol mena de públic interessat en el conflicte. No és només una explicació sobre la guerra, sinó que posa en relleu la valentia i la resiliència de les persones que lluiten per la seva llibertat i supervivència. La combinació de l’humor i tragèdia, així com la seva capacitat per a capturar moments de la vida quotidiana enmig del conflicte, fan d’aquesta obra una lectura imprescindible.
Un punt de partida per un nou relat
Poder transportar a un altre context cultural no ha sigut gens fàcil, encara que el resultat poc mostra aquesta diferència. Zerocalcare és conegut a Itàlia per la seva parla estrictament romana, amb gerga i referències molt lligades al territori. “Per això vam pensar que en lloc de posar-nos a traduir literalment, havíem de pensar en com seria aquesta parla, aquest context, si haguera passat aquí a Catalunya. I no és fàcil. Com expliques que és un supplí? Doncs nosaltres hem pensat en una croqueta”, exposa Aida de Prada. I no només això, també totes les referències culturals, tot i la poca distància, des del manga de El puny de l’estel del nord fins als dibuixos animats que es veien a Itàlia als anys vuitanta. “Hem intentat mantenir totes les referències, per petites que fossin, encara no que eren tan mainstream”, afegeix.
El llançament obre la porta a futures traduccions d’obres de Zerocalcare i altres autors de còmic italians i internacionals, ampliant l’horitzó de la literatura gràfica en català. La recepció d’aquesta edició serà un indicador important de l’interès i l’acollida d’aquest gènere entre les lectores catalanes. Pròximament, es publicaran més obres de l’autor, alternant les seves obres més polítiques amb les més íntimes, sempre que sigui possible discernir les unes de les altres. La següent serà, segon fonts de l’editorial, la traducció al català de l’última novel·la de l’autor romà, Quando muori resta a me, publicada enguany.
