Un sí com una casa i un sí com una avinguda. Un sí com un poble i un sí com una gran ciutat. Un sí al valencià que faça trontollar els carrers. Fa uns dies al País Valencià les famílies de nens i nenes escolaritzats a l’ESO i Primària havien de votar en una “consulta” a què el govern de PP i VOX van fer sota una falsa bandera de la llibertat de tria lingüística. Una consulta viciada i amb trampa (perquè ni votant valencià es rebrà tota l’escolarització en aquesta llengua, ni perquè es podrà dur a terme en tots els centres el que realment han votat les famílies). Una consulta que venia a voler desterrar el valencià de les escoles i els instituts. Pensada en alimentar l’odi i segregar encara més els estudiants valencians. Una consulta que el conseller Rovira pensava que els anava a donar la raó absoluta i que, al final, la mobilització social i dels centres públics ha fet que no els eixira com ells volien. Perquè sí, la gent ha triat majoritàriament el valencià (encara que cal fer excepcions en algunes zones i en centres privats/concertats).
Famílies pel valencià és una plataforma que ha fet una feina infatigable des del primer dia, arran de la “consulta” que venia a desterrar el valencià de les escoles i els instituts
Us recomane molt anar a l’article d’opinió que va escriure fa uns dies Berta Serra (Plataforma per la Llengua) en aquest mitjà per a entendre realment què suposava la consulta i com es pot llegir el resultat. El que vull jo en aquesta columna és parlar de com hem viscut la consulta a casa i amb els amics que tenen criatures en edat escolar a la comarca de l’Horta i a la ciutat de València. A casa, hem seguit les plataformes en defensa del valencià (Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua… que també han estat fent campanyes actives), però, sobretot, a Famílies pel valencià. Una plataforma nascuda arran de la consulta que han fet una feina infatigable des del primer dia. Una tasca voluntària, autoorganitzada al marge d’organitzacions ja existents. I que naix de la preocupació de famílies d’arreu del País Valencià. Seguir-los era veure tots els cartells que anaven fent, com explicaven la llei punt per punt amb gràfiques, amb esquemes… com ho feien en diferents llengües per arribar a tota la comunitat educativa.
Seguir-los al grup de Telegram era adonarse’n de la quantitat de xerrades informatives que anaven fent en totes les comarques del País. Els materials que feien corrien com la pólvora: cartells disponibles a la seua web per poder descarregar gratuïtament, vídeos a les xarxes socials de diferents perfils (músics, influenciadors, escriptors…) parlant de la consulta i de per què calia marcar Sí al valencià… Una tasca ingent per a explicar que una educació en valencià és una educació de qualitat per a tot l’alumnat, sense importar el seu origen. I que per a tindre-la calia marcar un Sí al valencià en la consulta.
Cal que la tria del valencià, el sí com una casa, no siga tan sols per a les escoles. Que el sí al valencià siga quan anem a comprar el pa, quan llegim un llibre, quan parlem amb les veïnes
El dia que s’anunciaven els resultats tot eren nervis. Sabíem que la consulta és una trampa, però era important guanyar-la. Era molt important. I, així i tot, sabíem que passara el que passara en les zones castellanoparlants la pèrdua era molt gran. I vam anar veient tuits, pobles on guanyava el valencià, centres on la majoria dels vots pel valencià era aclamadora. I anàvem respirant un poquet, no estava tot perdut, hi havia batalla.
Hi ha marge per guanyar, la societat civil responia a uns polítics indecents que volen a tot preu eliminar el valencià de les escoles, dels carrers, de les institucions. Ens cal molt camí per a recórrer (ara cal que es puga estudiar realment en valencià), cal més mobilització i, sobretot, que la tria del valencià, el sí com una casa, no siga tan sols per a les escoles. Que el sí al valencià siga quan anem a comprar el pa, quan llegim un llibre, quan parlem amb les veïnes. Que el sí com una casa siga quan anem al banc, quan veiem una pel·lícula, quan anem de concert. Que el sí siga el dia a dia. Que el sí isca de les cases i arribe als carrers. Ens hi va el present i el futur de la llengua.
