Hi treballava de metge, però moltes de les decisions que hi prenia no les marcava el criteri mèdic. “L’objectiu d’atendre un pacient és que no fos pacient”, resumeix Aran (nom fictici a petició de la font), sobre la feina en una de les 18 mútues col·laboradores de la Seguretat Social. “Es tracta d’intentar descobrir que la persona s’ho inventa, o bé de buscar arguments per tal que no pugui garantir que el dany que té és causat per la feina”, detalla sobre el procediment per emetre el diagnòstic fonamental com a metge de mútua: origen laboral o no laboral.
La possibilitat que siguin associacions d’empresaris “no lucratives” –com la llei general de la Seguretat Social defineix les mútues– les encarregades de valorar si les patologies de les treballadores ateses són derivades de la seva feina, és una excepcionalitat a escala europea. I és l’opció escollida per la gran majoria d’empreses. “Ho ha respectat el franquisme i els governs del PSOE i el PP; ningú es planteja eliminar aquestes figures, que són empresaris actuant en la lògica d’un sistema de seguretat social”, exposa Miguel Arenas, professor de Dret del treball i seguretat social a la UAB i advocat del Col·lectiu Ronda.
“Ningú es planteja eliminar aquestes figures, que són empresaris actuant en la lògica d’un sistema de seguretat social”, exposa Miguel Arenas, professor de Dret del treball i advocat del Col·lectiu Ronda
A més de tots els casos que ha acompanyat als tribunals, Arenas destaca que ho ha vist en primera persona, quan a principis dels anys 2000 treballava per una de les principals mútues, FREMAP. “El discurs era ‘a cada treballador se li ha de donar el que li pertoca’, però després veies que el funcionament de la mútua era amb lògica completament economicista: reben ingressos per part de l’Estat en forma de cotitzacions i el que fan és pagar prestacions, i tot i que no poden tenir beneficis sí que poden tenir excedents, de manera que procuren tenir un resultat econòmic positiu, per no desaparèixer, com ha passat ja amb moltes altres, que les han fusionat”, detalla Arenas sobre les bases del funcionament del sistema mutual. Un “paradigma de la col·laboració publicoprivada”, el descriu la patronal del sector, AMAT, que aplega les 18 mútues autoritzades pel Govern espanyol.
Des de mitjan dècada dels 90, successius governs estatals han ampliat el ventall de competències de les mútues, que han traspassat el terreny en què històricament quedaven delimitades, el de les malalties i accidents fruit del treball. Així és que les empreses que s’han associat a una mútua per cobrir contingències professionals –l’enorme majoria– també poden acordar-hi la gestió de les contingències comunes. És a dir, el pagament de la prestació per la incapacitat i la supervisió –control del criteri del personal mèdic de l’atenció primària– davant les baixes de les seves treballadores.
Des de mitjan dècada dels 90, successius governs estatals han ampliat el ventall de competències de les mútues, que han traspassat el terreny en què històricament quedaven delimitades, el de les malalties i accidents fruit del treball
També tenen delegat gestionar la prestació per cessament d’activitat de les autònomes, la de cura de fill/a amb una malaltia greu i la de risc durant l’embaràs i la lactància. Personal mèdic d’atenció primària i sindicats identifiquen pràctiques que suposen una deixadesa de la seva responsabilitat també en relació amb aquestes prestacions.
A l’Hospital de Bellvitge, per exemple, en els darrers tres anys set treballadores han arribat a judici arran que MC Mutual els denegués la prestació que els corresponia a la setmana 12 de gestació. “Continuen donant les baixes a les embarassades a la setmana 28, encara que els tècnics de prevenció de riscos deixen per escrit que hi ha un risc evident per les gestants, i ho fan perquè saben que la majoria d’afectades no denunciaran, així que és una pràctica que surt a compte a la mútua; ningú la sanciona”, explica Maribel Ramírez, secretària d’acció sindical i salut laboral de CGT.
Pal a la roda de la prevenció de riscos
Una de les conseqüències que més preocupa les expertes en salut laboral, sindicats, advocades laboralistes i personal mèdic de l’atenció primària sobre el funcionament de les mútues, és que part de la sinistralitat laboral –patologies originades o agreujades per la feina– queda invisibilitzada; fora dels registres oficials d’accidents de treball i malalties professionals. I són les dades que recullen les que permeten cridar l’atenció sobre els canvis necessaris per prevenir els riscos que anteriorment les empreses no han evitat i han danyat la salut de qui hi treballa.
Amb l’objectiu de reduir despesa en les prestacions i l’atenció sanitària que han de cobrir en els casos de malalties professionals i accidents de treball, la tendència identificada al sistema de mútues és diluir l’origen laboral de les patologies i derivar-les com a contingències comunes a l’atenció primària. Per Mònica Pérez, responsable de salut laboral de CCOO, s’explica per “l’interès de no declarar malalties professionals i accidents de treball”: “La llei de prevenció de riscos diu que si n’hi ha, l’empresa ha d’investigar les causes i millorar la prevenció, de manera que els surt a compte per evitar la inversió i canvis”, afirma.
Una tendència identificada al sistema de mútues és diluir l’origen laboral de les patologies i derivar-les com a contingències comunes a l’atenció primària
“Una treballadora que té una patologia derivada de la feina no hauria d’haver-la tingut, perquè s’hauria d’haver previngut, i a sobre no cobra el que li pertoca si no es reconeix com a patologia d’origen laboral, ni opta a certa compensació per part de l’empresa”, problematitza la doctora experta en medicina del treball Consol Serra, directora del Centre de Recerca en Salut Laboral (CISAL) de la UPF.
Explica que a l’Hospital del Mar, on treballa, han trobat pacients que han pogut duplicar la pensió quan han aconseguit que se’ls reconegui l’origen laboral de la malaltia, gràcies al suport que els han donat des del centre sanitari per a fer-ho. El procediment burocràtic per reclamar el reconeixement de contingència professional no és senzill, critica Serra.
“Si amb les cotitzacions has estat pagant una mena d’assegurança per si mai et passa alguna cosa, i quan et passa te la deneguen, perquè diuen ‘vostè s’ha fet això a casa’, és un gran perjudici pel pacient”, critica l’experta en medicina del treball Consol Serra
“Si amb les cotitzacions has estat pagant una mena d’assegurança per si mai et passa alguna cosa, i quan et passa te la deneguen, perquè diuen ‘vostè s’ha fet això a casa’, és un gran perjudici pel pacient, i també ho és socialment, si no s’obliga l’empresa a corregir les condicions que han provocat la malaltia i afecta altres treballadors”, exposa la metgessa.
Imma Cortés, cap del Servei de Salut i Treball de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), destaca que en sectors com les cures i el turístic hi ha els dos biaixos que més detecten en el subreconeixement de malalties relacionades amb el treball: el de la precarietat i el de gènere. Hi coincideix l’advocat Miguel Arenas, que afegeix que les mútues “només tenen especialització en traumatologia, quan cal molt més per atendre les contingències professionals que estem trobant, com ara les que tenen a veure amb riscos psicosocials”. A més, el lletrat problematitza que el funcionament de les mútues, el control del qual és responsabilitat de la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, “continua sent molt opac”.
A la Directa 587, disponible el dilluns 3 de març, ens fixem en els costos del sistema de mútues, tant en la salut de les treballadores com, també, del sistema sanitari públic.
