L’anomenada conquesta d’Amèrica va ser el primer gran experiment de la història d’imposició d’un sistema colonial, un terme que, no en va, etimològicament pren el nom del tingut per descobridor d’aquell territori. Però també fou el laboratori inèdit per a un protocapitalisme basat en la presa de possessió privada de les terres, el comerç transatlàntic de mercaderies i una explotació de la força del treball sense llei que subvertia a la baixa els vells lligams feudals. En van ser víctimes les poblacions originàries, pràcticament aniquilades (particularment al Carib), però també grans contingents humans apressats a Àfrica per servir de mà d’obra esclava, i també grups de població europea forçada a abandonar el continent pel fet de ser pobres, per dur una vida socialment reprovable o per motius de persecució ideològica o religiosa.
El manual Malditos de tierra y mar de Rodri Robledal, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, fixa la mirada en els dos darrers grups per traçar un contrarelat dels tres primers segles de dominació europea a Amèrica –fins al moment de les independències– tot rastrejant individus i col·lectius que van desafiar el poder dels imperis per cercar formes de viure i organitzar-se al marge d’aquest model. La incapacitat d’exercir el control total sobre unes terres i mars inabastables va possibilitar multitud de provatures dissidents, de les quals la pirateria n’és la més coneguda avui. Lluny de les visions romantitzadores de la novel·la decimonònica i de Hollywood, Robledal indaga en el fonament polititzant i l’alè antisistema d’uns personatges que confrontaven l’ordre hegemònic i anaven per lliure (tot i que alguns van acabar al servei de les potències per mitjà de relacions corsàries).
La pirateria va nodrir algun intent notable d’estructura social alternativa al poder establert, com el cas extraordinari de la comunitat bucanera de l’illa de la Tortuga (al nord de l’actual Haití) on, durant unes quantes dècades del segle XVII, s’hi va establir un grup d’uns quants milers de persones foragitades d’altres enclavaments caribenys, amb l’assalt de vaixells com a principal modus vivendi i amb un model d’organització de confraria amarat d’igualitarisme i assemblearisme. La persecució va marcar també la història del cimarronatge, és a dir, els grups de persones d’origen africà que fugien de l’esclavatge i que va produir episodis tan notables com mal estudiats, com el del quilombo del Palmares, al nord de l’actual Brasil, on es va forjar una comunitat prou organitzada i amb capacitat d’autodefensa que va perviure poc més de cent anys, en bona convivència amb poblacions indígenes.
El volum profunditza també en altes aspectes més anecdòtics però de gran interès, com els amotinaments en vaixells, o les tavernes portuàries com espais de comunicació i propagació d’idees. Un volum confegit sense recerca directa pròpia, a base de buidatge de la literatura, moderna i contemporània existent sobre la matèria però, amb tot, una funcional introducció a un aspecte poc abordat per la història oficial de l’Amèrica colonial.
