Al barri de Benimaclet, al nord de la ciutat de València, acariciant la ribera de l’horta a pesar de la presència de la Ronda Nord –l’estructura viària metropolitana que rodeja aquest costat de la ciutat– creix dia a dia una històrica alqueria d’alt valor etnològic i arquitectònic que data de finals del segle XVIII. Al final del carrer Diógenes López Mecho, a tocar de la plaça de les Tretze Roses –batejada així per l’Assemblea Feminista de Benimaclet– hi trobem, sempre amb els braços i portes obertes, el Centre Social Okupat i Anarquista (CSOA) l’Horta.
La finca, coneguda des dels seus inicis com l’Alqueria Tello, dedicada al cultiu i venda de flors (Flores Amanda, formada per una alqueria, patis i viver en el Camí del Farinós 16–, va ser inclosa l’any 1989 –dins del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU)– en un programa urbanístic que, fins a 1999 es desenvoluparia per via d’expropiació i, a partir d’aleshores i fins ara, mitjançant un procés –legitimat sota “l’interès general” per part de l’administració municipal– que atorga la disposició i explotació urbanística dels terrenys a una constructora, sota la denominació de Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet-Est.
L’Alqueria Tello va ser abandonada per empreses i institucions, iniciant-se un procés de degradació, agreujat a partir de 2003. L’any 2005 va haver-hi una primera okupació
L’Alqueria Tello va ser abandonada per empreses i institucions, iniciant-se un procés de degradació, agreujat a partir de 2003. L’any 2005 va haver-hi una primera okupació. L’alqueria, que disposa de dos edificis, va assumir la doble funció de projecte de vivenda i Centre Social Okupat Anarquista (CSOA). En aquesta primera etapa –de 2005 a 2007– van sorgir conflictes entre una família que hi vivia i el jovent del CSOA, al que es va sumar l’assetjament policial i de matons pagats per l’expropietari– suposant així el fi del projecte d’okupació, tant del social com de l’habitacional.
A finals de març del 2012, durant una vaga general, al voltant de trenta persones van okupar de nou la finca amb un objectiu clarament polític, engendrant allí l’avui conegut com a Centre Social Okupat Anarquista (CSOA) l’Horta. Començava així el procés de restauració, recuperació i neteja de l’espai; els edificis es van rehabilitar i les terres es van tornar a llaurar.
Segons ens explica Irene, militant de l’Assemblea Política CSOA l’Horta, “els cinc primers mesos de l’okupació van ser molt durs, tant pel que fa al treball intern de redignificació, com pels torns de vigilància per assegurar l’espai”. Però –segons recorden– l’alerta permanent no era l’únic sentiment que es vivia en aquells primers mesos, també la il·lusió, per un espai tan ple d’oportunitats. “Vam rebre suport d’altres espais okupats, com els ja desapareguts CSO El Nido i CSO Proyecto Mayhem”, assenyala Irene. I afig: “Sens dubte som hereues d’altres espais, d’altres lluites”.
Ha teixit nombrosos vincles amb altres espais i projectes polítics, especialment al barri on creix, Benimaclet, com ara l’Assemblea Feminista, el Centre Social Bar (CSB) Terra o l’assemblea veïnal Cuidem Benimaclet
Des d’aleshores el CSOA l’Horta ha teixit nombrosos vincles amb altres espais i projectes polítics, especialment al barri on creix, Benimaclet, com ara l’Assemblea Feminista, el Centre Social Bar (CSB) Terra o l’assemblea veïnal Cuidem Benimaclet. Alhora ha participat en projectes a escala de ciutat com en Juntes sense por, València no està en venda o EntreBarris, i sempre amb la mirada posada –de vocació internacionalista– en companyes d’altres parts del món, com ha quedat patent amb la visita de Brigades Internacionals al llarg dels anys, com el 2021 amb la visita de les zapatistes de La Gira Per La Vida –integrants de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) i el Congrés Nacional Indígena (CNI).
Així, durant 10 anys , “ha esdevingut en un espai físic on dur a terme les diferents lluites –com ara la lluita per l’habitatge i pel territori–, orientar una transformació social, un nou món, per l’autogestió, l’okupació i el transfeminisme”. “El CSOA l’Horta no ha deixat d’expandir-se més enllà de la tanca verda de l’antiga Alqueria Tello, i de teixir una xarxa social revolucionària enfortida amb dinàmiques basades en la solidaritat, el suport mutu i, en definitiva, de l’anarquia”, diuen.
La millor estratègia és “tindre’ns”
Durant els primers mesos d’activitat van sortir al voltant de l’alqueria nombrosos horts autogestionats, els quals actualment conformen un total de 84 parcel·les en una superfície de 8.000 metres quadrats. Així va esclatar com una nova flor un dels primers col·lectius de l’espai: Hortets.
Junt amb Hortets, i amb el pas de les primaveres, els col·lectius i projectes es van multiplicar. Avui dia hi trobem, a més d’Hortets, l’Assemblea de Solidaritat en Méxic, el Grup Definit de Gestió, l’Espai Musical Alliberat, la Casita de la Huerta, Muai Tai, la Biblioteca Anarquista de l’Horta, l’Assemblea Política de l’Horta, Legerin Azadi, Arada, GRAMA, Teatre Mariner, l’Assemblea Feminista de Benimaclet i l’Oficina per l’Okupació de València.
“El CSOA l’Horta és casa de totes, si és que hi ha cases d’algú”. Així ho resumeix Adrià, militant del CSOA l’Horta a vàries de les seues assemblees
“El CSOA l’Horta és casa de totes, si és que hi ha cases d’algú”. Així ho resumeix Adrià, militant del CSOA l’Horta a vàries de les seues assemblees. Qui a més no dubta en assenyalar que “la millor estratègia és tindre’ns”. I és que, tal com ens informen des de l’equip jurídic, l’Horta es troba en perill legal constant. “És un moment de post-ofensiva judicial per part de la SAREB, mitjançant una gestora de fons i actius tòxics per a diverses mercantils: AHORA ASSET MANAGEMENT SL”, ens explica un dels advocats.
“Actualment i fins ara, la SAREB SA no ha pogut motivar suficientment la causa per a poder desnonar l’Horta”, precisen. En aquest sentit, cal recordar l’intent desallotjament il·legal perpetrat el 14 de desembre de 2021, l’aturada del qual consideren “una victòria política”. Per ara han guanyat dos procediments contra l’Horta, ja que, segons expliquen des de l’equip jurídic, “coneguem el 300 % de l’evolució legal, cadastral i registral de l’espai, mentre la SAREB no ha pogut verificar els metres quadrats que assegura posseir”.
A més, assenyalen que l’Horta també està amenaçada per l’Ajuntament de València, que per la via administrativa “podria orquestrar una operació urbanística que, amb força de llei podria fer tremolar el projecte polític de l’Horta.” El Programa d’Actuació Integrada (PAI) ara es desenvolupa com a PLA ESPECIAL “per a –segons l’equip jurídic– legitimar un disseny de l’antic PAI sense cap tipus de modificació pel que fa a l’edificabilitat”.
Des de l’assemblea veïnal Cuidem Benimaclet, des d’on lluiten diàriament en defensa d’aquestes terres agrícoles, asseguren que tindre el CSOA l’Horta al barri els dóna molta força. En paraules de Mireia, militant de Cuidem Benimaclet “el CSOA és un pulmó que ens recorda la importància de l’horta, la qual forma part no sols del nostre barri sinó de tota la ciutat de València, i que aquest és un espai on col·lectivament podem sembrar utopies, com ho hem fet ja amb l’experiència de tots els horts okupats durant aquests últims deu anys”.
Tots aquests horts autogestionats i okupats, regats amb l’aigua del braç de l’Alegret –pertanyent a la Séquia Major de Mestalla–, es trobarien ara com ara amenaçats pels plans de l’Ajuntament de València
Però tots aquests horts autogestionats i okupats, regats amb l’aigua del braç de l’Alegret –pertanyent a la Séquia Major de Mestalla que històricament nodreix d’aigua les terres d’aquest punt de l’horta–, es trobarien ara com ara amenaçats pels plans d’Elisa Valía –regidora del Cicle Integral de l’Aigua, Participació i Acció Veïnal, Transparència i Govern Obert, i Presidenta de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (EMSHI)– qui considera que el braç de l’Alegret ha de ser tallat per motius de salubritat. Aquesta decisió afectaria no sols els hortets del CSOA L’Horta, si no a tots els horts autogestionats del barri de Benimaclet, com ara els de l’Associació de Veïnes (AAV) de Benimaclet. Així i tot, Mireia conclou: “continuarem organitzant-nos des dels marges, vertebrant el moviment popular com ho hem fet durant aquests últims 10 anys al CSOA l’Horta, que ens ha ensenyat a totes que la política també forma part de la vida diària, que es pot transformar des de la quotidianitat ja siga ballant danses populars i plantant el teu hortet, com formant-se en pro de l’autodefensa col·lectiva”.
10 anys d’okupació, transfeminisme i anarquisme
Un cap de setmana de festa pels 10 anys de lluita. Entre els dies 6 i 8 de maig, l’espai d’organització política, però també de trobada, ha acollit diverses activitats, sempre fora de les lògiques capitalistes i patriarcals, on totes les identitats han sigut benvingudes, però no totes les actituds.
El divendres es va donar inici a les jornades “10 anys de comunitat en lluita, la millor estratègia, tindre’ns” amb un campionat de ping-pong intergeneracional, un trivial okupa i diverses actuacions, entre elles una de dance-hall a càrrec de les Riot Roses VLC, Waterparties PD i una sorpresa musical: l’actuació de l’afamat grup valencià Mafalda.
L’endemà al matí, el dia va nàixer amb la intervenció al Jardí Lluerna de la mà de Cuidem Benimaclet, on es va instal·lar una pista de voleibol i es van plantar diversos arbres, entre ells una olivera, una morera, una figuera i un lledoner.
Les actuacions es van succeir també, com el concert de Pepe Ruiz tot just abans de la paella vegana comunitària o dels concerts amb El Indigente Cognitivo, Asko i Susto i DJ Ortera Lara. A la vesprada vam poder assistir a la xerrada “És possible combatre el feixisme a les xarxes socials?”, amb Col·lectiu Cuellilargo i Proyecto UNA, i a la presentació de la campanya ILP Regularització Ja!, precedida d’uns monòlegs a propòsit d’aquesta qüestió.
El diumenge hi prosseguiren les presentacions: Brigades de Drets Humans a Chiapas, per part d’ASMEX, Autonomia P’urepecha i defensa del territori a Mèxic, amb Lilia Prado i Bombers Forestals en Frau de Llei amb la presència de sindicats com la central anarcosindicalista Confederació General del Treball (CGT), Intersindical i la Unió General de Treballadors (UGT).
El desè aniversari va cloure amb un manifest on es feia “una crida a l’autoorganització, animant a militar i prendre partit, a tindre i mantindré les comunitats de lluita popular”
També cal destacar la jornada de portes obertes del projecte de La Casita de la Huerta –espai de lliure aprenentatge per a la xicalla– i el taller de danses populars impartit per Les Postisses, així com la rifa d’una bicicleta donada per part de la Ciclo-Oficina Engranuja del Baix Social Okupat (BSO) Ca la Caixeta i una caixa de verdures del projecte d’agroecologia transfeminista i llibertària Les Mikorrizes.
El desè aniversari del CSOA l’Horta va cloure amb un manifest on es feia “una crida a l’autoorganització, animant a militar i prendre partit, a tindre i mantindré les comunitats de lluita popular”. L’emoció política va esclatar, i Ingovernables de la companyia de teatre polític AtiroHecho junt amb l’exposició Els Crits d’Anaïs Florín que guardava sobre l’espectacle i espectadores, van fer la resta. Fent un homenatge a tots aquells espais del que és hereu el CSOA l’Horta: CSO El Nido, CSO Proyecto Mayhem, La Ingovernable, Ca l’Estudiantat, Kasal Popular Flora, Talarena, Pepica La Pilona, Kasal Popular de la Saïdia i L’Infern entre molts altres; “deixant així constància – parafrasejant una de les frases l’espectacle Ingovernables–- d’aquelles xicotetes lluites quotidianes dutes a terme per infinitat de persones anònimes”.
