Des que va començar l’estat d’alarma pel coronavirus el passat 13 de març, han mort divuit persones a les presons de l’Estat -més altres sis a les presons catalanes. Tot i que segons fonts oficials, dues d’elles per COVID-19 -una dona de 78 anys i un home de 61 amb una malaltia greu prèvia-, les principals causes de mort a la presó continuen sent la sobredosi i el suïcidi. La retallada de comunicacions vis a vis i a través dels locutoris amb els familiars no ha fet més que tensar la situació que es viu en els centres de reclusió les darreres setmanes, amb diversos intents de motí en alguns mòduls i les conseqüents represàlies per a les persones internes que han intentat iniciar qualsevol classe de protesta o critica als centres: aïllament o trasllat de presó, segons denuncia la mateixa població reclusa, les famílies i organitzacions en defensa dels drets humans.
Tot i les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de buscar alternatives a la privació de llibertat als seus estats membres durant l’estat d’emergència, l’única mesura que de moment ha aplicat el Ministeri de l’Interior espanyol ha sigut facilitar que 2.100 presos -d’una població penitenciària de 58.000-, que ja estaven en règim de semillibertat abans de l’estat d’alarma, pogueren complir les condemnes a casa. De moment, a banda de les dues morts per coronavirus, ja són més de 500 les persones preses en quarantena a les presons de l’Estat – aïllades i sense sortir a fer activitat fora del mòdul- per presentar símptomes o haver estat en contacte amb algú contagiat.
Ja són més de 500 les persones preses en quarantena a les presons de l’Estat – aïllades i sense sortir a fer activitat fora del mòdul- per presentar símptomes o haver estat en contacte amb algú contagiat
Per intentar visibilitzar la desatenció sanitària a les presons -que tan sols compten amb 290 metges i sis psiquiatres- i demanar que s’excarceren immediatament les persones preses amb edat avançada i amb malalties greus, el passat divendres 1 de maig, una desena d’interns va començar una vaga de fam quinzenal a diferents penals de l’Estat. Els participants en l’acció de protesta són les mateixes persones preses en lluita activa, que des de fa quatre anys estan realitzant diferents accions de protesta dins dels murs per visibilitzar una taula reivindicativa amb catorze punts que, segons ells, atempten contra la dignitat i els drets fonamentals de les persones. Tot i que la darrera acció de protesta, una vaga de fam rotatòria que es va estendre durant vora sis mesos i en què van participar -en torns de deu dies de dejuni- una quarantena d’interns a diferents penals, va acabar a finals de març, un dels participants enviava per missiva fa unes setmanes una nova proposta d’acció per aquest primer de maig.
Segons Toni Chavero -privat de llibertat al departament d’aïllament de la presó d’Estremera i un dels impulsors de la proposta de lluita-, aquest cop l’acció de vaga de fam té com a objectiu visibilitzar la vulneració dels articles 208 del Reglament Penitenciari (RP) i 4, 36 i 39 de la Llei Orgànica General Penitenciària (LOGP), que fan referència als drets sanitaris de les persones preses: “a ser tractades com qualsevol altre ciutadà en llibertat, en lloc d’estar aïllades a una cel·la o un mòdul que no compta amb els recursos sanitaris o de dignitat mínims”, així com visibilitzar i denunciar que “tots els presos que estan mostrant desacord per la desatenció sanitària que estem patint a les presons estem sent castigats, reprimits i aïllats”.
El pres Toni Chavero explica l’acció de vaga de fam té com a objectiu visibilitzar la vulneració dels drets sanitaris, així com denunciar que “tots els presos que estan mostrant desacord per la desatenció sanitària estem sent castigats, reprimits i aïllats”
José Ángel Martins Mendoza, privat de llibertat al mòdul d’aïllament de la presó de Villena, també se sumava a la proposta de vaga de fam i afegia una reflexió: “És necessari que després de pagar vint o trenta anys, les persones preses hàgim de morir-nos per una mala praxi i la seua falta d’escrúpols? Amb la vaga de fam volem exigir que solten els nostres companys malalts o amb patologies prèvies, així com exigir que es compleixin els catorze punts la nostra taula reivindicativa”.
Actualment, hi ha una vintena de presos repartits arreu de l’Estat que es declaren en lluita activa i participen en la proposta, molts classificats en primer grau i des de departaments d’aïllament. L’endarreriment del correu postal -que està tardant entre dues i tres setmanes a arribar dins dels centres- està dificultant la coordinació entre les persones preses i els grups de suport pel desenvolupament de la protesta. Algunes de les persones de la llista no s’han pogut pronunciar sobre la seua participació i, per tant, ara mateix resulta difícil saber quantes persones estan fent vaga exactament, a banda dels vuit interns que han confirmat per carta la seua participació.
