Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Arrenca una nova vaga de fam col·lectiva a les presons de l'Estat espanyol

Una trentena de persones preses a diferents centres penitenciaris de l'Estat comencen aquest Primer de Maig una vaga de fam col·lectiva en defensa d'una taula reivindicativa de catorze punts –han ampliat dos respecte a l'any anterior– que exigeix respecte als seus drets fonamentals mentre es troben privades de llibertat

Acció en solidaritat amb les persones preses en vaga de fam al pont de Sarajevo de Barcelona / Sergi Rugrand (KrasnyiBCN)

Ja fa gairebé tres anys –l’estiu de 2016– que un grup de persones preses a diferents penals de l’Estat espanyol van engegar una proposta de lluita activa –inspirada en l’experiència d’altres lluites anticarceraries del passat com la COPEL o l’APRE– per denunciar la vulneració de drets fonamentals que asseguren patir per part d’organismes penitenciaris i institucions públiques mentre es troben privades de llibertat. En un principi, aquesta proposta es basava a realitzar accions de protesta com dejunis, vagues de fam individuals, vagues de patí i silenci, autolesions, incendi de cel·les o l’enviament d’escrits al Congrés dels Diputats, a la Secretaria General d’Institucions Penitenciaries i al Defensor del Poble per defensar i visibilitzar una taula amb dotze reivindicacions.

Després de diferents propostes i debats entre les presoneres i els grups de suport al carrer, el febrer de 2018 van decidir, per primer cop, dur a terme una acció de protesta conjunta i van convocar una vaga de fam col·lectiva –d’un màxim de quinze dies– pel Primer de Maig a totes les presons de l’Estat. L’objectiu d’aquesta forma de protesta era coordinar les accions que es fan a dins i a fora de les presons, restaurar “l’espai de lluita anticarcerari“. Una trentena de persones privades de llibertat es van sumar a aquesta acció coordinada dins dels centres penitenciaris, recollint un notable suport als carrers gràcies a les accions realitzades pels grups de suport i la difusió d’aquests fets per part d’alguns mitjans de comunicació.

S’ha decidit afegir dos punts a la taula reivindicativa, en relació a l’eliminació del que consideren la “cadena perpètua encoberta i l’enduriment punitiu”, així com de la “indefensió jurídica que pateixen les persones preses”

La proposta de lluita col·lectiva va tindre cert èxit i repercussió, motiu pel qual es van organitzar dues noves convocatòries de vagues de fam, pels mesos d’octubre i desembre, amb la intenció de continuar el diàleg i la comunicació entre les persones preses, els grups de suport i les diferents organitzacions abolicionistes i defensores dels drets humans que volgueren sumar-se a la proposta. Totes aquestes accions de protesta, reflexió i debat entre les persones preses en lluita activa i els grups de suport al llarg de 2018 han conduït a una nova convocatòria de vaga de fam col·lectiva per aquest primer de maig de 2019. Com a novetats, s’ha decidit afegir dos punts a la taula reivindicativa –que ha passat a tindre 14 demandes– en relació a l’eliminació del que consideren la “cadena perpètua encoberta i l’enduriment punitiu”, així com de la “indefensió jurídica que pateixen les persones preses”. Al mateix temps, ampliaran l’enviament d’escrits a organismes europeus i globals de prevenció de la tortura i de defensa dels drets humans.

 

El dia que s’inicia aquesta vaga de fam col·lectiva a totes les presons de l’Estat, una de les preses que formen part de la proposta de lluita activa, Carmen Badia, compleix 52 dies en vaga de fam al mòdul d’infermeria del centre penitenciari de Zuera (Saragossa), malalta de càncer i amb greus problemes de cor. Aquesta és la seva darrera eina de pressió perquè es respecti la Llei d’instrucció 6/2018 que marca la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries per excarcerar a “persones amb malalties molt greus amb patiments incurables”.

Un altre dels presos en lluita activa, Toni Chavero, en una missiva enviada el passat mes de febrer des de la presó d’Estremera -on actualment es troba tancat en règim de primer grau- reflexionava envers aquest tema i afirmava que “la flexibilitat i la comprensió de cada forma i estratègia de lluita és quelcom que ens uneix més que ens separa. Aquí ningú està ni per sobre ni per sota de ningú, perquè tots som u. Aconseguim o no els nostres objectius, tots i totes tenim el mateix fi: l’abolició de les presons a llarg termini i, a curt termini, que les institucions compleixin les seves lleis que, suposadament, ens atorguen certs drets”.

Suplement ‘Des de dins’

Articles relacionats