Carolina Soto, la seva germana i la seva mare fa 34 anys que viuen en una finca del carrer Oceà Glacial de Valldoreix amb un contracte indefinit de renda antiga de lloguer i ja en fa dotze que denuncien patir assetjament per part de la propietat. Després d’aconseguir aturar un primer intent de desnonament el 15 de desembre de 2020, avui pesa sobre elles una segona ordre dictada pel jutjat de primera instància número 1 de Rubí. A més del Sindicat de Llogateres de Sant Cugat, altres organitzacions com RidersxDerechos i el sindicat IAC han convocat a evitar-lo, ja que Nuri Soto és treballadora de Mensakas.
La manera que la propietat ha trobat per rescindir el contracte indefinit, expliquen les inquilines, ha estat a través d’una demanda de ruïna econòmica de la finca, després d’elaborar un pressupost per dur a terme una rehabilitació que supera el preu de taxació, malgrat que un informe tècnic de l’Ajuntament de Sant Cugat certifica que no es dona “el supòsit de ruïna”. La finca té dos habitatges independents, cada un amb un jardí i un garatge, i justament a sota les inquilines hi viu la propietat, José Miguel Torres Moliner, president del Club de Golf Sant Cugat, amb la seva família.
Soto relata que quan ja havien comprat l’immoble, Torres va comunicar-los que la seva intenció era que marxessin per quedar-s’ho tot i va oferir 20.000 euros. “Tenim la nostra vida aquí, no és una qüestió de diners. La meva mare és arquitecta i va reformar-la, hem crescut en aquesta casa”, insisteix Soto, qui recorda que Torres va etzibar-los: “Per les bones o per les dolentes”. D’això ja fa dotze anys i és aleshores quan va començar el periple, en paraules de Soto: “dotze anys de no poder viure”.
Demandes per rescindir el contracte
“Ho han intentat tot” per trencar el contracte indefinit de lloguer, denuncia Soto, que explica que la propietat va interposats diverses demandes contra les inquilines, la primera per impagament. “Ens retornaven les quotes mensuals i vam haver de consignar el lloguer al jutjat”, recorda Soto. També van demandar-les per “danys dolosos a l’edificació”, les van acusar de tenir una gossa “maltractada i abandonada” i per “sabotatge d’obres”. Totes quatre demandes, assegura, van ser desestimades.
La propietat va interposar diverses demandes contra les inquilines, la primera per impagament. “Ens retornaven les quotes mensuals i vam haver de consignar el lloguer al jutjat”
Però “el malson”, afegeix Soto, no acaba amb les demandes. “Cada família accedeix a la finca per una porta diferent amb un número diferent, però van començar a assignar-se les dues numeracions i no ens arribava cap paquet. Fins i tot, vam deixar de rebre certificats mèdics importants”. En la denúncia presentada per assetjament immobiliari també consten “pintades a l’entrada amb esprai negre suprimint la numeració”, així com “destrucció de tota la vegetació i elements florals existents en el jardí de l’immoble” o “tancament de la porta del garatge” per convertir-la en una habitació de la propietat. En el marc de la investigació penal que es va obrir en el seu moment per assetjament immobiliari, el ministeri fiscal, en el seu escrit de conclusions provisionals, va manifestar que els acusats seguien “un pla preconcebut dirigit a expulsar de forma il·lícita la senyora Aliaga del seu habitatge fent-la inhabitable”. El 22 de desembre de 2016, es va celebrar el judici penal, però la família explica que com no duien advocat, se’ls va negar la possibilitat d’aportar les proves, tal com li havia indicat Fiscalia, i la sentència va resultar absolutòria. Des del principi, la propietat ha negat rotundament qualsevol mena d’assetjament.
Tots aquests anys han passat factura sobre la salut de les tres, que pateixen ansietat. Un informe mèdic de Carolina Soto especifica que presenta un trastorn depressiu ansiós sever de mala evolució, pels continus desencadenant de la situació d’assetjament immobiliari que ha anat generant noves recaigudes i que ha anat complicant i empitjorant el seu estat mental”.
L'”estafa processal” penjant d’un fil
En el moment de la compra, José Miguel Torres Moliner es va comprometre a executar determinades obres de conservació de l’immoble mitjançant un conveni subscrit amb l’Ajuntament, mantenint el contracte d’arrendament amb les inquilines. El consistori ja havia pressupostat la rehabilitació per valor de 78.596 euros pels dos habitatges, però la propietat va fer altres càlculs.
La propietat va presentar als jutjats un pressupost superior “fent veure que havia estat aprovat per l’Ajuntament” i un peritatge amb un tercer pressupost encara més elevat amb “obres que ja havien estat realitzades”
Segons el criteri d’Arrels Advocats, que ha presentat una querella, s’ha produït una possible comissió d’un delicte d’estafa processal, ja que la propietat va presentar als jutjats un pressupost superior “fent veure que el mateix havia estat aprovat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès” i un peritatge del mateix arquitecte amb un tercer pressupost encara més elevat “en el qual s’incloïen partides d’obres que ja havien estat realitzades o que el mateix Ajuntament havia desestimat per innecessàries”.
El jutge, però, va decretar l’arxivament provisional de la causa, tot i no haver practicat diligències essencials, com les declaracions de totes les parts, i és per aquesta raó que la família llogatera l’ha recorregut i és el que podria aturar aquest segon intent de desnonament.
